Associació Catalana de Comunicació Científica

Ja coneixem els guanyadors del concurs audiovisual de ciència X(p)rimenta, que coorganitzen l’Associació Catalana de Comunicació Científica i Recerca en Acció, portal de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), amb el suport del Departament d’Ensenyament de la Generalitat, CosmoCaixa Barcelona, l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (Universitat Politècnica de Catalunya) i l’Observatori Fabra de Barcelona. Els membres del jurat van atorgar 7 premis i 27 mencions d’honor entre els 113 vídeos que es van presentar al certamen. L’acte de lliurament dels premis i de les mencions d’honor tindrà lloc el dimarts 28 de juny a les 11.00 h. a l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial al campus de Castelldefels de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). A banda de l’acte de lliurament i del visionat dels vídeos, a les 11.30 h. en Victor Grau, de la Universitat de Vic i responsable de Physics! farà una demostració de levitació magnètica.

Rubén Permuy (ACCC). Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) s’ha quedat fora de l’ajuntament de Girona per dos vots. Bildu ha obtingut 22 escons en les juntes generals de Guipúscoa quan una enquesta li pronosticava només 6. Quan encara s’aprecia el fum de la foguera de les passades municipals, hem tingut l’oportunitat de conèixer unes eines útils que ens ajudaran a distingir què tenen de cert (o almenys què tenen de poc rigorós) els habituals sondejos electorals. Es pot saber qui guanyarà amb certesa unes eleccions mitjançant un sondeig? Frederic Udina, professor d’estadística de la Universitat Pompeu Fabra i de la Barcelona GSE (Graduate School of Economics), ha volgut resoldre aquest dubte amb una sèrie de claus que ens expliquen no només com funcionen aquest tipus d’enquestes, sinó com s’estructura el nostre sistema electoral aplicant un percentatge mínim de vot vàlid o l’anomenada Llei d’Hondt.

Rubén Permuy (ACCC). «Els investigadors estan molt lluny dels malalts i de la seva forma de vida», reflexiona Mar Puigdellívol, investigadora de la Universitat de Barcelona (UB), a la sessió del cicle Calaix de ciència que coorganitza l’Associació Catalana de Comunicació Científica i l’Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra. L’ACCC va organitzar una jornada de reflexió entorn a les malalties rares o minoritàries: «les dues accepcions són vàlides», segons Isabel Clavo, presidenta de la Federació Espanyola de Malalties Rares (FEDER). Encara que la denominació pot portar-nos a entendre que aquest tipus d’afeccions en el seu conjunt són alguna cosa aïllada, les xifres aproximades mostren que es tracta d’una realitat palpable. «Existeixen entorn de 7.000 malalties minoritàries. A Espanya hi ha 3 milions d’afectats i a Catalunya uns 400.000», apunta Anna Ripoll, delegada de FEDER a Catalunya. Per això l’ACCC va decidir organitzar la jornada oberta al públic titulada «Present i futur de les malalties minoritàries: del laboratori a la consulta» el passat 31 de maig a l’auditori de la UPF.