Frederic Udina (UPF) va conduir l’última sessió del Cicle d’autodefensa matemàtica a l’Ateneu Barcelonès
Rubén Permuy (ACCC). Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) s’ha quedat fora de l’ajuntament de Girona per dos vots. Bildu ha obtingut 22 escons en les juntes generals de Guipúscoa quan una enquesta li pronosticava només 6. Quan encara s’aprecia el fum de la foguera de les passades municipals, hem tingut l’oportunitat de conèixer unes eines útils que ens ajudaran a distingir què tenen de cert (o almenys què tenen de poc rigorós) els habituals sondejos electorals. Es pot saber qui guanyarà amb certesa unes eleccions mitjançant un sondeig? Frederic Udina, professor d’estadística de la Universitat Pompeu Fabra i de la Barcelona GSE (Graduate School of Economics), ha volgut resoldre aquest dubte amb una sèrie de claus que ens expliquen no només com funcionen aquest tipus d’enquestes, sinó com s’estructura el nostre sistema electoral aplicant un percentatge mínim de vot vàlid o l’anomenada Llei d’Hondt.
Crònica de l’acte
El passat 2 de juny, a la sala d’actes de l’Ateneu Barcelonès, va tenir lloc, a càrrec del professor Udina, l’última sessió del Cicle d’autodefensa matemàtica que coorganitza l’entitat del carrer Canuda amb la col·laboració de l’Associació Catalana de Comunicació Científica a través del periodista Michele Catanzaro.
«Els partits que no arriben al 5% de vots vàlids es queden exclosos», apunta Udina. «El fet que hi hagi una certa quantitat de vots en blanc encareix arribar a aquest 5%», conclou el professor per explicar que a ERC no li haguessin fet falta dos vots més al consistori de Girona si hi hagués hagut menys vots en blanc. «Si vint persones que van votar en blanc s’haguessin quedat a casa, ERC hagués obtingut representació a Girona», aclareix.
Frederic Udina va donar eines d’autodefensa matemàtica per interpretar els sondejos electorals
Llei d’Hont i circumscripcions
El nostre sistema electoral, explica Udina, «no fa el repartiment d’escons d’una forma proporcional i es deu a un aspecte polític» per evitar que petites circumscripcions es quedin amb una escassa representació. Això implica que en províncies més grans calgui obtenir un major nombre de vots per guanyar un escó respecte a les circumscripcions menys poblades. «Després, amb la Llei d’Hont, sí que és fa un repartiment d’escons que vol ser el més proporcional possible», afegeix. En definitiva, «la Llei d’Hondt la podem entendre com un mercat en el qual es determinen quants vots ha de “pagar” cada partit per cadascun dels seus escons», aclareix el professor de la UPF. «El mínim del 5% o la grandària de les circumscripcions, amb la compensació de les petites, són més determinants que la llei d’Hondt», conclou quan explica perquè un partit com Izquierda Unida obté un considerable nombre de vots a nivell estatal però no aconsegueix amb prou feines representació parlamentària.
Les claus dels sondejos electorals
Estem acostumats a viure bombardejats amb sondejos electorals, no només durant la campanya electoral. Udina indica que cal fixar el punt de mira en el marge d’error i en la grandària de la mostra. Segons el professor és habitual veure sondejos en premsa que donen per guanyador a un partit per una petita diferència similar al propi marge d’error de l’enquesta, amb el que no es pot garantir el que assegura el titular que encapçala a so de bombo i platerets aquest tipus d’informació. La grandària de la mostra també determina fins a quin punt pot ser rigorós un sondeig. Les enquestes que es fan entrevistant a petites mostres tindran un gran marge d’error amb el que les possibilitats que encertin poden haver-se de més a la casualitat que a la bona praxi. Per això el professor d’estadística ha volgut finalitzar la seva exposició proporcionant eines d’autodefensa matemàtica per interpretar adequadament els sondejos electorals. «Abans de creure’s un sondeig cal mirar-se dos o tres. A més, cal repassar la fitxa tècnica i tenir en compte tant el marge d’error com la dimensió de l’enquesta». Sobre determinar el nombre d’escons amb un sondeig electoral, Udina és taxatiu: «és impossible. Els sondejos haurien de donar forquilles de nombre d’escons molt majors, però llavors cap mitjà els publicaria».
Michele Catanzaro, presentador de l’acte, va concloure sobre el cicle d’autodefensa matemàtica que «si escoltem el que ens diuen els números», més que usar-los com a armes llancívoles per defensar aferrissadament arguments, «tenen moltes coses interessants a dir-nos».
