Categoria: Notícies

“La ciència europea està morta: Visca la ciència europea!”. Aquest podria ser un lema provocador per descriure la situació actual de la recerca a Europa. La crisi ha colpejat durament la inversió i els recursos humans de la ciència en molts estats, i fins i tot en el pressupost comunitari. La retallada ha estat especialment dura en els països del sud d’Europa. Però la ciència és la via de sortida de la recessió, perquè Europa es mantingui com una referència cultural global, perquè una economia basada en el coneixement li permeti competir a nivell internacional i perquè la qualitat de vida dels seus ciutadans es mantingui i millori. Amb aquest esperit, l’Ateneu Barcelonès (Carrer de la Canuda 6, Barcelona) acollirà el proper 8 de novembre, a les 12.30, una taula rodona que, sota el títol Homo scientificus europeus. A la búsqueda de un futuro sostenible para la ciencia europea, reunirà alguns dels científics més compromesos amb la reflexió i l’activisme en pro de la ciència europea del futur. Aquest esdeveniment té l’objectiu de fer un balanç de la situació en la que ens trobem, però també reflexionar sobre els passos necessaris per a mantenir-nos en el camí del progrés.

Tot i que per a molts agost és sinònim de vacances, la llista de correu de l’ACCC ha estat gairebé tan prolífica com la resta de l’any. Un dels primers temes comentats ha estat la felicitació per motius professionals a un dels membres de l’associació que viu fora de l’Estat. Luis Quevedo, resident als EUA, va comunicar que va participar en un projecte professional consistent en un espai informatiu en castellà de mitja hora, diari, sobre temes d’actualitat en ciència, salut i tecnologia en un canal televisiu per a tota Amèrica. Podeu seguir l’actualitat d’aquest projecte al seu compte de Twitter.

Un dels primers temes del mes de juliol que va suscitar comentaris a la llista de distribució de correu de l’ACCC ha estat el tancament del programa La Xarxa Tendències, de La Xarxa (antiga xarxa de televisions locals) que des de fa 12 anys aborda temes sobre innovació. El llistaire que va obrir aquest tema va compartir un article escrit per Cristina Sáez, directora del programa, que intenta explicar-ne les raons: http://bit.ly/12Iiya4. El participant es lamenta de la pèrdua d’un espai que «després de l’Eureka/Sapiència», era un dels programes on «es feia molta comunicació de la ciència i la tecnologia, a més d’altres aspectes d’innovació cultural». Una altra persona participant va apuntar que desitjava que almenys es mantingués el contingut penjat al web del programa. Qui va iniciar el fil temàtic afegia que la pèrdua de les pàgines web d’aquests espais és «com si es cremés un arxiu».

Michele Catanzaro (ACCC). El periodisme científic ha sigut sempre una forma de propaganda. Aquesta idea va caure com una bomba en la sala on un grup de periodistes debatia la frontera entre periodisme científic i relacions públiques, en el marc de la Conferència Mundial de Periodistes Científics (WCSJ), celebrada del 24 al 28 de juny a Hèlsinki.

L’European Union of Science Journalists’ (EUSJA) ofereix 20 beques per a periodistes socis de les seves entitats membres, com és l’ACCC, per visitar el Grenoble Innovation for Advanced New Technologies (GIANT) del 23 al 25 d’octubre d’aquest 2013. Aquestes beques, que cobreixen les despeses l’allotjament i els àpats, estan adreçades a periodistes en actiu o freelancers. Les persones seleccionades hauran de fer-se càrrec dels costos de viatge.