Resum de la llista de correu de l’ACCC

Els temes més comentats al novembre

Si comencem el repàs dels temes més comentats aquest mes trobarem que el premi nacional de Comunicació Científica concedit al diari ARA, per la seva secció setmanal de ciència, ha estat motiu d’un allau de correus de felicitació per a Mònica López Ferrado, sòcia de l’ACCC i coordinadora de la secció de ciència del diari ARA, per la feina desenvolupada. També ha estat motiu d’enhorabona el programa de Televisió de Catalunya Quèquicom, dirigit per Jaume Vilalta, soci de l’ACCC. El seu capítol La vida privada de les bèsties ha rebut el premi a la millor obra de divulgació científica en el Festival Internacional Telenatura 2013, organitzat per la Universidad de Navarra amb la participació de l’Asociación Española de Cine e Imagen Científicos.

L’Institut d’Estudis Catalans acull la jornada “El 2014, cap a la millora de l’aire a Barcelona”

Cristina Ribas, presidenta de l’ACCC, durà a terme la ponència “La percepció de la qualitat de l’aire”

La Secció Biologia i Societat, de la Societat Catalana de Biologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), en col·laboració amb l’ACCC i la Fundació Ciència en Societat coorganitzen una nova jornada de Santa Llúcia per acostar coneixement científic actualitzat als periodistes. Amb la previsió del Pla d’actuació de la Generalitat de Catalunya per a la millora de la qualitat de l’aire el 2015, enguany l’esdeveniment tractarà sobre la qualitat de l’aire a Barcelona, tot generant el debat esperat per l’any 2014. La jornada tindrà lloc el proper 10 de desembre, de 17.30 a 20.00, a la sala Sala Nicolau d’Olwer de l’IEC (Carrer del Carme 47, Barcelona). En cas de voler assistir-hi, cal enviar un correu electrònic a scb@iec.cat. L’acte és gratuït.

Falling Walls: enderrocant barreres

Per commemorar la caiguda del mur de Berlín, cada 9 de novembre es celebra a la capital alemanya un congrés on es mostren quins són els murs de la ciència i la societat que són a punt de caure, com ara la intel·ligència artificial, el diagnòstic mèdic o els misteris de l’univers

A. Aragoneses (ACCC). El passat 9 de novembre es va celebrar a Berlín un encontre on una vintena de experts en els seus camps varen exposar, en quinze minuts cadascun, què s’està fent avui dia en la frontera del coneixement. Investigadors de tot el planeta, líders en els seus respectius camps, es varen trobar per explicar quines barreres es trencaran en els propers anys i que podem esperar de la ciència properament. Els vint ponents varen estimular amb les seves ponències un auditori ple d’un públic també molt interessant, hi havia científics de primer nivell, empresaris, periodistes i apassionats pels reptes de la recerca al nostre planeta. Si Jules Verne va ser considerat un visionari és per que estava molt informat de la recerca del seu moment. A Berlín hem pogut veure que la ciència-ficció de fa trenta anys ja és una realitat als laboratoris i a la societat.

Nature ofereix beques per a periodistes per assistir a l’ESOF 2014

Copenhaguen acollirà la que és una de les trobades europees més destacades sobre recerca i innovació

Del 21 al 26 de juny, la capital danesa acollirà l’Euroscience Open Forum (ESOF) de 2014. L’ESOF és un dels esdeveniments científics biennals més importants d’Europa. En aquesta trobada, investigadors, joves investigadors, empresaris, emprenedors i innovadors, responsables polítics, líders de ciència i tecnologia i públic en general d’arreu el món es reuniran per parlar dels nous descobriments i trobades científiques i per debatre la direcció que està prenent la investigació en les ciències, les humanitats i les ciències socials.

Cap a la descronificació del dolor crònic

«El dolor crònic és el principal problema de salut a Europa. Encara que moltes vegades el dolor agut pugui considerar-se un símptoma d’alguna altra malaltia o lesió, és una malaltia específica», Professor Hans Georg Kress, president de l’European Pain Federation (EFIC).

Sílvia Farreny (ACCC). Aproximadament el 20% de la població adulta europea -més de 80 milions de persones- pateix dolor crònic. Es denomina dolor crònic aquell tipus de dolor que es produeix repetidament durant un període d’almenys tres mesos. En altres paraules, un de cada cinc europeus pateix dolor crònic.

Resum de la llista de correu de l’ACCC

Els temes més comentats a l’octubre

L’octubre ha començat a la llista de correu de l’ACCC amb una felicitació per part d’alguns dels seus membres a Octavi Planells -soci de l’ACCC-, responsable del bloc Buscaciència, que ha estat guanyador dels Premis Blocs Catalunya 2013 en la categoria d’Universitats, Recerca i Ciència. En aquest certamen també ha estat guardonat el blog del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, en la categoria de corporatiu. També ha estat felicitada a través de la llista la publicació Investigación y ciencia, que va rebre el Premi Especial del Jurat del concurs Ciencia en Acción d’enguany, i els autors del vídeo Gaia: el satélite -elaborat pel Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB-, reconeguts amb el primer premi ex aequo de curts científics al mateix concurs.

Què hi ha i què falta sobre il·lustració científica a Viquipèdia?

Professors i professionals de la il·lustració es van reunir per diagnosticar-ho

El passat 23 d’octubre es va reunir un grup especialitzat en il·lustració i divulgació científica a l’Escola Superior d’Art i Disseny Llotja de Barcelona per tractar de diagnosticar quins continguts relacionats amb la il·lustració científica caldria crear i millorar a l’enciclopèdia lliure per excel·lència. Aquesta activitat de “viquidiagnòstic”, organitzada per la mateixa escola juntament amb l’associació Amical Wikimedia i l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), és un pas important cap a la preparació d’una “Viquimarató” d’edició d’articles que tindrà lloc el proper 21 de novembre.

L’Ateneu Barcelonès acull una taula rodona sobre la cerca d’un futur sostenible per a la ciència a Europa

L’ACCC col·labora en un acte que reunirà alguns dels científics europeus més compromesos amb la defensa de la ciència al continent

“La ciència europea està morta: Visca la ciència europea!”. Aquest podria ser un lema provocador per descriure la situació actual de la recerca a Europa. La crisi ha colpejat durament la inversió i els recursos humans de la ciència en molts estats, i fins i tot en el pressupost comunitari. La retallada ha estat especialment dura en els països del sud d’Europa. Però la ciència és la via de sortida de la recessió, perquè Europa es mantingui com una referència cultural global, perquè una economia basada en el coneixement li permeti competir a nivell internacional i perquè la qualitat de vida dels seus ciutadans es mantingui i millori. Amb aquest esperit, l’Ateneu Barcelonès (Carrer de la Canuda 6, Barcelona) acollirà el proper 8 de novembre, a les 12.30, una taula rodona que, sota el títol Homo scientificus europeus. A la búsqueda de un futuro sostenible para la ciencia europea, reunirà alguns dels científics més compromesos amb la reflexió i l’activisme en pro de la ciència europea del futur. Aquest esdeveniment té l’objectiu de fer un balanç de la situació en la que ens trobem, però també reflexionar sobre els passos necessaris per a mantenir-nos en el camí del progrés.