Associació Catalana de Comunicació Científica

Cap a la descronificació del dolor crònic

«El dolor crònic és el principal problema de salut a Europa. Encara que moltes vegades el dolor agut pugui considerar-se un símptoma d’alguna altra malaltia o lesió, és una malaltia específica», Professor Hans Georg Kress, president de l’European Pain Federation (EFIC).

Sílvia Farreny (ACCC). Aproximadament el 20% de la població adulta europea -més de 80 milions de persones- pateix dolor crònic. Es denomina dolor crònic aquell tipus de dolor que es produeix repetidament durant un període d’almenys tres mesos. En altres paraules, un de cada cinc europeus pateix dolor crònic.

L’EUSJA ofereix tres ofertes de treball de periodisme científic en un projecte europeu

Oferta adreçada als membres de l’ACCC

L’European Union of Science Journalists’ Associations (EUSJA), que participa en el projecte europeu NANODIODE (juliol 2013-juny 2016), convoca entre les seves societats membres -com ara l’ACCC- tres places per treballar en l’esmentat projecte en activitats relacionades amb el periodisme científic. L’entitat indica que aquests treballs es poden compaginar amb altres activitats professionals, atès que no requereixen una dedicació exclusiva, però cal tenir la possibilitat de viatjar. Les persones interessades cal que estiguin familiaritzades amb les nanotecnologies (es farà una avaluació dels coneixements en aquest camp als aspirants) i que tinguin un bon nivell d’anglès oral i escrit.

Com sobreviure a una estadística científica

Taller adreçat a periodistes

Si ets periodista i vols aprendre a interpretar les estadístiques científiques, apropa’t el proper 28 de novembre -de 19.00 a 20.30- a l’aula 1 del Col·legi de Periodistes de Catalunya (C/Rambla de Catalunya, 10-1r). En el marc de la Setmana de la Ciència, Xavier Basagaña, investigador del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), centre de recerca de l’aliança ISGlobal, explicarà com entendre tot tipus d’estadístiques de forma pràctica.

Resum de la llista de correu de l’ACCC

Els temes més comentats a l’octubre

L’octubre ha començat a la llista de correu de l’ACCC amb una felicitació per part d’alguns dels seus membres a Octavi Planells -soci de l’ACCC-, responsable del bloc Buscaciència, que ha estat guanyador dels Premis Blocs Catalunya 2013 en la categoria d’Universitats, Recerca i Ciència. En aquest certamen també ha estat guardonat el blog del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, en la categoria de corporatiu. També ha estat felicitada a través de la llista la publicació Investigación y ciencia, que va rebre el Premi Especial del Jurat del concurs Ciencia en Acción d’enguany, i els autors del vídeo Gaia: el satélite -elaborat pel Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB-, reconeguts amb el primer premi ex aequo de curts científics al mateix concurs.

Què hi ha i què falta sobre il·lustració científica a Viquipèdia?

Professors i professionals de la il·lustració es van reunir per diagnosticar-ho

El passat 23 d’octubre es va reunir un grup especialitzat en il·lustració i divulgació científica a l’Escola Superior d’Art i Disseny Llotja de Barcelona per tractar de diagnosticar quins continguts relacionats amb la il·lustració científica caldria crear i millorar a l’enciclopèdia lliure per excel·lència. Aquesta activitat de “viquidiagnòstic”, organitzada per la mateixa escola juntament amb l’associació Amical Wikimedia i l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), és un pas important cap a la preparació d’una “Viquimarató” d’edició d’articles que tindrà lloc el proper 21 de novembre.

L’Ateneu Barcelonès acull una taula rodona sobre la cerca d’un futur sostenible per a la ciència a Europa

L’ACCC col·labora en un acte que reunirà alguns dels científics europeus més compromesos amb la defensa de la ciència al continent

“La ciència europea està morta: Visca la ciència europea!”. Aquest podria ser un lema provocador per descriure la situació actual de la recerca a Europa. La crisi ha colpejat durament la inversió i els recursos humans de la ciència en molts estats, i fins i tot en el pressupost comunitari. La retallada ha estat especialment dura en els països del sud d’Europa. Però la ciència és la via de sortida de la recessió, perquè Europa es mantingui com una referència cultural global, perquè una economia basada en el coneixement li permeti competir a nivell internacional i perquè la qualitat de vida dels seus ciutadans es mantingui i millori. Amb aquest esperit, l’Ateneu Barcelonès (Carrer de la Canuda 6, Barcelona) acollirà el proper 8 de novembre, a les 12.30, una taula rodona que, sota el títol Homo scientificus europeus. A la búsqueda de un futuro sostenible para la ciencia europea, reunirà alguns dels científics més compromesos amb la reflexió i l’activisme en pro de la ciència europea del futur. Aquest esdeveniment té l’objectiu de fer un balanç de la situació en la que ens trobem, però també reflexionar sobre els passos necessaris per a mantenir-nos en el camí del progrés.