Associació Catalana de Comunicació Científica

El mapa actual de la ciència a Amèrica Llatina presenta illes de excel·lència i oceans de molt baix desenvolupament. A partir dels anys 90 del segle passat, la ciència i la tecnologia s’incorporen al discurs polític dels països llatinoamericans. Al nou segle, la “Innovació” inunda aquest discurs. No obstant això, la seva expressió real és desigual en els enfocaments i en la velocitat d’avanç dels diferents països. Jesús Sebastian, investigador científic i consultor internacional del Centro Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), explorarà els factors comuns que han obstaculitzat el desenvolupament científic de la regió: l’escassa demanda d’R+D per part dels sectors productius i els agents socials, i la debilitat de les institucions encarregades de la política científica. Com a conseqüència, s’ha produït un desenvolupament científic autocentrat en la pròpia comunitat científica. Aquesta conferència tindrà lloc el dimarts 29 de gener, a les 19.30, a l’Ateneu Barcelonès. Moderarà l’acte Michele Catanzaro, periodista científic i membre de l’ACCC. La xerrada forma part del cicle Ciència en temps de recessió.

A. Mauricio i R. Permuy (ACCC). «Amb només 1.000 milions d’euros, una quantitat mínima si la comparem amb els rescats públics al sector bancari, es poden resoldre a curt termini els problemes de la recerca científica a l’estat espanyol», va sentenciar José Molero, catedràtic d’Economia Aplicada a la Universidad Complutense de Madrid (UCM), qui el passat 13 de desembre va impartir a la sala Josep Maria de Sagarra de l’Ateneu Barcelonès la segona conferència del cicle «La ciència en temps de recessió», coorganitzat per l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC).

El 20 de desembre, a les 18.30, el Col·legi de Periodistes de Catalunya (Rambla de Catalunya, 10) acollirà la presentació de la Red Fractal. La xarxa, i les xarxes que s’han constituït en ella, han permès expandir considerablement l’àmbit de la comunicació social de la ciència i la tecnologia. No obstant això, el paper que juga el ciutadà, ja sigui en l’àmbit analògic o digital, és encara fonamentalment com a receptor d’aquesta comunicació. La Red Fractal, un projecte experimental impulsat per Citilab i l’Obra Social de La Caixa, tracta d’assajar altres models de comunicació de la ciència i la societat. El treball en xarxa es combinarà amb el treball fora. Treure la ciència al carrer des de la Red significarà, des d’aquest punt de vista, lliurar a altres forces -a part de les tradicionals- l’organització del missatge de la ciència d’acord als seus interessos i preocupacions. En resum, hi ha altres formes de comunicar la ciència i la tecnologia i els ciutadans tenen molt a dir sobre això.

El món de la ciència a Espanya ha canviat radicalment des de l’arribada de la democràcia. El volum d’inversió, el personal, les infraestructures, les publicacions i altres indicadors li serveixen al ponent per dibuixar les grans línies d’aquest canvi. Quins han estat els sectors de major creixement? Quins anys s’ha impulsat més la ciència? Com ha afectat això a les infraestructures i el personal? Aquests dubtes els tractarà de resoldre José Molero, catedràtic de la Universidad Complutense de Madrid, el proper 13 desembre, a les 19.30, a la Sala Sagarra de l’Ateneu Barcelonès. Sota el títol La ciència i la innovació a Espanya de la transició a la crisi, la conferència se centrarà en posar de manifest el dràstic canvi de tendència inaugurat per la recessió i les retallades en els darrers anys, i les conseqüències que pot tenir en el descobriment i la innovació a Espanya. Moderarà l’acte Michele Catanzaro, periodista científic i membre de l’ACCC. La xerrada forma part del cicle Ciència en temps de recessió.