L’ACCC parla de boscos a la Setmana de la Ciència
Raül Toran (ACCC). «Si els incendis fossin sempre una catàstrofe, no tindríem boscos». Aquesta reflexió la feia Mario Beltrán, enginyer forestal del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), en la taula rodona que l’ACCC va coorganitzar el 23 de novembre al Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC). Sota el títol “Comunicar els boscos”, l’acte va comptar amb el suport d’Hablando de Ciencia (HDC), una plataforma espanyola de divulgadors científics sense ànim de lucre. La jornada va ser conduïda per Gerardo Costea, biòleg, soci de l’ACCC i membre d’HDC. Van acompanyar Costea Jorge Mederos, biòleg del Museu de Ciències Naturals de Barcelona; Daniel Nadal, biòleg del departament d’Ecologia de la UB, i el propi Mario Beltrán.
D’esquerra a dreta: Gerardo Costea, Daniel nadal, Mario Beltrán i Jorge Mederos (foto: ACCC)
Què és un arbre?
A l’acte es va projectar el curtmetratge “El drago milenario”, dirigit per Rubén Lijó, un dels responsables d’Hablando de Ciencia. Passada la projecció, els ponents van explicar diferents aspectes relacionats amb els boscos. Costea va centrar la seva exposició en explicar què és un arbre. «Un arbre es podria definir de diferents maneres, segons si el defineix un biòleg o un enginyer forestal», va comentar el biòleg. «Però, ¿per què ser un arbre? Un arbre té parts “redundants”. Si perd alguna pot sobreviure i el creixement li permet competir per la llum, enfront d’altres plantes i arbres», va concloure.
El cobricel arbori
Mederos va parlar sobre la biodiversitat del cobricel arbori dels boscos. «Des de lluny el cobricel arbori sembla uniforme, però quan t’hi aproximes veus que és heterogeni. Com estudiar aquesta quantitat de fauna i flora? Existeix un mètode d’estudi mitjançant grues o utilitzant globus d’heli», va comentar l’investigador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. «No obstant això, el mètode més estès és mitjançant tècniques d’accés vertical: llances una fletxa lligada a una corda fina i després lligues una corda, que és la que t’ajudarà a pujar», va afegir. «A Collserola -el seu lloc habitual de treball- tenim un pont penjant de fusta que ens permet accedir a la copa de quatre tipus d’arbres diferents», aclaria Mederos. El biòleg va mostrar com els investigadors utilitzen diferents trampes per recollir insectes, per exemple les trampes de feromones, per les quals se senten atrets. L’objectiu d’aquests estudis és observar la fenologia anual que es troba al bosc de Collserola. Segons va apuntar, a l’abril la població d’insectes es dispara. A més, l’investigador va aclarir que també pot obtenir la seva activitat al llarg del dia i l’hora en què cada grup d’insectes prefereix estar actiu. Tal com va indicar el ponent, la major part de l’activitat dels insectes a la primavera i estiu es desenvolupa a últimes hores de la tarda i primeres de la nit. «Aquests estudis serveixen també per veure la composició faunística en diferents zones, al cobricel arbori i al sotabosc», va concloure el biòleg.
La gestió del bosc mediterrani
Daniel Nadal va parlar sobre la gestió del bosc mediterrani i les estratègies a seguir en el futur. «Per què gestionar el bosc? Perquè sempre s’ha fet. La gestió és una sèrie d’intervencions sobre la massa forestal per obtenir uns resultats determinats», va comentar el biòleg. Aquests resultats poden ser augmentar la massa forestal, reduir el nombre d’incendis, disminuir els recursos hídrics pels quals competim o obtenir bolets, entre d’altres. «El pi blanc té una distribució per tota la zona mediterrània de la Península Ibèrica i prefereix els sòls calcaris. Hi ha una gran diferència entre parcel·les gestionades i no gestionades», va comentar Nadal. Fins i tot hi ha un estalvi considerable, de fins al 18%, de recursos hídrics en el cas de la gestió forestal respecte a una zona no gestionada. «Una zona gestionada de bosc et produeix el doble de fusta que un bosc no gestionat, crea llocs de treball i fa augmentar el turisme rural», va comentar l’ecòleg de la UB. «El canvi climàtic ens preveu menys aigua i més incendis i la gestió forestal limita aquests problemes, encara que pot ocasionar-ne d’altres com la disminució de nutrients del bosc. A més, la gestió és cara», va dir Nadal. «Replantar la superfície cremada a l’Empordà suposaria entre 12 i 16 milions d’euros. És millor gestionar que haver de replantar», va concloure Nadal.
Els incendis
«Els incendis no són sempre una catàstrofe. Si ho fossin, no tindríem boscos. No arrasen els boscos. Humans, boscos, clima i vegetació han evolucionat junts», va comentar Mario Beltrán, del CTFC, que va centrar la seva intervenció en els incendis. «Hi ha espècies, com les alzines sureres, que no moren després d’un incendi. El bosc respon al règim d’incendis a què està adaptat», va indicar l’enginyer forestal. «Els incendis depenen de condicions climàtiques i topogràfiques, que són estables, i de l’activitat humana, canviant. Els últims incendis, com el de l’Empordà, són més perillosos per la disminució dels aprofitaments forestals. Existeix el que es coneix com la paradoxa dels incendis; com més se n’apaguen, més se’n cremen. Els anys en què més se n’apaguen contribueixen a que altres anys es cremin més boscos per l’acumulació de combustible: la vegetació. Cal ser conscient que el bosc es cremarà», va apuntar Beltrán.
La jornada va finalitzar amb un debat amb els assistents sobre la gestió dels boscos, els seus usos, què fer després d’un incendi i com la societat els percep.
