Marxes de la ciència, RRI i ciència oberta, protagonistes de la segona edició de Homo Scientifus Europeaus

Per Núria Pairó, responsable de comunicació de l’ACCC, Barcelona, 17 de maig de 2017.

 

Quina és la situació de la ciència als diferents països europeus? Per què es va organitzar la “March for Science” i quin impacte va tenir? Com es pot apropar més la ciència a la ciutadania? Com es pot facilitar l’accés a les dades i estudis científics tothom? Aquestes preguntes van protagonitzar la segona edició de Homo Scientifus Europeaus, una trobada entre els professionals del sector per entendre la relació entre la ciència i la societat que s’ha dut a terme el passat 16 de maig a l’Ateneu Barcelonès.

Visita de membres de l’ACCC a la dessalinitzadora del Llobregat

Crònica de l’activitat

Claudi Mans (ACCC). Amb motiu del Dia Internacional de l’Aigua, 22 de març, diversos socis de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) vam visitar la dessalinitzadora del Llobregat, gestionada per Aigües Ter-Llobregat (ATLL), la més gran d’Europa dedicada a produir aigua de boca. Va ser inaugurada el 2009 després d’un període de sequera important a Catalunya, i pot complementar el subministrament d’aigua potable a 120 municipis de la xarxa d’ATLL, que representen més de quatre milions d’habitants. Forma part de la complexa xarxa de potabilització, magatzematge i distribució d’aigua potable de les conques del Ter i el Llobregat, que inclou, a més, dues plantes potabilitzadores (Cardedeu i Abrera), una altra dessalinitzadora (Tordera) i diverses plantes de distribució.

Investigacions mostren com pressions de la indústria eviten la prohibició de substàncies perjudicials

El cas dels disruptors endocrins

R. Permuy (ACCC). Regular substàncies que són perjudicials per a la salut i el medi ambient. Aquest és l’objectiu que persegueixen entitats com Ecologistes en Acció o periodistes com Stéphane Horel, que el passat 10 de febrer van convocar una roda de premsa juntament amb l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) al Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC) per denunciar la manca de regulació europea dels disruptors endocrins i les presumptes pressions que -segons Horel- la indústria realitza a l’administració perquè no s’aprovin mesures que puguin perjudicar els seus interessos econòmics. Va conduir l’acte Raül Toran, vicepresident de l’ACCC.

8 milions de tones de plàstic al mar cada any

La Societat Catalana de Biologia organitza una jornada sobre la gestió de residus

R. Permuy (ACCC). «El plàstic forma part ja de la cadena tròfica.». Amb aquesta afirmació Anna Sánchez Vidal, investigadora del grup de geociències marines de la Universitat de Barcelona (UB), va posar sobre la taula el passat 14 de desembre a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) un dels greus problemes derivats dels residus que generem. Sánchez va mostrar una sèrie de fotografies amb les quals es confirmava que el plàncton del Mediterrani arriba a ingerir fragments de plàstics que suren a les nostres aigües i que més tard passen als peixos que s’alimenten d’aquests microscòpics éssers vius.

La vegetació que conviu amb nosaltres

​El 27 de novembre de 2015 va tenir lloc, en el marc del cicle d’activitats del cicle Jo il·lustro la ciència a la Biblioteca Sagrada Família – Josep M. Ainaud de Lasarte, amb la col·laboració del Col·legi de Biòlegs de Catalunya i l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), una xerrada sota el títol La vegetació que conviu amb nosaltres que va estar impartida pel biòleg Pere Alzina i presentada per Miquel Baidal, coordinador d’Il·lustraciència. L’objectiu d’aquesta xerrada era apropar el coneixement sobre la vegetació amb la que convivim i donar a conèixer la diversitat d’espècies existents.

Falling Walls Berlin: el futur es femení

Crònica del soci Ramon Sangüesa, qui -com el membre de l’ACCC Lluís Amengual- va assistir a aquest esdeveniment gràcies a una beca de l’European Union of Science Journalists’ Associations (EUSJA) gestionada per l’associació catalana

Ramon Sangüesaequipocafeina (ACCC). Berlin entre el 8 i 10 de Novembre ha estat el lloc on els murs del saber han volgut caure. La trobada Falling Walls cerca esfondrar les muralles dins la ciència, entre disciplines científiques, entre ciències bàsiques, experimentals, socials i humanes. Per rematar-ho i clavar-ho a la memòria del públic, cada presentació de Falling Walls va començar sistemàticament igual. Amb la resposta del o la conferenciant a la pregunta “on estaves tu el 9 de Novembre de 1989?”, el dia que va caure el mur de Berlin. Doncs jo a l’Institut Francès de Barcelona, dinant, i tant soprès de no haver predit tal caiguda que em vaig decidir a anar directe cap a Berlín. No hi vaig arribar mai. Clar que això és una altra història. Finalment, aquest any -i d’altres- era a Berlin. La història ens compensa via casualitats/causalitats que no anticipem. En aquest cas i per a mí, en forma d’ajut per assistir a Falling Walls via ACCC i EUSJA vaig arribar el 9 de Novembre de nou a Berlin, exposat a el bó i millor de la recerca de mig món.

Tècnics i científics proposaran mesures contra la contaminació a Barcelona en pocs mesos

Davant les inqüestionables proves dels greus efectes sobre la salut de la mala qualitat de l’aire a les ciutats de l’àrea metropolitana, ha arribat el moment de passar a l’acció

Cristina Ribas (presidenta de l’ACCC). La Generalitat de Catalunya anunciava fa uns dies la reducció de les bonificacions als vehicles dièsel, que generen una gran quantitat d’un dels agents més contaminants i tòxics, el NO2, els nivells del qual s’han vist agreujats per l’escàndol VolksWagen.

Debat dièsel: «Hem de treure cotxes del carrer»

Arran de la polèmica de Volkswagen

Raül Toran (ACCC). El passat dilluns, va tenir lloc a la Sala Marie Curie del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), un debat sobre les conseqüències ambientals i sobre la salut pública del frau del dièsel, organitzat pel CREAL (Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental), centre aliat ISGlobal. El debat va ser moderat per Cristina Ribas, presidenta de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), i David Rojas, investigador del CREAL.