Radiografia a la salut dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona

Conferència a l’Ateneu barcelonès dins del cicle «Una altra manera de mirar la salut»

Xavier Joya (ACCC). «La nostra salut està en risc.» Així de contundent es va mostrar Carme Borrell, directora de recerca de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), davant les noves retallades en sanitat. Aquest informe, presentat al públic de l’Ateneu Barcelonès, mostrava les dades de la salut de la població tenint-ne en compte els seus determinants socials. Com a determinants socials que tenen un impacte sobre la salut, es tenen en compte l’entorn polític, l’entorn socioeconòmic i les condicions de vida i de treball de la població. Així, per exemple, factors com la renda per càpita o el nivell socioeconòmic afavoreixen les desigualtats entre els ciutadans de Barcelona. L’acte, titulat «Barcelona: revisió mèdica», es va celebrar el passat 25 d’abril dins del cicle «Una altra manera de mirar la salut», coorganitzat per l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) i l’Ateneu Barcelonès.

Obrint el teló de la ciència

L’ACCC va organitzar dues lectures dramatitzades d'”Oxigen” al Museu Blau

Rubén Permuy (ACCC). En què es diferencia un científic del segle XVIII d’un del segle XXI? Tot i haver un marge temporal de tres-cents anys, hi ha determinades actituds del professional de la ciència que són atemporals. Ambició, ètica i curiositat científica són alguns dels traços diferenciadors d’aquesta tasca. Valors tan universals com ho són els gèneres literaris: assaig, novel·la o teatre. La Grècia i la Roma clàssiques van posar de moda la dramatúrgia, d’igual manera que van establir les bases de l’estudi científic. Si un gènere literari s’ha mantingut amb tanta vitalitat malgrat el pas dels segles, per què no fer divulgació científica a través del teatre? Aquesta és l’essència d'”Oxigen“.

Bases del primer Premi de divulgació del treball de recerca científica de secundària

Convoca l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) amb el suport del col·legi de Llicenciats i doctors, RAIG i editorial Rubes.

 

BASES

 

L’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) conscient de la tasca científica que el jovent estudiant de batxillerat desenvolupa en el darrer curs d’aquesta etapa educativa, convoca la primera edició del premi a la divulgació de l’activitat científica del Treball de Recerca.

 

1. L’objectiu d’aquesta iniciativa és incentivar en el jovent investigador pre-universitari la capacitat per comunicar el contingut i el valor de la seva recerca científica i facilitar la publicació del seu treball de divulgació en els mitjans de comunicació.

 

2. El I Premi a la divulgació de la recerca científica del Treball de Recerca s’atorgarà a l’article que millor descrigui la tasca de recerca de l’autor o autora. El text podrà tenir la forma d’assaig o de reportatge, amb total llibertat d’estil, però exposant el treball amb la màxima rigorositat, i ajustant-se a la realitat de l’experiència personal. El treball guanyador serà publicat en algunes publicacions en llengua catalana. Els articles o reportatges que optin al premi podran incloure il·lustracions o fotografies per millorar la comprensió i l’atractiu del treball descrit. Quan l’autoria de les il·lustracions sigui diferent de la del text, caldrà fer-ne constar l’origen.

 

3. S’atorgarà un primer premi, consistent en un telescopi, al guanyador o guanyadora, i un màxim de tres accèssits, consistent en un lots de llibres i una subscripció anual a la revista NAT. El premi no podrà quedar desert. Els guanyadors cediran a l’ACCC els drets, tant del text com de les il·lustracions, per a la publicació dels originals en els mitjans que es consideri oportú per a la seva difusió.

 

4. Els originals estaran redactats en català i podran tractar qualsevol camp de la ciència o de la tècnica. L’original haurà de tenir una extensió entre 5000 i 6000 caràcters (espais en blanc inclosos). Els participants hauran d’estar matriculats en un centre d’ensenyament secundari, públic o privat.

 

5. Els escrits presentats hauran de ser inèdits, i hauran de fer referència a la tasca de la recerca desenvolupada per l’estudiant. El seu tutor o tutora haurà d’acreditar la veracitat de la recerca, amb un document adjunt a l’article de divulgació presentat al premi. 

 

6. A l’hora de valorar les propostes, el jurat tindrà en consideració l’habilitat de l’autor o autora per explicar el seu treball de forma divulgativa i amena, l’atractiu periodístic de l’escrit i de les il·lustracions o fotografies que l’acompanyin, la correcció en l’ús del llenguatge, l’interès del tema de recerca i la solidesa científica de l’exposició.

 

7. El jurat estarà format per cinc membres més un secretari sense vot. Les deliberacions del jurat seran secretes i el seu veredicte, inapel·lable.

 

8. El termini de presentació d’originals conclourà el 15 de març del 2008. Els textos es lliuraran per correu electrònic a l’adreça: accc@accc.cat. L’ACCC confirmarà a cada autor o autora, també per correu electrònic, la rebuda del seu original. El veredicte del jurat es farà públic durant el mes d’abril de 2008.

 

INFORMACIÓ I CONSELLS PRÀCTICS  

 

 

·  L’article no ha de tenir més de 6000 caràcters, incloent-hi els espais blancs. Les referències bibliogràfiques, en cas d’haver-n’hi, hauran d’ésser numerades i incloses com a notes a peu de pàgina, però no es consideraran com a part del text en el recompte de caràcters; seran només informatives per al jurat i no s’inclouran en la versió que es publiqui dels assajos premiats. Si es fa referència al treball no publicat d’altres investigadors, caldrà mencionar-ne el nom i quan van realitzar el treball.

·  La cura i rigor científic en l’exposició del treball descrit són imprescindibles.

·  L’article ha de discutir els aspectes més interessants del tema de recerca de forma clara, concisa i informativa. Caldrà tenir en compte que l’escrit s’adreça a lectors no especialistes en el tema, però amb un nivell de coneixements generals raonable.

·  Caldrà evitar un llenguatge excessivament tècnic. Si es considera necessari emprar termes tècnics, es farà de manera que qui llegeixi el text pugui entendre’n el significat.

·  Si es considera necessari l’ús d’alguna il·lustració, diagrama, figura, taula o fotografia, aquesta haurà d’ésser de bona qualitat per reproduir en un mitjà imprès. Cal tenir en compte que l’objectiu del concurs és comunicar a la societat els possibles impactes de la ciència d’una manera clara i directa, i que recolzar excessivament el missatge en il·lustracions podria fer més difícil la seva comprensió.

·  Es recomana descriure el treball en primera persona i fins hi tot descriure els sentiments de satisfacció o frustració que ha causat la recerca motiu de l’assaig.

·  No és determinant que la recerca motiu de l’assaig no hagi assolit encara unes conclusions finals. Les idees i les perspectives que en tot moment se’n poden extreure poden ser també motiu d’interès per als lectors.

·  En la redacció de l’assaig, serà molt útil establir un pla de treball, com si es tractés de la redacció d’un article per a una revista científica. El text por estructurar-se amb una introducció, una descripció del treball i unes conclusions; aquests termes, però, no encapçalaran les diferents parts, que, d’altra banda, hauran de quedar ben enllaçades.

·  És convenient intentar de trobar punts d’interès per als lectors i a continuació posar-los en una perspectiva general. Aquest esforç cal fer-lo extensiu a tot el text i no solament en els primers paràgrafs de l’assaig.

·  L’escriptura ha d’ésser fluida; per aconseguir-ho, les frases han d’ésser curtes, senzilles i sense ambigüitats, fent servir la veu activa del verb millor que la passiva, i assegurant-se que s’entén amb facilitat a quin nom o frase es refereix cada pronom.

·  Es recomana defugir de floritures  en el llenguatge i l’estil; els conceptes que es tractin a l’assaig han d’ésser prou interessants perquè el lector es deixi portar a través del text.

Premi Loto Eureka

El guanyador de l’edició 2003 del premi Loto Eureka, dotat amb 1.200€, ha estat el jove investigador i soci de l’associació David d’Enterria. Segons la selecció “Top ten” que fa cada any la revista Science els deu avenços científics més destacats de l’any 2003 han estat:

L’avenç científic de l’any: Evidències de l’existència de matèria fosca i energia fosca en l’Univers

 

A partir de la gran explosió inicial (Bing Bang), fa uns 13.000 milions d’anys, l’univers s’ha anat expandint de forma constant. Fins fa poc, els experts suposaven que el ritme d’aquesta expansió s’aniria reduint de mica en mica a causa de l’atracció gravitatòria de la matèria que forma part de l’univers. Les observacions dels últims anys han demostrat que l’expansió de l’univers s’està accelerant. Els resultats més recents corresponen als telescopis del projecte Wilkinson (WMAP) i del projecte internacional Sloan Digital Sky Survey (SDSS). L’expansió de l’univers confirmada amb aquests estudis contradiu el procés que caldria esperar si només existís la massa de la matèria ordinària (la que podem veure o detectar amb la tecnologia actual). La matèria fosca podria estar present a l’espai en forma de planetes flotant lliurement o com a estrelles de les denominades nanes marrons (matèria oscura calenta), però també es possible que una mena de matèria perduda estigui distribuïda a l’espai en forma de partícules massives que interactuen débilment (matèria fosca freda). Per la seva banda, l’energia fosca podria constituïr, segons les observacions més recents, el 73% de l’univers, si bé encara és un problema no resolt.

 

Desxifrant la malaltia mental

 

Els experts han identificat alguns gens relacionats amb l’herència de malalties mentals com l’esquizofrènia, la depressió o el trastorn bipolar. Aquests avenços facilitaran el camí en l’obtenció de nous medicaments.

 

Impactes del canvi climàtic

 

Durant aquest any, més que mai, ha quedat clar que el canvi climàtic no és un concepte abstracte. Els científics han fet públics nombrosos estudis sobre el desglaç en diferents punts del planeta, les sequeres, els canvis en la productivitat de l’agricultura i l’alteració del comportament d’animals i plantes relacionats amb el canvi del clima global.

 

Avenços amb l’ARN

 

Aquest any han continuat millorant els estudis sobre l’impacte dels petits ARN (els ARN d’interferència, per exemple) en el comportament de les cèl·lules i l’expressió dels gens. En una de les línies de treball, l’ARN pot ajudar a combatre la sida i l’hepatitis.

 

Cop d’ull a les molècules

 

Nous treballs de col·laboració entre biòlegs i físics han permès observar els detalls de l’activitat de molècules individuals dins les cèl·lules.

 

Flamarada de raigs gamma

 

Els astrònoms han confirmat aquest any la connexió entre les explosions més energètiques de l’univers -les de raigs gamma- i les supernoves.

 

Esperma i òvuls espontanis

 

El sorprenent descobriment que les cèl·lules mare embrionàries de ratolí poden convertir-se en esperma i òvuls pot ajudar els científics a entendre alguns tipus d’infertilitat, tot i els problemes ètics associats.

 

Materials i llum

 

Diversos equips científics han confirmat que determinats materials d’alta tecnologia poden doblegar o fer girar la llum i altres radiacions electromagnètiques, un descobriment que pot ajudar, per exemple, a construir lents amb noves qualitats.

 

Cromosoma Y

 

El descobriment de la duplicació de gens al cromosoma Y humà mostra com aquest solitari cromosoma no necessita cap company (quan es produeixen mutacions i es necessita una còpia del gen correcte, aquesta es forma sense necessitat d’un altre cromosoma Y).

 

Teràpies contra el càncer

 

Al juny, un grup d’investigadors van anunciar que un medicament dissenyat per aturar el desenvolupament del sistema vascular dels tumors prolonga la vida en els malalts greus de càncer de còlon.

 

BASES LOTO EUREKA 2003
[13 d’octubre de 2003]

 

1. Justificació. Els mitjans de comunicació de masses donen poca importància a la informació científica. A més, de vegades, algunes de les notícies científiques que més es destaquen als mitjans són simples anècdotes sense importància. L’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) convoca per cinquena vegada el concurs LOTO EUREKA, destinat a fer conèixer els avenços científics realment més destacats de l’any i a posar a prova la perspicàcia de periodistes, científics i aficionats a la ciència.

 

Convocatòria. Concurs obert a científics, periodistes, divulgadors i aficionats a la ciència en general.

 

Participació. Els concursants han de fer arribar a l’ACCC una llista amb l’avenç científic del 2003 que consideren més important i amb altres cinc avenços científics destacats. En total, doncs, 1+5 avenços. Els missatges per participar en el concurs s’han de fer arribar a l’adreça electrònica de l’ACCC (secretaria-tecnica@accc.cat).

 

Ajut a la participació. L’ACCC proposa una llista de suggeriments amb 10 avenços científics que poden ser utilitzats pels concursants com ajut per a la seva participació. (Vegeu més avall).

 

Guanyador. L’ACCC, a través dels coordinadors d’aquest concurs, declararan guanyador el concursant que s’hagi acostat més a la llista d’avenços més destacats de l’any que publicarà a finals de desembre la revista Science.

 

Sistema de puntuació. El concursant que encerti l’avenç més destacat (el Breakthrough of the year, com diu la revista de l’AAAS) aconseguirà 3 punts. Cada una de les restants coincidències amb la llista de Science sumaran 1 punt més.

 

Termini. El concurs estarà obert a les votacions en el període comprès entre el 7 de novembre i el 8 de desembre del 2003 (ambdós inclosos). Els premis seran lliurats el mes de febrer del 2004.

 

Premis. 1200 euros en premis (amb el patrocini de Novartis).

 

Coordinació. Octavi López i Rubes Editorial.

 

Condicions. La participació és gratuïta. Només s’acceptarà una llista per persona. Si la llista presentada excedeix el nombre d’avenços que proposem (1+5) només es consideraran vàlids els sis primers. Les candidatures poden ser presentades en qualsevol dels idiomes oficials de l’Estat espanyol.

 

Per a qualsevol reclamació actuaran com a jurat inapel·lable del concurs Octavi López (tresorer de l’ACCC), Pau Senra (secretari de l’ACCC) i Joaquim Elcacho (president de l’ACCC).

PISTES DE L’ACCC – LOTO EUREKA 2003

 

NOVA VISIÓ DE L’HOMO ERECTUS

 

Desmentida una de les hipòtesis sobre el desenvolupament dels grans cervells de la nostra pròpia espècie amb la troballa del primer Homo erectus amb aparença moderna. Actua de lligam entre les formes més antigues i més recents d’H. erectus de Java, suggerint que l’espècie va viure de forma continuada en aquest lloc remot durant un milió d’anys, en comptes d’arribar en migracions successives com alguns havien proposat.

 

SUPERFÓRMULA PER GENERAR MULTITUD DE FORMES

 

Una sola equació que pot generar una vasta diversitat de formes naturals, la “superfórmula”, és una versió modificada de l’equació d’un cercle. Utilitzant-la es poden generar programes gràfics molt més eficients i també es pot utilitzar en reconeixement de patrons.

 

L’AIGUA GLAÇADA DE TITÀ

 

Tità, la lluna més gran de Saturn, és densa i bromosa, amb una atmosfera de metà, nitrogen i argó. Podria estar feta de roques o d’immensos oceans de metà. Ara s’hi ha afegit una nova hipòtesi: que contingui grans quantitats d’aigua gelada.

 

SEQÜENCIACIÓ DEL CROMOSOMA Y

 

El cromosoma Y humà conté més gens dels que es pensava, i una part (sobretot els essencials en la fertilitat masculina) són com imatges especulars en els seus extrems, cosa que permet la seva autoreparació.

 

EVIDÈNCIA D’UN PENTAQUARK

 

Diversos experiments arreu del món semblen haver creat una partícula formada per cinc quarks, mentre que fins ara només se n’havien detectat de tres (anomenades barions) o de dos (parells quark-antiquark, anomenades mesons).

 

EL TNA, ABANS QUE L’RNA?

 

Com la treosa és un sucre més senzill que la ribosa, el TNA podria haver estat un precursor de l’RNA com a molècula transmissora del missatge genètic.

 

FUSIÓ ENTRE CÈL·LULES HUMANES I DE CONILL

 

S’han reprogramat cèl·lules humanes fusionant-les amb cèl·lules de conill a les que s’havia eliminat el material genètic, obtenint cèl·lules mare capaces potencialment de transformar-se en qualsevol tipus cel·lular del cos.

 

L’ORIENTACIÓ DE LES CÈL·LULES MARE

 

Fins ara no estava clar què determinava la ruta que prenia una cèl·lula mare en particular. S’ha descobert que podria ser l’organització asimètrica del fus mitòtic durant la divisió cel·lular el que orienta les cèl·lules filles resultants.

 

COEXPRESSIÓ DE XARXES GÈNIQUES

 

Identificació de grups de gens funcionalment relacionats i evolutivament conservats que formen xarxes de coexpressió. La troballa aporta importants respostes i descobreix noves relacions evolutives.

 

GENÒMICA, PROTEÒMICA I RIBONÒMICA

 

Avenços en la seqüenciació de nous genomes, com el del gos o la rata, en proteòmica i en ribonòmica, que se centra en el paper fisiològic dels motius de RNA en els genomes.

 

Edicions anteriors del premi