Categoria: Notícies

Rubén Permuy (ACCC). «Ajuntar-nos en una associació amb una mirada professional ens pot ajudar a crear les condicions que volem per a la professionalització de la comunicació científica». Aquesta va ser una de les valoracions de Cristina Ribas, presidenta de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), que va participar al debat La comunicació ambiental a Catalunya. El passat 19 de desembre, el Centre UNESCO de Catalunya va organitzar la cloenda del curs de Comunicadors per al Desenvolupament Sostenible en un acte públic al Col·legi de Periodistes de Catalunya. Sota el títol La comunicació per a la sostenibilitat a Catalunya es van donar cita comunicadors i periodistes científics catalans per a analitzar la comunicació científica al nostre país. 

Rubén Permuy i Xavi Joya (ACCC). Tot i no ser un espai de grans dimensions, la sala habilitada a l’Institut d’Estudis Catalans per a dur a terme una jornada sobre neurociències es va quedar petita. L’aforament complet, el passat 14 de desembre, de l’acte «El 2012, de què parlarem? De neurociències», organitzat per la secció Biologia i Societat de la Societat Catalana de Biologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans (SCB-IEC), amb la col·laboració de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) i la Fundació Ciència en Societat, va ser una bona mostra de quin és el grau d’interès de què gaudeix la neurociència a l’actualitat. El cervell, tantes vegades mencionat com «el gran desconegut», ha començat a donar moltes pistes sobre quin és el quid del seu funcionament.

Catalunya té una llarga tradició en divulgació. La Vanguardia sense anar més lluny, va publicar un reeixit conjunt de suplements, de mitjans dels 80 a mitjans dels 90. La ràdio i la televisió van agafar el relleu mediàtic en crear espais especialitzats, i sempre hem disposat de museus i centres dedicats a la difusió de la ciència. Tots han fet possible que la societat valori tota la cultura científica alhora que s’han format perfils professionals específics. L’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) agrupa 200 d’aquests professionals, periodistes, científics o divulgadors.

Rubén Permuy (ACCC). «No cal ser científic per conèixer la ciència». D’aquesta manera Cristian Ariza va defensar la necessitat de divulgar ciència per obrir els ulls a la societat i que entengui la importància de l’àmplia gamma de coneixements que expliquen i milloren el nostre món. Un dels divulgadors del bloc «Hablando de ciencia» va ser el responsable de presentar, en el cicle «Calaix de ciència», el documental «Del mito a la razón», dirigit pel canari Rubén Lijó. Tots dos formen part d’un equip d’investigadors, professors universitaris i joves estudiants de carreres científiques que s’han decidit a promoure el coneixement científic, sense ànim de lucre, entre la societat.

(ACCC i UB). Va ser durant l’acte de cloenda de l’Any Internacional de la Química, que va tenir lloc el passat 15 de novembre a «Expoquimia – Saló Internacional de la Química». Claudi Mans, catedràtic emèrit del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat de Barcelona i delegat del rector al campus de l’Alimentació de Torribera, va rebre el Premi Nacional de Química 2011, que concedeix l’Associació Nacional de Químics d’Espanya (ANQUE). El membre de l’ACCC rep aquest guardó en reconeixement a la seva tasca de divulgació de la química.