Associació Catalana de Comunicació Científica

“Present i futur de les malalties minoritàries. Del laboratori a la consulta”, al Calaix de la Ciència

L’acte s’organitza el proper 31 de maig a les 19.00 a l’Auditori del Campus de la Comunicació de la UPF dins al cicle Calaix de la Ciència

Què en sabem de les malalties minoritàries? Quines diferències tenen respecte a les malalties comunes? Quin paper juguen els investigadors, els metges i les associacions que dediquen els seus esforços a combatre-les? Aquestes són algunes de les qüestions que sortiran a debat el dimarts 31 de maig a les 19.00 a l’auditori del Campus de la Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra a l’acte titulat “Present i futur de les malalties minoritàries. Del laboratori a la consulta”.

Vine a veure “Copenhaguen” al TNC amb descompte amb l’ACCC

Apunta’t a veure l’obra el dimecres 1 de juny a les 20.00 per 16 euros

Copenhaguen de Michael Frayn és un interessant thriller científic que narra com va néixer la primera bomba atòmica en plena Segona Guerra Mundial. Si voleu venir a veure-la amb nosaltres el dimecres 1 de juny a les 20.00 per 16 euros, gaudint del descompte de grups, ho haureu de comunicar abans del proper divendres 13 de maig a: secretaria-tecnica@accc.cat i us explicarem les condicions de pagament. Aprofita aquesta oportunitat, ja que l’obra només estarà en cartell fins el 5 de juny.

 

Podeu llegir una crítica sobre l’obra a El País fent clic aquí.

La indústria del ciment presenta un nou estudi sobre valorització energètica de residus

La pràctica permet obtenir significatius beneficis mediambientals gràcies a l’estalvi que s’aconsegueix en l’ús de combustibles fòssils

Al 2009, l’Institut Cerdà i la Fundación CEMA (Fundación Laboral del Cemento y el Medio Ambiente), amb la col·laboració de l’ACCC, van presentar al Col·legi de Periodistes de Catalunya l’estudi més complet realitzat fins aleshores sobre valorització energètica de residus a fàbriques de ciment. Tanmateix, durant els darrers anys, s’ha produït una significativa evolució en la situació a Espanya d’aquesta pràctica, que compta amb un important potencial en la lluita contra el canvi climàtic i permet que elements abans considerats com a residus siguin posats en valor com a recursos. 

 

D’aquesta manera, la Fundación CEMA organitza la presentació de l’Actualització de l’Estudi Reciclatge i Valorització de Residus a la Indústria del Ciment a Espanya, el proper dimarts 10 de maig a les 11.45 a la Sala d’actes del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya (Avinguda Diagonal 523-525), amb la col·laboració de Ciment Català.

Tria Ciència a La Nit dels Museus

El dissabte 14 de maig es podran visitar fins a 48 museus de Barcelona i la seva àrea metropolitana de franc de les 19 del vespre a la 1 de la matinada

El dissabte 14 de maig, l’Ajuntament de Barcelona organitza La Nit dels Museus. Des de les 19.00 del vespre i fins la 1 de la matinada hi haurà l’oportunitat de visitar fins a 48 museus de la capital catalana i de la seva àrea metropolitana de forma totalment gratuïta. L’Associació Catalana de Comunicació Científica vol recomanar-te a continuació els indrets on la Ciència és la protagonista en aquesta nit.

Què proposen els nous membres de la junta de la WFSJ?

La World Federation of Science Journalists té nova junta directiva. Kathryn O’Hara (Canadà), Lucy Calderon (Guatemala), Pallava Bagla (Índia), s’afegeixen als ja membres de la junta Christophe Mvondo (Camerun), Nadia El-Awady (Egipte) i Natasha Mitchell (Austràlia)

Michele Catanzaro (ACCC). Abans de les eleccions per renovar tres membres de la junta WFSJ, l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) es va posar en contacte amb els candidats per a ordenar les diferents propostes pràctiques que planegen dur a terme un cop en el càrrec. A continuació, resumim els projectes dels membres guanyadors: Kathryn O’Hara (Canadà), Lucy Calderón (Guatemala) i Pallava Bagle (Índia).

 

Segons les seves respostes, en els propers anys la WFSJ ha de promoure un premi al millor treball en periodisme científic en el món, organitzar tallers per formar els membres en el periodisme d’investigació i en noves tecnologies, i augmentar les interaccions entre els diferents continents i regions, a través del treball de grups i sistemes de tutoria.

 

El següent text es basa en les respostes, missatges de correu electrònic de campanya i documents programàtics dels candidats guanyadors. Ometem els principis generals i se centren exclusivament en propostes concretes, quan s’expressen. Esperem que aquest article sigui un incentiu per als nous membres del consell per dur a terme el que han promès.

Reflexionant davant el pànic nuclear

Jordi Bruno, expert en la gestió de residus radioactius, va explicar com va viure en primera persona l’accident de Txernòbil i va analitzar les seves diferències amb el de Fukushima

Rubén Permuy (ACCC). «No calculem tot el que hauríem de calcular», va incidir Jordi Bruno, director de la càtedra Enresa (Empresa Nacional de Residus Radioactius)-Amphos de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), quan va tractar d’analitzar els perquès que van produir els accidents nuclears de Txernòbil i de Fukushima. Quan s’ha complert un quart de segle des que un 26 de abril de 1986 l’accident a la central nuclear ucraïnesa sembrés la por a nivell mundial, les flames del pànic radioactiu han tornat a revifar amb els esdeveniments succeïts a la planta japonesa. Però què hi ha de cert en tot allò que s’ha arribat a especular en aquests dos accidents? Està justificada la por a l’energia nuclear ressorgida després Fukushima? Aquestes són algunes de les qüestions sobre les que en la passada sessió del Calaix de la Ciència es va voler reflexionar en un tema de candent actualitat que preocupa en gran mesura a la societat. La sessió, celebrada precisament el 26 d’abril, sota el títol 25 anys de crisi nuclear: de Txernòbil a Fukushima, coorganitzada per l’Associació Catalana de Comunicació Científica i per l’Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra, va ser moderada per Vladimir de Semir, director de l’OCC-UPF.

L’International Center for Agricultural Research in the Dry Areas (ICARDA) ofereix diferents llocs de feina

Ofertes laborals per a treballar a Síria

L’International Center for Agricultural Research in the Dry Areas (en català, Centre Internacional d’Investigacions Agrícoles en Zones Àrides) (ICARDA) és una organització internacional autònoma, sense ànim de lucre, amb seu a Aleppo (Síria) recolzada pel Consultative Group on International Agricultural Research (CGIAR). L’ICARDA es dedica a la millora dels mitjans de subsistència dels recursos als països en vies de desenvolupament a les zones àrides mitjançant la millora dels aliments, de la seguretat i de l’alleugeriment de la pobresa a través de la recerca agrícola i l’ús equitatiu i la conservació dels recursos naturals.

L’ACCC col·labora a les Jornades de Comunicació i Medi Ambient a Valladolid

El proper 27 d’abril, la presidenta Cristina Ribas participa a una taula rodona sobre noves eines de comunicació ambiental

Cristina Ribas, presidenta de l’Associació Catalana de Comunicació Científica, participa a les Jornades de Comunicació i Medi Ambient organitzades el 26 i 27 d’abril a Valladolid per la Fundación Patrimonio Natural, en col·laboració amb FAPE (Federación de Periodistas de España), APIA (Asociación de Periodistas de Información Ambiental), APV (Asociación de la Prensa de Valladolid), la Universidad de Valladolid i la Universidad Europea Miguel de Cervantes. Segons l’organització, els objectius plantejats per aquestes jornades són conscienciar als professionals dels mitjans de comunicació de la importància que les notícies relacionades amb el medi ambient, transmetre les experiències dels experts als professionals i a la societat, afavorir que els futurs professionals dels mitjans coneguin de primera mà les experiències i els seus plantejaments e involucrar institucions, universitats i mitjans de comunicació en la difusió de notícies mediambientals.