Anna Roig i Àngels García-Cazorla inauguren Científiques Catalanes 2.0 a la CIBA

Marta Pulido Salgado, Dra. en Biomedicina y Máster en Comunicación Científica. Communications Officer at Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS)

L’exposició Científiques Catalanes 2.0, coordinada pel grup de treball en Perspectiva de Gènere en la Ciència de l’ACCC, estrena nova localització. Fins a finals de gener, es podrà visitar a les instal·lacions de la CIBA, l’espai de recursos per a dones, innovació i economia feminista de Santa Coloma de Gramenet. La inauguració, celebrada el passat dimarts 17, va comptar amb la participació d’Anna Roig i Àngels García-Cazorla, dues de les vint-i-quatre protagonistes de l’exposició, i de Marta Pulido, en representació de l’ACCC. 

L’acte va arrencar amb la benvinguda institucional a càrrec de Blanca Padrós, Segona Tinenta d’Alcaldessa d’Economia, Serveis Interns, Treball, Universitats, Innovació i Transparència de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Blanca va reivindicar la importància de donar visibilitat a les dones científiques i crear referents femenins per a la societat, així com la necessitat de trencar amb els estereotips de gènere. Objectius amb els quals va néixer l’exposició i que treballen tant des del programa «Santa Coloma Ciutat Universitària» de l’Ajuntament, com des de la CIBA. Per això, l’escenari de la sala d’actes es va reservar a dues DONES i CIENTÍFIQUES en majúscules, l’Anna i l’Àngels.

Nascuda a Alforja, un petit poblet de l’Alt Camp, des de ben petita l’Anna va mostrar una curiositat insaciable per conèixer tot allò que l’envoltava, esperonada per les pàgines d’un llibre de tapa blanca, que li llegia el seu pare. El títol? Una pregunta: ¿Cómo nacemos? A la infantesa d’Àngels també trobem un llibre, “Grandes enigmas de la humanidad”.  Colomenca de cor, va néixer a Badalona per accident, com ella remarca, ja que Santa Coloma de Gramenet no disposava de casa de maternitat.

Ambdues van créixer sense un referent científic femení. L’Anna era bona en tot, i en aquest punt del seu relat autobiogràfic s’enrojola lleugerament, perquè, com bé reconeix, la humilitat la caracteritza. Fins i tot va haver-hi una època en la qual creia que la paraula científica li anava gran. En el seu cas, va emprendre el camí de la física gràcies al professor que impartia aquesta assignatura a COU. L’Àngels va trobar la passió per la medicina una mica abans, a tercer de BUP, de la mà del seu professor de biologia. Un metge frustrat, tal com el defineix amb un dolç somriure, ja que més que de biologia, parlava de malalties. I de nou, un llibre,“Ingeniería humana”, que explicava el funcionament de tots els òrgans i sistemes del cos humà com si fos una màquina, va acabar de decantar la balança.

Avui dia, l’Anna és Professora d’Investigació a l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC) on estudia uns materials mil vegades més petits que un cabell humà, els nanomaterials i les seves aplicacions en el camp de la biomedicina. Destaca un projecte, que duu conjuntament amb altres grups de recerca, centrat en la investigació i tractament de l’ictus. A l’Àngels, Directora de Recerca del Servei de Neurologia de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona i coordinadora de la Unitat de Malalties Neurometabòliques i Laboratori de Metabolisme Sinàptic, se l’il·luminen els ulls. “Anna, escoltant-te, no puc evitar pensar si podríem col·laborar”. “I per què no? En recerca, una persona sola no fa res, ens cal treballar junts per avançar. La ciència ha canviat des dels temps de figures com Marie Sklodowska Curie o Albert Einstein”. 

Després “d’humilitat” i “col·laboració”, “mentoria” va ser la tercera paraula clau protagonista del diàleg. El futur passa per les generacions més joves, és on hi ha l’energia, les ganes de fer coses i tirar endavant. Totes dues gaudeixen acompanyant-les i potenciant-les per augmentar la seva visibilitat. En aquest punt, l’Anna confessa que no se sent còmoda amb els vídeos i les xarxes socials, que no en sap, com en saben els estudiants del seu laboratori. L’Àngels discrepa. Creu que l’Anna també ho faria bé. Per això, l’anima a fer-se visible i a situar-se com a referent, mentre el públic mostra la seva conformitat. L’Anna respon amb un somriure tímid. La recerca no és fàcil. Encara menys al nostre país, on la manca de recursos, fa perillar la continuïtat de moltes línies de recerca i la carrera professional de moltes persones. Per això, ambdues lluiten per les científiques i els científics que vindran. 

També hi ha persones que lluiten per l’Anna i l’Àngels i les acompanyen. Algunes d’elles es trobaven assegudes entre els assistents. Amigues i familiars es van unir a explicar com són les dones que hi ha sota la bata de les científiques. “A l’Anna li agrada molt viatjar. Però no un viatge qualsevol, un viatge amb sentit, que vagi més enllà. És curiosa, incansable i amb molta força”. Curiositat, energia i força que comparteix amb l’Àngels. “La meva mare no té aturador. Li dec les ganes d’explorar, de preguntar, de conèixer. Jo no he triat el camí de la ciència, sinó el del cinema. Però això no vol dir que ma mare m’hagi influït, ja que el cinema també es fa preguntes i és una manera de veure el món i descobrir-lo. Sempre he comptat amb el seu suport”. Anna, Àngels, gràcies. Sou inspiració i model a seguir.

L’exposició “Científiques Catalanes 2.0” es podrà visitar a les instal·lacions de la CIBA, l’espai de recursos per a dones, innovació i economia feminista de Santa Coloma de Gramenet, fins a finals de gener, no t’ho perdis! Pots seguir-nos a les xarxes socials per seguir l’exposició en les seves futures localitzacions, o si la vols acollir, escriu-nos a accc.gestio@gmail.com

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *