Celebració del 30è aniversari amb els expresidents i expresidentes i lliurament del Premis ACCC de divulgació científica

Crònica de l’esdeveniment del 30è aniversari de l’ACCC i del lliurament de Premis ACCC de Divulgació Científica als socis i sòcies. 

El passat dimarts 19 d’octubre, l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) va celebrar l’acte del 30è aniversari a Vil·la Urània, a Barcelona. La vetllada va començar amb una taula rodona amb els expresidents/es de l’ACCC amb un recorregut per l’associació a partir del seu passat, present i futur de la comunicació científica. Posteriorment, es va procedir al lliurament de la primera edició dels Premis ACCC de Divulgació Científica.

El president de l’ACCC, Rubén Permuy va donar la benvinguda als assistents i als ponents que formaven la taula rodona. En primer lloc es va presentar la figura que mostrava el creixement de l’ACCC en nombre de socis i sòcies al llarg d’aquests 30 anys, essent actualment de 333 membres de diferents perfils professionals interessats per la comunicació i la divulgació científica. Gràcies a les entitats col·laboradores, a les institucions, a les universitats, etc., l’ACCC ha pogut realitzar tota mena d’activitats com conferències, exposicions, congressos i grups de treball, entre moltes altres accions durant aquests 30 anys. Com va dir l’actual president de l’ACCC, “gràcies a tots els nostres socis i sòcies, la nostra entitat pot continuar creixent, creant i invertint en nous projectes innovadors.

Retrospectiva de la comunicació científica i l’ACCC

L’objectiu de la taula rodona, moderada per Rubén Permuy, era fer un recorregut sobre l’evolució de la comunicació científica al llarg del temps i com l’ha viscut l’associació. Cadascun dels expresidents i expresidentes van exposar una petita reflexió sobre la seva trajectòria dintre de l’associació i en l’àmbit de la comunicació científica. 

Vladimir de Semir va explicar els inicis de l’entitat, com va néixer i quins van ser els seus principals objectius. Als anys vuitanta, el periodisme científic va començar a guanyar importància quan alguns dels principals mitjans de comunicació, com La Vanguardia i posteriorment El País, van incorporar en el seu contingut una secció de ciència. “Hi havia la creixent necessitat de comunicar la ciència”, va apuntar de Semir, mentre va detallar com va néixer l’agrupació de periodistes científics que ha evolucionat fins al que coneixem actualment com l’ACCC. Qui va ser el primer president de l’associació, també va explicar com es va crear el logotip de l’ACCC, que va Fernando Krahn, creant un punt d’inflexió entre el periodisme científic i la comunicació científica.

Luis Ángel Fernández Hermana va exposar el que va suposar Internet per a l’associació i quin significat va tenir. La xarxa global va començar a ser important per a l’ACCC per acabar de consolidar el grup de periodistes científics que la formaven i representaven l’associació, per poder utilitzar-la com a mitjà per crear una la llista de distribució i donar-se a conèixer d’aquesta forma a un públic més ampli. Així va acabar sent la roda de l’associació que la identifica, tal com continua avui en dia.

Joaquim Elcacho va remarcar la importància de la llista de distribució 

i com va ajudar a la gent del carrer a arribar a interessar-se per la comunicació científica. Era un moment en el qual molts mitjans de comunicació van començar a incorporar la ciència en els seus equips arran de, com va indicar Elcacho, “la creixent necessitat de coneixement científic i la preocupació pel medi ambient i per aprendre com comunicar la ciència. L’associació va suposar un punt on aplegar a tots aquests professionals.

Mercè Piqueras va explicar que les bases per professionalitzar l’associació es van establir a partir de l’elaboració de nous projectes divulgatius i col·laboracions amb altres entitats, que van permetre internacionalitzar l’ACCC, i així tenir representació arreu de l’estat i d’Europa. També va destacar la creació dels premis Joan Oró a la comunicació de la recerca científica, amb l’objectiu que els joves investigadors i investigadores comuniquessin les seves investigacions.

Cristina Ribas va destacar del seu pas per la presidència de l’associació l’organització de la lectura dramatitzada de l’obra Oxigen. Tanmateix, va recordar l’agitació social i la creació de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire, en la qual, l’associació va participar recollint les demandes de les associacions veïnals i va implicar-se com un actor més en el moviment oferint un suport científic de rigor. A més, amb l’increment de participació dels associats es van començar a executar nous projectes, com per exemple, PerCientEx que tenia la intenció de recuperar el periodisme científic d’excel·lència.

Finalment, en Raül Toran va explicar com es van impulsar projectes internacionals: “la importància de desenvolupar iniciatives amb impacte per transcendir més enllà del territori”. A partir d’aquí van sorgir altres projectes com l’observatori PerCientEx, ENJOI, per buscar indicadors i principis de bones pràctiques de comunicació  científica en l’àmbit europeu, la Nit de la Recerca Científica a tota Catalunya, ajuts per fer créixer projectes com Illustraciencia, la creació de grups de treball, etc.

Present i futur de la comunicació

Es va demanar als antics presidents/es que reflexionessin i fessin una petita predicció de cap a on es projecta la comunicació científica. La majoria va estar d’acord en que el futur de la comunicació científica està en la professionalització i la necessitat de gent experta que comuniqui la ciència. Com destacà Vladimir, “si no comuniques, no existeixes; per aquesta raó la ciència necessita gent preparada per comunicar i que expliqui què passa al món” en aquest àmbit, deixant darrere la por per comunicar. El periodisme científic necessita evolucionar i avançar fent servir les noves tecnologies per comunicar al món.

Altres punts importants per seguir avançant, com digué Joaquim, és impulsar els projectes dels més joves en les seves carreres de divulgació i comunicació de la ciència, aprofitant les noves tecnologies i mitjans actuals. Mercè va insistir en la importància dels canals de comunicació que disposem avui en dia, però també en els problemes que poden derivar de l’excessiva comunicació.

Cristina digué que veu el futur com una oportunitat on els agents comunicatius actuaran com engranatges amb altres disciplines i col·lectius per ajudar a comunicar la ciència amb rigor a la societat, “si ens ho creiem, entre tots podrem”. Raül posà èmfasi en el fet que el futur busca impulsar la ciència a través de la comunicació i la divulgació. L’important és trobar el producte, el públic i el canal adequat.

Presentació dels premis Divulgació Científica de l’ACCC

La presentació dels premis va ser a càrrec de la vicepresidenta de l’associació, Anna May. La comunicació de rigor, la innovació i la creativitat, la divulgació educativa, la perspectiva de gènere i la inclusió, la qualitat lingüística i/o el català com a llengua vehicular, i la perspectiva de continuïtat van ser alguns dels criteris i paràmetres a seguir per escollir els tres projectes guardonats amb una dotació de 1.000 € cadascun.

Un dels premiats va ser Antoni Bertólez Martínez, pel seu projecte divulgatiu “Del buit al tot”. Es tracta d’un projecte elaborat i dirigit a un públic jove. Se’n va destacar la iniciativa per apropar la ciència a la societat fent servir el català i les xarxes socials. L’Antoni exposà que “els joves tenim moltes coses a dir sobre divulgació i comunicació científica, volem que se’ns escolti i que la societat vulgui que formem part d’ella. Gràcies a l’ACCC per aproximar-nos a aquest objectiu”, agraint el seu premi a l’associació.

Un altre premi va ser per a Ana Belén Martínez, pel projecte “Missió Alba”, realitzat pel gabinet de comunicació del Sincrotró Alba. És un projecte molt ambiciós dirigit a escoles de primària per incidir en l’educació i les vocacions científiques, que apropa conceptes complexos als més petits. En van destacar la dedicació d’anys de treball per apropar la ciència als nens de primària en totes les llengües de l’estat.

Finalment, es va lliurar un altre  premi a Julita Oliveras, per “Tertúlies de literatura científica i Premi Llegim Ciència”, des de la Universitat de Vic (UVic). D’aquest projecte, el jurat en va destacar la seva llarga trajectòria i motivació per apropar el món de la literatura científica en català, especialment al públic de secundària i a l’estudiantat i al professorat de la UVic. Julita animà “a tots aquells que són amants de la lectura a endinsar-se en el món de la literatura científica”. 

Per acabar, el president va agrair l’assistència a tots els participants animant-los a continuar assistint i organitzant actes presencials, així com la participació de tots els concursants amb els projectes presentats. L’associació va obsequiar a tots els assistents amb una tassa commemorativa dels 30 anys de l’ACCC i va convidar-los a un aperitiu al bar de Vil·la Urània. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *