El vocabulari expositiu de CosmoCaixa

Post del soci: Guillermo Fernández

Cosmocaixa ha editat recentment un glossari (o vocabulari) que reuneix els termes més habituals propis dels processos de desenvolupament d’exposicions contemporànies de ciència, una activitat en la qual CosmoCaixa acumula gairebé quaranta anys d’experiència. He tingut l’oportunitat de participar en l’autoria d’aquest projecte, que personalment considero de gran interès per al desenvolupament d’una professió com la de la museística de ciència, a la qual no abunden textos de referència àmpliament compartits en aquest sentit.

Els museus de ciència han esdevingut en les últimes dècades de finalitat a mitjà, passant de ser institucions dedicades gairebé exclusivament a la conservació, catalogació, desenvolupament i exhibició d’una col·lecció, a convertir-se en un mitjà de comunicació social de la ciència, procés encara no completat i en el qual es troben immersos. La col·lecció -que als museus vuitcentistes es visitava pel seu valor intrínsec no és que avui dia hi hagi perdut valor, sinó que ara el seu valor s’enalteix al posar-lo al servei d’un relat d’intenció educativa que l’exposició vol transmetre, passant així la peça de col·lecció de ser una finalitat en sí mateixa, a un mitjà de comunicació per a educar. En el cas dels museus de ciència més recents i que no tenen col·lecció, la feina sobre el llenguatge museogràfic es centra en els actius propis de la tangibilitat del fenomen i no tant de l’objecte. Finalment, els museus de ciència més moderns acullen perspectives mixtes, treballant sobre la tangibilitat de l’objecte i també la del fenomen. Aquesta nova dinàmica deixa expedit el pas d’un llenguatge autònom i independent: el llenguatge museogràfic, l’aplicació del qual pot sublimar-se a altres tipus de museus i no només als de ciència, i que en tot cas ara treballa sobre els actius de tangibilitat tant de l’objecte com del fenomen.

 

En aquest context, el desenvolupament d’exposicions de ciència pot considerar-se una disciplina relativament nova, en el sentit de que significa treballar amb un llenguatge especial (el llenguatge museogràfic) que, com qualsevol altre llenguatge, té els seus propis recursos, funcions i característiques. No abunden, doncs, de moment, els museus de ciència que a nivell mundial hagin desenvolupat aquest llenguatge museogràfic de forma sistemàtica a ininterrompuda en el marc del que bé podria anomenar-se un I+R+i museístic, sent precisament aquests museus els que han influït amb força a l’activitat de la resta de museus de ciència contemporanis als últims vint anys.

 

Actiu fonamental de qualsevol dedicació que vulgui esdevenir professió (com pot reivindicar-s per a l’activitat a l´entorn del museu de ciència contemporani), és un glossari de termes que permetin que els professionals puguin comunicar-se i compartir els projectes de forma fluïda. Aquest projecte de CosmoCaixa pretén, doncs, ser un punt de partida obert a tota la professió museística: precisament el seu format com glossari aspira a facilitar l’acollida de diferents termes, visions i procediments.

 

El text ha estat editat en tres diferents versions: català, castellà i anglès. Pot descarregar-se al web de CosmoCaixa o també al meu blog: http://www.nuestrasnubes.com/blog/un-glosario-para-hacer-exposiciones-de-ciencia/

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *