Crònica de la taula rodona “Homo scientificus europeus. A la búsqueda de un futuro sostenible para la ciencia europea”
Raül Toran (ACCC). L’Ateneu Barcelonès va acollir el passat 7 de novembre una taula rodona titulada Homo europeus scientificus. En la búsqueda de un futuro sostenible para la ciencia europea. La Fundació “la Caixa” i l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), entre altres entitats, van col·laborar amb aquest esdeveniment, que va reunir alguns dels científics europeus compromesos amb la defensa de la ciència al continent.
Michele Catanzaro presentant l’acte (foto: Ateneu Barcelonès)
La crisi ha colpejat amb força la inversió i els recursos humans de la ciència en molts estats, fins i tot en el pressupost de la UE. Però les retallades han estat especialment dures en els països del sud d’Europa. La ciència és la millor manera de sortir de la recessió, ja que Europa segueix sent un referent cultural i una economia basada en el coneixement que ens permet competir a nivell internacional per millorar i mantenir la qualitat de vida dels nostres ciutadans. En aquesta reunió, alguns dels científics a favor de la ciència europea es van referir a la situació en què ens trobem i als passos necessaris per mantenir-nos en el camí del progrés.
A l’inici de la trobada es va esmentar l’Euroscience, l’organització de base europea de científics que és la veu de la ciència europea a través de diferents disciplines i països i que promou el diàleg amb investigadors d’arreu del món.
Precarització de la recerca a Espanya
Amaya Moro, investigadora Ramón i Cajal del CSIC i promotora de la plataforma Investigación digna, va comentar que els països que menys inverteixen en R+D són els països que justament han estat rescatats, fet que possiblement no sigui casual. «Espanya s’ha marcat l’objectiu d’arribar al 2% del PIB en R+D+I el 2020, el que no ens fa competitius respecte altres països que tenen objectius més ambiciosos i en menor termini», va indicar la investigadora. També va explicar que la despesa en R+D+I ha disminuït en un 42% entre 2009 i 2014, i per maquillar els comptes s’augmenta la partida de crèdits, que en unes dues terceres parts no s’executa. Tot això, va assegurar, afecta a la comunitat científica. Des del 2011 s’ha retallat en un 41% el pressupost per als projectes de recerca del Plan Nacional (PN) de I+D+i. A més de les retallades, també hi ha hagut retards: l’últim PN s’ha aprovat 11 mesos més tard del previst. I hi ha retallades d’un 30% en els programes Ramón i Cajal i Juan de la Cierva. Això provoca que els investigadors que no tenen una plaça fixa tinguin tres opcions: deixar la recerca, emigrar o precaritzar-se . Hi ha una fuga de cervells i no hi ha oportunitats perquè vinguin investigadors estrangers a Espanya.
Vídeo sencer de l’acte (font: Ateneu Barcelonès)
La fuga de cervells
«No sobren investigadors a Espanya i tampoc són cars. La productivitat d’un investigador espanyol és la mateixa que la d’un francès, però els salaris poden ser fins i tot la meitat. Mentre un investigador del CNRS cobra uns 60.000 euros, un investigador de la mateixa categoria del CSIC en cobra uns 30.000. Espanya ha d’invertir en R+D per poder tenir un model econòmic diferent i evitar futures crisis i rescats», va comentar Moro.
L’educació és cara?
«Si l’educació és cara, provi la ignorància», amb aquesta cita va començar la seva intervenció Varvara Trachana, professora assistent de biologia cel·lular a la Universitat de Tessàlia a Larissa (càrrec pendent d’aprovació des de fa dos anys). A Grècia, hi ha investigadors que porten de dos a quatre anys sense feina estable o amb contractes molt precaris. Es dóna una fugida o exili de cervells que ha arribat a nivells escandalosos. Des de 2010 no hi ha hagut cap convocatòria per a places noves a Grècia ni en universitats ni en centres de recerca. A més, s’ha reduït el personal i s’ha degradat la qualitat de l’educació superior i de recerca científica. Els pressupostos de les universitats i els centres de recerca s’han reduït un 50%, i tampoc s’han renovat les subscripcions a revistes científiques. El Ministeri d’Educació grec vol disminuir en un 40% més el personal que treballa en universitats.
La mateixa problemàtica a Itàlia
Francesco Sylos començar el seu discurs indicant que tenien els mateixos tipus de problemes a Itàlia, encara que amb diferent intensitat. «Els polítics només s’interessen en els temes a curt termini, no a llarg. Llavors, com fer que s’interessin per la ciència? La ciència requereix temps i diners, així com noves formes d’exploració. Formo part de ROARS (Retorn de la Investigació Acadèmica, en les seves sigles en anglès) per lluitar contra l’atac neoliberal a l’educació i a la recerca i alimentar el debat públic amb l’evidència científica del món acadèmic, que és essencial per tal de trobar el camí en un món on la ideologia i els interessos econòmics dicten l’ordre del dia», va resumir Sylos.
La carrera investigadora
José Manuel Fernández, de la Federación de Jóvenes Investigadores: «Quan s’acaba la carrera de recerca, els investigadors es plantegen si continuar-hi o no. Ens ha costat uns 15 anys aconseguir que les beques passin a contractes. A la carrera investigadora de qualitat li demanem flexibilitat, estabilitat i continuïtat, el que evitaria l’exili de cervells, més que fugida, a altres països. Les tesis doctorals s’haurien de finalitzar juntament amb els contractes, per evitar treballar gratis».
La ciència europea agonitza?
José María Gago: «La ciència a Europa no s’està morint, però no avança encara que creixi el nombre de publicacions europees. La bretxa de la ciència europea podria ser cada vegada més gran ja que el pressupost dels Estats Units en ciència és més gran que l’europeu, encara sumant els pressupostos nacionals i de la Comissió Europea».
El canvi és ara visible
A través d’un vídeo, Federico Mayor Zaragoza, president de la Fundación Cultura de la Paz, va voler estar present en el debat i explicar la importància de l’economia basada en el coneixement. «Podem ser actius i participants en el poder públic. Podem expressar-nos lliurement i podem comparar. Per primera vegada en la història, comença a haver-hi dones al poder. El canvi ara és visible. Podem evolucionar i mantenir el que s’ha de mantenir i canviar el que ha de ser canviat. El 80% de la població viu en el món no pròsper, i això no és sostenible. Aliments, energia, salut, recerca i educació són les prioritats», va concloure Mayor Zaragoza.
Debat posterior
En el debat va sorgir que no seria un problema que un 30% dels investigadors marxessin del país sempre que s’hi incorporés la mateixa quantitat d’investigadors. També es va comentar que no hi havia una planificació a llarg termini. Moro va comentar que necessitem una agència estatal que controli un pressupost plurianual, amb una política científica a llarg termini.
Documentació
En aquest enllaç podeu consultar l’storify, amb el recull de piulades amb l’etiqueta #futurocienciaEU. Properament podreu veure el vídeo sencer de l’acte.
A continuació podeu descarregar les presentacions dels ponents:
- Mission; key activities EuroScience.
- ROARS. Return On Academic Research.
- The future of science in Europe.
- Towards a more competitive National Scientific and Technological System in Portugal.
- ¿Cómo debería ser la carrera investigadora?
