La realitat virtual mai passa de moda

Raül Torán (ACCC). Hi ha pel·lícules que envelleixen bé i Tron (1982) és una. Una quarantena de persones va assistir a la projecció del film celebrada al Campus de la Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) el passat dimarts 30 de novembre. L’activitat s’emmarca dins del cicle “Calaix de ciència”, organitzat per l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) amb la col.laboració de l’Observatori de la Comunicació Científica (OCC-UPF). En finalitzar el visionat de la pel·lícula, va tenir lloc un cinefòrum sobre realitat virtual i la intel·ligència artificial amb destacats experts.

 

Tron és tota una icona de la ciència ficció i la realitat virtual. Una d’aquestes pel·lícules que envelleixen bé i que no “grinyolen” al tornar veure, potser perquè avui en dia estem vivint una regressió a l’estètica i a la moda dels anys 80, moment en què es va estrenar el film dirigit per Steven Lisberger. Per això, unes quaranta persones van voler acostar-se al Auditori del Campus de la Comunicació de la UPF, vencent a la pluja i al fred. A només unes setmanes que s’estreni als cinemes la seva segona part, Tron legacy, la nova sessió del cicle “Calaix de ciència” va comptar amb un debat posterior on es van tractar temes com els inicis de la informàtica i la programació, la realitat virtual, les noves tecnologies de la informació i el control a Internet.

La taula rodona, moderada per Octavi Planells (OCC-UPF) va comptar amb un selecte grup de ponents com Jaume Ripoll, director editorial de Cameo i director de projecte de Filmin; Jordi Delgado, professor del Departament de Llenguatge i Sistemes Informàtics (UPC) i investigador col·laborador del Laboratori de Sistemes Complexos (UPF) i David Sierra, de la Unitat de Desenvolupament Tecnològic en Intel·ligència Artificial (IIIA-CSIC).
 
Jaume Ripoll va comentar que el títol de Tron venia d’aquesta mateixa paraula electrònica i que va ser “un èxit a nivell de videojocs, però no així a la taquilla ja que va haver de competir amb ET, Blade Runner i Star Trek II“. Malgrat tot, va costar quinze milions d’euros i va recaptar el doble, segons Ripoll. Sobre la propera estrena de la segona part de Tron, l’expert va explicar que la nova cinta “visualment és molt atractiva, però li falta la filosofia de l’original”.

David Sierra va afirmar que a la pel·lícula “surten moltes de les tasques que es realitzen actualment en els laboratoris”. Jordi Delgado va recordar el boom de la informàtica que va començar el 1975, quan els usuaris “feien cues durant hores per adquirir sistemes d’un 1KB”. A més, una vegada que finalitzava de jugar amb els videojocs “havies de programar”, va afegir. D’aquest boom inicial, que va tenir el seu auge a principis dels 80, ens trobem que a partir de 1985, van quedar principalment dos tipus d’ordinadors: els PC i els Mac.

Sobre els efectes especials de Tron, segons Ripoll “van ser molt punters en la seva època i avui en dia encara s’utilitzen”. Ripoll també va revelar que la cinta va ser boicotejada pels propis treballadors, ja que suposava deixar de fer pel·lícules d’animació a mà per fer-les amb ordinador. Segons Delgado, Tron mostra, per primera vegada “a un hacker com a protagonista, el que després hem vist en altres pel·lícules com WarGames (1983) o Matrix (1999)”.

Sobre “Calaix de ciència”

“Calaix de ciència” és un cicle audiovisual dedicat a la informació i a la divulgació científica actual, combinada amb debats amb científics i divulgadors. Està organitzat per l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) amb la col·laboració de l’Observatori de la Comunicació Científica (OCC-UPF).

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *