L’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) va celebrar ahir, 10 de desembre de 2025, la seva trobada oberta anual al Centre Cívic Casa Golferichs per segon any consecutiu, en un acte que també va acollir el lliurament del V Premi de Divulgació Científica ACCC. La sessió es va iniciar amb la intervenció del president de l’associació, Ruben Permuy, que va fer un repàs a la trajectòria de l’entitat, als seus objectius i als projectes més rellevants en curs.
Permuy va subratllar que la qualitat dels projectes que es presenten any rere any a la convocatòria d’aquests premis confirma la professionalització del sector de la comunicació científica. Un procés que s’ha vist reforçat en les darreres dècades per la confluència de diversos elements com l’aparició d’estudis reglats en comunicació científica, la incorporació creixent de perfils professionals especialitzats dins de les institucions científiques, universitats i centres de recerca, i la qualitat dels projectes de divulgació que es desenvolupen al territori. Tot plegat, segons Permuy, reforça la idea que la comunicació científica és una peça estratègica per a la societat del coneixement.
El president també va recordar el paper de l’ACCC com a entitat connectada internacionalment, integrant de xarxes com la European Union of Science Journalists Assocaition (EUSJA) i la World Federation of Science Journalists (WFSJ), que situen Catalunya en el mapa europeu i global del periodisme i la divulgació científica. A continuació, va agrair el suport continuat de les entitats col·laboradores —Ciment Català, Fundación BBVA, Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), Fundació “la Caixa”, Universitat Internacional de València (VIU) i, com a incorporació més recent, Fundació Catalunya La Pedrera— que, juntament amb les aportacions anuals dels socis i sòcies, fan possible l’activitat de l’Associació.
Per últim, Permuy va fer un repàs als grups de treball de l’associació, que s’han consolidat com un espai on neixen projectes amb ambició, continuïtat i impacte social. Aquests grups permeten coordinar esforços, donar resposta a necessitats emergents del sector i generar propostes que amplien l’abast i la presència de la divulgació científica a Catalunya.
Després de la introducció institucional, la comunicadora científica i membre de la junta de l’ACCC, Mireia Ortega, va donar pas als projectes finalistes del V Premi de Divulgació Científica ACCC, que van posar de manifest la vitalitat i pluralitat d’enfocaments que conviuen en el sector.
La primera intervenció va correspondre a Berta Morell Rovira (Institució Milà i Fontanals – CSIC), que va explicar Arqueologia sense barreres, un projecte que porta la divulgació científica a col·lectius tradicionalment exclosos, com persones grans, persones amb discapacitat i, en aquest cas, persones privades de llibertat. L’objectiu és garantir el dret universal d’accés al coneixement científic i convertir els participants en actors actius del procés divulgador. Durant el darrer any, el programa ha arribat a tres-centes persones de cinc centres penitenciaris d’arreu del territori català, amb la participació de catorze investigadores que han ofert tallers, activitats pràctiques i simulacions. A través de la classificació, l’anàlisi i la interpretació de restes materials, els participants aprenen com es construeix el coneixement científic a partir de restes materials. Morell va destacar l’impacte d’aquest projecte que genera empoderament i crea ponts reals entre ciència i integració social.
A continuació, Laia Ribas (Associació Hypatia Mars) va presentar CatMart: Catalunya busca vida a Mart, un projecte educatiu que porta mostres reals de “sorra marciana” procedent de l’expedició Hypatia I al desert d’Utah, a les aules de primària. Ribas va destacar el caràcter interdisciplinari de la proposta i els seus materials inclusius (llengua de signes, adaptacions per a daltònics i subtítols), que han permès arribar a 63 escoles i més de 63.000 alumnes, incloent centres rurals i escoles amb dificultats auditives. L’activitat desperta l’interès científic a través de l’experimentació i fomenta les vocacions STEAM des de les primeres etapes educatives.
La creadora Susana Eva Martínez (Institut de Ciència i Teatre – INCITE) va ser l’encarregada de presentar Crema, Groenlàndia, una obra de teatre científic que neix d’un procés de cocreació entre climatòlegs, artistes i investigadors socials. Martínez va explicar com la història de la Diana, l’oceanògrafa que protagonitza la peça, permet abordar els dilemes humans i científics del canvi climàtic sense sensacionalismes, combinant dades, narrativa i emoció. La peça utilitza Groenlàndia com a metàfora d’un món que es desfà, i busca interpel·lar el públic amb preguntes que obren consciència i fomenten la reflexió.
Arnau Fabra va presentar Expli.cat, un projecte que ha consolidat un espai propi en la divulgació digital en català. Amb més de 360 vídeos produïts en tres anys i una comunitat que ja suma prop de 12.000 seguidors, Fabra va explicar com el format breu i directe permet abordar conceptes científics quotidians de manera clara i accessible, arribant especialment a públics joves que sovint no consumeixen divulgació pels canals tradicionals. La combinació de rigor, creativitat i sentit pedagògic ha convertit el projecte en un referent emergent de divulgació científica a les xarxes socials.
Tot seguit, Beatriz Cordero Crespo (Eduscopi) va presentar el podcast Heus aquí… la ciència, una proposta innovadora que utilitza el poder dels contes per introduir infants de 8 i 9 anys en conceptes científics fonamentals. Cordero va destacar com el format narratiu permet despertar la curiositat i fomentar el pensament crític a través d’històries breus, atractives i acuradament dissenyades. El projecte, que combina educació, emoció i ciència, s’ha convertit en una eina útil per al professorat i per a les famílies que busquen noves maneres d’apropar la ciència als més petits.
Finalment, Anna Magrasó (Institut de Recerca en Energia de Catalunya – IREC) va defensar la iniciativa Gara, centrada en apropar la recerca en energia i transició energètica a la ciutadania. Magrasó va explicar que el projecte neix amb la voluntat d’oferir eines de comprensió sobre un dels reptes més urgents del present, posant l’accent en la importància de la recerca aplicada, les tecnologies emergents i les implicacions socials dels canvis en el model energètic. Gara combina divulgació, educació i sensibilització per fomentar un debat més informat i per donar visibilitat al treball que es fa des dels centres de recerca catalans.
Després de la presentació de les candidatures, es va procedir al lliurament dels premis. El jurat d’aquesta edició, integrat pels membres de la junta de l’ACCC Mireia Ortega, Cristina Mallo, Montse Cartañà, Sílvia Simon, José Antonio Padilla i Marta Pulido, va destacar l’elevada qualitat de les propostes i la diversitat d’enfocaments que representen el moment de maduresa que viu la comunicació científica a Catalunya.
El primer accèssit es va concedir a Expli.cat, valorat per la seva innovació, per la normalització del català en l’àmbit digital i per la seva capacitat d’explicar conceptes complexos amb claredat, rigor i atractiu visual. El segon accèssit va recaure en CatMart, reconegut per oferir als infants una experiència científica única, per integrar la perspectiva de gènere i per la creació de materials inclusius que asseguren la continuïtat i l’escalabilitat del projecte.
El Premi ACCC 2025 va ser atorgat a Arqueologia sense barreres. El jurat va subratllar la capacitat excepcional del projecte per trencar barreres d’accés al coneixement, oferir eines de pensament crític i demostrar que la ciència pot tenir un efecte realment transformador en la vida de les persones.
L’acte va concloure amb la constatació que la comunicació científica catalana viu un moment d’expansió i maduresa. La trobada va reforçar la idea que el sector no només creix en quantitat, sinó també en qualitat, amb projectes que combinen rigor, creativitat, inclusió i vocació d’impacte social i cultural.
