Post de la sòcia Marta Pulido Salgado
No sé com m’ho faig, però sempre que visito el Parlament de Catalunya, plou. Dimarts, 6 de maig, no va ser l’excepció. Després de cinc anys viatjant pel territori català, on l’han acollida prop de 50 entitats, l’exposició itinerant Científiques Catalanes 2.0 lluirà entre les parets de la institució que representa el poble de Catalunya, fins a finals de mes. Si ha arribat fins aquí, és, en primer lloc, gràcies a una dona, preocupada per fomentar l’assessorament científic dins de l’activitat legislativa. Em va convidar al Palau un dia gris, de tardor, i de molta pluja. Sota el tamborineig de l’aigua i l’espectacle de llamps i trons, va sorgir la llavor que, després de molta cura i seguiment, acabaria florint uns mesos més tard.
Confesso que, fins llavors, desconeixia l’existència de l’Oficina d’Igualtat del Parlament, així com del Grup de Treball en Equitat de Gènere, Antiracisme i No-Discriminació (GEGAN). Tampoc n’estava segura de com rebrien la proposta d’acollir l’exposició. La resposta va tenir un punt agredolç. Sí, Científiques Catalanes 2.0 els havia agradat molt, però la volien reservar de l’11 de febrer al 8 de març. Com li dius al Parlament que, malauradament, no pot ser, perquè ja l’han reservat altres entitats i, per respecte a elles, no trencaràs el compromís? Doncs amb transparència, honestedat i sense complexos. Exposant que la tasca del Grup de Perspectiva de Gènere de l’ACCC consisteix en donar visibilitat a les dones científiques més enllà de l’11-F, el 8-M i el 25-N. Ens encantaria que s’unissin en aquesta missió. La resposta definitiva va arribar, curiosament, l’11 de febrer. Vàrem tancar reserva pel maig.
Relatar totes les reunions i intercanvis que es van succeir no aporta cap valor a aquestes línies. Només voldria fer un apunt. Totes les vaig acabar amb un somriure, perquè les coses avançaven. També amb un síndrome de la impostora que anava creixent una mica més cada dia. En quin moment vaig creure que jo podria coorganitzar i moderar una taula rodona sobre l’impacte del biaix de gènere en ciència al Parlament de Catalunya? Menció especial a l’esglai de les meves companyes, i amigues, del Grup de Perspectiva de Gènere davant les meves pors i els quatre llibres que vaig llegir per preparar-me. Perquè no vaig dubtar mai de les grans dones científiques que m’acompanyarien, però sí de les meves pròpies capacitats. Ho vaig dir a l’inici de la taula rodona “M’agradaria començar amb unes dades. No seran les úniques que compartiré amb vosaltres avui. S’ha de notar que m’he preparat i he fet els deures, no? Ja ens passa a les dones, això d’haver de demostrar coses.”
He començat a parlar de les científiques que van acceptar pujar amb mi a l’escenari de l’Auditori del Parlament. Deixeu-me que us les presenti amb noms i cognoms. La Dra. Núria Salán Ballesteros, professora de la Universitat Politècnica de Catalunya, on investiga sobre ciència de materials i enginyeria metal·lúrgica. La Dra. Carme Torras Genís, professora de recerca a l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial del Consell Superior d’Investigacions Científiques i la Universitat Politècnica de Catalunya (CSIC-UPC), experta en robòtica i intel·ligència artificial. La Dra. Cristina Fillat Fonts, investigadora de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i cap del grup recerca Teràpia Gènica i Càncer. I la Dra. Rosa Palacín Peiró, investigadora de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona – Consell Superior d’Investigacions Científiques (ICMAB-CSIC), on es focalitza en el desenvolupament de bateries.
No us explicaré com va anar la taula rodona. La podeu recuperar en aquest enllaç i treure’n les vostres conclusions. En podem parlar quan vulgueu. Us explicaré allò que no es va veure. Vaig començar a intuir què passaria dimarts 6 de maig, quan vaig compartir la proposta del guió amb elles. Ho vaig confirmar en trobar-nos, en línia, uns dies més tard. Vaig arribar l’última al Parlament i m’esperaven a la cafeteria. “M’encanten les arracades que portes”. “He pensat d’optar per una opció discreta, però m’agraden llargues i vistoses. Així que he decidit mostrar-me com soc”. “Ben fet, jo també ho he fet. Per això no porto americana. Una vegada, en un congrés, molt masculinitzat, un senyor em van suggerir que estaria millor si en portés. Li vaig contestar que llavors no seria jo mateixa”.
Les anècdotes van seguir mentre esperàvem, gairebé una hora, a que finalitzés la sessió plenària del Parlament. Sabieu que la Núria Salán té un capgròs a Terrassa des del 2023? La varen votar les nenes i els nens de les escoles que visita, com a reconeixement de la seva tasca per acostar la ciència i l’enginyeria i “pescar a totes les futures enginyeres que sigui possible”. La conversa va girar al voltant de la ciència, per suposat, però també va sortir el partit de semifinals de la Lliga de Campions masculina que jugarien Barça i Inter de Milà, unes hores més tard. Perquè a les dones també ens agrada el futbol. Començàvem a trencar estereotips. Asseguda al sofà blanc d’aquella sala vaig guanyar confiança i seguretat, mentre les escoltava i m’emmirallava en elles. Quatre dones, científiques, referents i properes. Les seves experiències eren les de la Marta estudiant de doctorat i jove investigadora. No sé si d’haver-les conegut anys enrere, hauria canviat la meva decisió de deixar el laboratori. Sí sé que visibilitzar-les és necessari per les científiques d’ara i les que vindran. Potser la taula rodona no tindrà un gran impacte. Potser no canviarà res d’un dia per l’altre. Però cal aprofitar tot espai, i el Parlament de Catalunya n’és un de ben destacat, per promoure una recerca sense biaixos, més justa, igualitària i equitativa, perquè el benefici és per a tota la societat.
No voldria acabar sense reconèixer a totes les dones que han fet possible exposar Científiques Catalanes 2.0. al Parlament de Catalunya, així com l’organització de la taula rodona Quin impacte té el biaix de gènere en ciència?. Clara Marsan, Helena Argerich, Noemí Osorio, Vanessa Pey, Maria Beascoa, Raquel Sans, Miriam Rivera, Estibaliz Urarte, Maite Guilera, Anna May, Sílvia Simon, Ariadna Ferrer, Meritxell Soria, Nieves Álvarez i companyes del Grup de Perspectiva de Gènere, moltes gràcies. Gràcies també, Eduard Triay, Ignasi Fleischhacker i companys de la junta de l’ACCC. Necessitem que els homes també formeu part del canvi, si volem que sigui una realitat.
