La publicació a The Lancet d’un estudi europeu sobre fibrosi hepàtica reforça el valor d’una iniciativa que connecta la ciutadania amb equips de recerca de primer nivell en espais de proximitat.
LiverScreen, un exemple del valor de La Nit de la Recerca
La publicació recent dels resultats del projecte europeu LiverScreen a The Lancet reforça avui la importància de La Nit de la Recerca. No només perquè apropa la ciència a la ciutadania, sinó perquè fa visible la realitat, sovint poc percebuda, que les persones investigadores i els equips que expliquen la seva feina en centres cívics, biblioteques i equipaments de proximitat són també els qui impulsen recerca puntera que arriba a les revistes científiques més prestigioses del món.
El cas del Dr. Adrià Juanola, investigador de l’Hospital Clínic de Barcelona-IDIBAPS, n’és un exemple. Durant la darrera edició de La Nit de la Recerca, el setembre passat, Juanola va presentar al centre cívic Vil·la Urània el projecte europeu LiverScreen, fruit del treball de l’equip de recerca del qual forma part. Els resultats d’aquest projecte, publicats recentment a The Lancet, alerten sobre la prevalença silenciosa de la fibrosi hepàtica i sobre la necessitat de detectar-la precoçment abans que evolucioni cap a cirrosi o càncer hepàtic.
Recerca explicada en primera persona
La participació del Dr. Juanola no és un fet aïllat. Cada any, La Nit de la Recerca aplega desenes d’investigadors i investigadores de centres capdavanters de Catalunya que, al mateix temps que impulsen recerques d’impacte internacional, comparteixen la seva feina directament amb la ciutadania a través de xerrades, tallers i activitats de proximitat.
Per tant, el que s’hi comparteix no és una versió simplificada de la ciència, sinó la mateixa recerca que avui fa avançar el coneixement i dona resposta a grans reptes socials i de salut pública. Al costat de l’Hospital Clínic-IDIBAPS, hi participen professionals vinculats a institucions de referència com el Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS), el Centre de Recerca Ecològica i aplicacions Forestals (CREAF), l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) i molts altres centres del sistema científic català. I és que, acostar als barris i a la ciutadania la recerca de primer nivell que es fa al país és una de les grans fortaleses de La Nit de la Recerca.
Promoguda pel programa Horizon Europe de la Unió Europea, La Nit de la Recerca se celebra a més de 300 ciutats europees i, a Catalunya, desplega més de 200 activitats en universitats, museus, bars, biblioteques i centres cívics amb l’objectiu d’apropar la recerca, la innovació i els seus protagonistes a la ciutadania d’una manera propera.
Una iniciativa europea amb desplegament arreu de Catalunya
A Catalunya, el projecte és possible gràcies al cofinançament europeu i al treball conjunt d’un consorci format per la Universitat de Girona (UdG), coordinadora general i del node de Girona; la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Barcelona (UB) i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), responsables del node Barcelona-Vallès; la Universitat de Lleida (UdL), al capdavant del node de Lleida; la Universitat Rovira i Virgili (URV), coordinadora del node de Tarragona, i la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), del node de la Catalunya Central. L’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) assumeix la comunicació i la coordinació entre nodes. A més, la Fundació Jaume Bofill, a través del programa Magnet, impulsa 15 projectes de recerca en centres educatius de primària i secundària per acostar la recerca a l’alumnat, les famílies i el veïnat durant tot l’any.
En un moment en què la confiança en el coneixement és més necessària que mai, La Nit de la Recerca reivindica el valor d’una ciència propera, compartida i explicada en primera persona pels qui la fan possible, i demostra que la ciència de primer nivell, la mateixa que arriba a revistes com The Lancet, també es pot explicar als barris.
Referències:
Graupera, I., Thiele, M., et al. (2026). Prevalence of liver fibrosis in the general population (the LiverScreen project): A multinational European cohort study. The Lancet, 407(10537), 1448–1458. DOI: 10.1016/S0140-6736(26)00354-5
Güell, O. (2026, abril 6). El mayor estudio sobre el hígado alerta de los estragos silenciosos de la mala dieta y el alcohol: “Nunca me había dolido nada”. El País: https://elpais.com/salud-y-bienestar/2026-04-06/el-mayor-estudio-sobre-el-higado-alerta-de-los-estragos-silenciosos-que-de-la-mala-dieta-y-el-alcohol-nunca-me-habia-dolido-nada.html