La integritat del missatge científic en el conjunt dels canals de comunicació —des de la recerca fins al públic general— és un repte estructural en un moment en què la velocitat, la simplificació i la desinformació posen pressió sobre els continguts. Tot i que la comunicació dins les comunitats científiques disposa de protocols formals de validació, quan el coneixement circula fora de l’àmbit estrictament acadèmic —a través de comunicadors, institucions, responsables polítics i mitjans— la integritat del missatge sovint es dona per descomptada, sense que existeixin mecanismes establerts de revisió.
Amb aquesta preocupació de fons, el Consell Català de Comunicació de la Ciència (CQUATRE-ACCC) que agrupa professionals de la comunicació de la ciència amb voluntat d’esdevenir interlocutors qualificats en la relació entre ciència, societat i polítiques públiques i de coordinar l’àmbit de política científica i comunicació, ha adaptat una proposta de la League of European Research Universities (LERU) basada en el mètode científic per a l’autoavaluació de la integritat en la comunicació de la ciència. El resultat són dos manuals pràctics, un adreçat a professionals de la recerca i un altre a professionals de la comunicació, que ofereixen criteris clars i una checklist operativa per revisar els missatges abans de difondre’ls.
Tal com assenyala Jaume Estruch, líder del CQUATRE, «es tracta de normes senzilles que permeten, si més no, que qui comunica reflexioni uns minuts sobre el missatge que vol difondre i en guardi l’avaluació». Estruch subratlla que, si aquests tests els realitzen tots els actors de la cadena de comunicació i, fins i tot, es comparteixen, poden representar “un petit pas” per millorar la integritat en la comunicació científica.
Els materials ofereixen orientacions clares per reforçar la qualitat del missatge científic en totes les fases de la seva difusió, posant l’accent en la transparència sobre l’origen de la informació, els possibles conflictes d’interès i el finançament, en la necessitat de comunicar de manera honesta la incertesa i situar els resultats dins del grau de consens científic existent, així com en la distinció explícita entre opinió personal i informació basada en evidència. Alhora, incorporen criteris per a un ús responsable dels diferents canals i plataformes, especialment en entorns digitals i xarxes socials.
Accedeix a les dues guies elaborades pel CQUATRE per fomentar la integritat en la comunicació científica:
*Nota tècnica: la versió original de la proposta de la LERU ha estat traduïda amb eines de traducció automàtica (IA Machine Google) i posteriorment revisada i adaptada pel grup de treball.