Post del soci Dimitri Defranc
L’Informe Revela el Crític Estat Genètic del Llop Ibèric a Astúries i l’Impacte Catastròfic també a causa dels Incendis Forestals.
Un informe recent, “El Llop a Astúries: Informe de situació”, elaborat pel biòleg i expert en medi ambient i soci de l’ACCC Dimitri Defranc, llança una seriosa advertència sobre la vulnerabilitat genètica de la població del llop gris ibèric (Canis lupus signatus) al Principat d’Astúries. L’estudi, de 2025, conclou que l’espècie està en perill de caure en endogàmia a causa de la deriva genètica, la baixa dispersió i una alta estructuració genètica, agreujat per les creixents pressions antròpiques.
L’informe estima la població en 345 individus (N) distribuïts en 45 manades l’any 2023, però emfatitza l’absència d’estudis sobre el Nombre Efectiu de la població (Ne), crucial per avaluar la variabilitat genètica. Aquesta “ciència no feta” impedeix una anàlisi real de la seva salut genètica, cosa que suggereix que la diversitat genètica del llop asturià es troba en perill, especialment pel fet de no haver assolit els 500 individus totals, un llindar clau segons la regla del 50/500 per a la viabilitat genètica a llarg termini.
Entre les afectacions més destacades, l’estudi subratlla que els incendis forestals representen un impacte catastròfic per a la vida a Astúries. El 2023, la regió va ser la més afectada d’Espanya, amb 12 grans incendis forestals (GIF) que van cremar més de 17.040,60 hectàrees, la majoria fora de la temporada d’alt risc. Aquesta devastació afecta greument l’hàbitat del llop.
Això s’agreuja pels incendis que van colpejar Astúries durant l’últim estiu però que no són recollits en l’informe que es va concloure el 25 de juny.
A més, infraestructures com autopistes i autovies actuen com a barreres significatives que fragmenten l’hàbitat, limiten el flux genètic i augmenten la mortalitat per atropellaments, convertint Astúries en la regió amb major sinistralitat de llops a Espanya en proporció a la seva població. La hibridació amb gossos assilvestrats també representa una amenaça genètica i distorsiona les estadístiques d’atacs al bestiar.
L’informe, que va combinar metodologies tradicionals com l’auditoria mediambiental ISO 14001 amb l’ús d’Intel·ligències Artificials (IA) com Perplexity i ChatGPT per a càlculs predictius, suggereix que no existeix justificació biològica ni genètica per a l’eliminació d’individus. Un model predictiu amb IA indica que la població hauria de ser protegida, sense eliminacions, almenys fins al 2029-2030, i idealment fins al 2040, per a una recuperació òptima i assolir els 500 individus efectius. L’estudi conclou instint a la protecció total i l’elaboració de plans que fomentin la conservació de la diversitat genètica i el diàleg social.
Per obtenir el material de suport i més informació de l’autor es pot accedir en format vídeo a través de les xarxes socials Youtube https://www.youtube.com/@dimitridefranc31416 i TikTok https://www.tiktok.com/@dimitridefranc?is_from_webapp=1&sender_device=pc.
L’informe va ser elaborat per Dimitri Defranc amb el suport de l’Associació In Ecologista de Sant Cugat. Es va realitzar amb la finalitat d’aportar una mirada científica a la defensa jurídica duta a terme per PACMA per a la preservació del llop asturià contra el pla de gestió cinegètica del Principat d’Astúries.
Descarrega aquí l’informe complet.