- El jurat ha atorgat dos premis de 1.000 euros i quatre mencions especials, que se sumen a la menció del públic
- S’han seleccionat 40 treballs per formar part d’una mostra que s’estrenarà el 27 de juny al Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC)
- El Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) són els organitzadors del certamen
Els ocells de les maresmes del Guadalquivir i l’aliança entre formigues asteques i alguns arbres americans són els protagonistes de les obres premiades en la dotzena edició del certamen internacional Illustraciencia, convocat pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC).
De les prop de 600 propostes presentades, el jurat ha atorgat un premi de 1.000 euros a cada categoria del concurs, Il·lustració Científica i Il·lustració Naturalista, així com quatre mencions especials. A més, el públic ha concedit una menció especial mitjançant votació popular i 40 obres han estat seleccionades per formar part d’una exposició itinerant que començarà el seu recorregut el pròxim 27 de juny.
La seu de l’estrena serà el Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN-CSIC), que representa el CSIC en l’organització d’Illustraciencia conjuntament amb la Vicepresidència Adjunta de Cultura Científica i Ciència Ciutadana de l’organisme (VACC-CSIC). La inauguració de la mostra serà a les 13:00 hores i inclourà el lliurament de premis.
Una rara suculenta que creix als volcans mexicans, les bacteris dels llacs glaçats de l’Antàrtida, els nius del pardal moscó europeu, la vida al voltant d’un petit estany i la mesofauna, els organismes del sòl encarregats de la descomposició, són altres dels fenòmens retratats en aquesta edició d’Illustraciencia. El jurat, que ha lamentat haver de deixar fora de la selecció treballs de gran valor, ha tingut en compte el rigor científic, la innovació i la capacitat divulgativa de les obres presentades.
Molt més que un certamen: altres activitats per al 2025
Illustraciencia va néixer l’any 2009 amb l’objectiu de divulgar i premiar la il·lustració científica, mostrar la tasca de les persones que es dediquen a aquesta disciplina i apropar la ciència a la societat. A més del concurs internacional, la iniciativa organitza cada any nombroses activitats.
Així, els pròxims 16, 17 i 18 de juny s’ha programat un congrés internacional en línia d’il·lustració científica que reuneix professionals i persones interessades en aquest àmbit, i en el qual encara es pot reservar plaça de manera gratuïta. A més, el 27 de juny, coincidint amb la inauguració de l’exposició, el MNCN-CSIC acollirà la IV Trobada Nacional d’Il·lustració Científica Illustraciencia, en què personal investigador i professionals de la il·lustració compartiran eines per comunicar el canvi climàtic i projectes educatius i de divulgació relacionats amb l’art, la creació digital, l’animació i la il·lustració.
Obres premiades i reconegudes pel jurat
Premi Il·lustració Científica
Títol: Mutualisme Cecropia-Azteca
Autoria: Sofía García Marín (Colòmbia)
Aquesta il·lustració digital representa la relació mutualista entre les plantes del gènere Cecropia i les formigues Azteca. Mostra com les Cecropia ofereixen refugi i aliment a les formigues a través d’estructures especialitzades com els domacis (1h) i els cossos de Müller (1a). A canvi, les formigues defensen agressivament la planta d’herbívors i altres amenaces, afavorint així el seu creixement i supervivència. Aquesta aliança no només és positiva per ambdós organismes, sinó que també contribueix a la regeneració del bosc, ja que les Cecropia són espècies pioneres que ajuden a recuperar ecosistemes alterats. La il·lustració destaca aquest vincle com un exemple clau d’interdependència ecològica.
Premi Il·lustració Naturalista
Títol: Ocells de les maresmes del Guadalquivir
Autoria: Carmen Chofre García (Espanya)
La il·lustració presenta cinc ocells que freqüenten les maresmes i arrossars del Guadalquivir: l’agró gris (Ardea cinerea), de 90-100 cm, colors grisosos, cap blanc i negre, bec recte i robust i plomes ornamentals al cap (a); l’esplugabous ros (Ardea ralloides), de 40-48 cm, tons torrats-taronjats, amb bec llarg blavós i negre a la punta i llargues plomes ornamentals al clatell (b); l’agró roig (Ardea purpurea), una mica més petit (75-90 cm) i més graciós que l’agró gris, de tons marrons, grisos i ataronjats amb línies fosques al coll i plomes ornamentals al clatell (c); el fredeluc (Vanellus vanellus), de 30 cm, blanc i negre amb tons verdosos i vermellosos i amb una cresta al cap (d); i l’ibis morat (Plegadis falcinellus), de 55-65 cm, un ibis molt fosc de bec corbat que des de lluny sembla negre (e).
Menció especial Il·lustració Científica
Títol: Echeveria cuquitae
Autoria: H. David Jimeno Sevilla (Mèxic)
Echeveria cuquitae és una espècie de suculenta recentment descrita per la ciència, originària de les altes muntanyes del centre de Veracruz, Mèxic. Habita en parets de roca volcànica en boscos de boira, i les seves flors obertes i de color vi la fan única dins el seu gènere. Només es coneix en una localitat, amb molt pocs individus i es considera en perill crític d’extinció. El seu nom és un tribut a María del Refugio Vázquez Velazco, “Cuquita” per als seus amics, il·lustradora científica de l’Institut de Botànica de la Universitat de Guadalajara.
Menció especial Il·lustració Científica
Títol: Life on Ice / La vida al gel
Autoria: Ylenia Vimercati (Itàlia)
El llac Untersee (A, B, C, E), a l’Antàrtida, és un gran llac d’aigua dolça cobert permanentment de gel i considerat un anàleg de la lluna Encèlad (N). Els investigadors hi bussegen (D) per recollir mostres de comunitats microbianes el metabolisme de les quals crea estructures minerals (estromatòlits) en forma de cons i pinacles al fons del llac (H, I). Per fer-ho, instal·len un campament i perforen un forat a la gruixuda capa de gel, d’uns 2,8 metres (F, G). Les mostres, en què predominen dos tipus de cianobacteris (M), es recullen amb un tub (J, L). La capa superior és molt acolorida a causa de l’abundància d’organismes fotosintètics (K).
Menció especial Il·lustració Naturalista
Títol: Niu de Remiz Pendulinus
Autoria: Viktor Kochetkov (Kazakhstan)
El pardal moscó europeu (Remiz pendulinus) és una espècie d’ocell molt petita, d’uns 10 cm de llargada, que viu principalment a Euràsia. Amb borra i fibres d’espiga, construeix un niu únic en forma de bossa que penja de les branques dels salzes, cosa que ofereix refugi als ocells joves.
Menció especial Il·lustració Naturalista
Títol: La vida en un estany
Autoria: Annalisa Durante (Itàlia)
La il·lustració mostra la vida dins i fora de l’aigua d’un petit estany: plantes com el nenúfar blanc europeu (Nymphaea alba) o el trèvol d’aigua (Menyanthes trifoliata); l’alga Chara vulgaris; invertebrats en forma de tub del gènere Dugesia o el cargol Planorbarius corneus; insectes aquàtics com la libèl·lula emperador (Anax imperator), l’escarabat bussejador (Dytiscus marginalis), l’escorpí d’aigua (Nepa cinerea), la libèl·lula blava o espiadimonis verd (Calopteryx splendens), els sabaters (Gerris), els mosquits (Tipulidae) o Corixa punctata; amfibis com el gripau verd europeu (Bufotes viridis); el peix gardí (Scardinius erythrophthalmus); i ocells com l’ànec collverd (Anas platyrhynchos).
Menció especial del públic
Títol: Mesofauna del sòl
Autoria: Miriam Barahona Laguía (Espanya)
El sòl alberga aproximadament el 60% de totes les espècies de la Terra. És un enorme sistema de diversitat i l’hàbitat de diferents espècies, com les que componen la mesofauna: àcars (1), col·lèmbols (2) i altres invertebrats (3) que trituren i consumeixen materials orgànics i els transformen en humus i substàncies assimilables per les plantes, un procés conegut com a descomposició. Així, la mesofauna és un element clau en la salut i qualitat dels sòls.
