Una infografia sobre tombes neolítiques, una aquarel·la dels lirons que habiten a Europa i un dibuix de les sorprenents formes que poden adoptar les neurones humanes són les obres premiades a la desena edició del certamen internacional Illustraciencia, convocat pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC).
Entre les més de 500 propostes presentades, el jurat ha atorgat un premi dotat de 1.000 euros i una menció especial a cada categoria del concurs: Il·lustració Científica, Il·lustració Naturalista i Any Cajal. Així mateix, el públic ha concedit un premi especial mitjançant votació popular i 40 obres han estat seleccionades per formar part d’una exposició itinerant que iniciarà el recorregut el proper 30 de juny. La seu per estrenar-la serà el Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC), que representa el CSIC en l’organització d’Il·lustraciència conjuntament amb la Vicepresidència Adjunta de Cultura Científica de l’organisme.
Aus que quan canten fan més soroll que un tren en marxa, una planta aquàtica que “devora” escarabats, fibres que connecten les diferents parts del cervell o una molsa d’alta muntanya amenaçada pel canvi climàtic són altres dels fenòmens retratats en aquesta edició d’Illustraciencia. Els criteris que s’han tingut en compte per a la selecció d’obres han estat el rigor científic, la innovació i la capacitat divulgativa.
Molt més que un certamen: altres activitats al 2023
Illustraciencia va néixer el 2009 amb l’objectiu de divulgar i premiar la il·lustració científica, mostrar la feina de les persones que es dediquen a aquesta tasca i apropar la ciència a la societat. A més del concurs internacional, la iniciativa organitza cada any nombroses activitats.
Així, els propers 19, 20 i 21 de juny ha programat un congrés internacional en línia d’il·lustració científica que inclourà ponències i un curs, i on encara es pot reservar plaça de manera gratuïta. A més, el 30 de juny, coincidint amb l’estrena de l’exposició, el MNCN-CSIC acollirà la III Trobada Illustraciencia d’il·lustració científica i naturalista, una jornada plena de xerrades i activitats.
Així mateix, a l’octubre posarà en marxa “Illustraciencia Satèl·lits”, un conjunt de xerrades i activitats dirigides fonamentalment a estudiants de Secundària i Batxillerat en què es proposa transmetre la importància de la il·lustració com a mitjà de divulgació i comunicació de la ciència. El seu objectiu és que l’alumnat descobreixi les possibilitats que ofereix la interacció entre ciències i art, dues activitats aparentment distanciades, però íntimament lligades des dels orígens de la ciència, en un moment en què han de triar el pas següent en els seus estudis.
Obres seleccionades
Premi d’Il·lustració Científica
Títol: El solstici d’hivern als dòlmens de Sedano i Las Loras
Autora: Marina Lezcano Herrera (Espanya)
Aquesta infografia mostra la incidència de la llum als túmuls neolítics del nord de la província de Burgos durant l’alba del solstici d’hivern, quan els raigs del sol arriben a l’interior de la cambra funerària gràcies a una orientació precisa del corredor d’accés. Es tracta d’un fenomen que es repeteix a les construccions megalítiques d’altres regions i que reflecteix la importància dels cicles naturals per a les societats prehistòriques. La reconstrucció està basada en el dolmen de Las Arnillas, que va ser utilitzat com a lloc d’enterrament i, possiblement, de rituals des del Neolític fins a ben entrada l’Edat del Bronze.
Premi d’Il·lustració Naturalista
Títol: Dormice of Europe (Gliridae)
Autoria: Denitsa Peneva (Bulgària)
La imatge representa les cinc espècies de lirons que es troben a Europa: el liró col·lipeat (Myomimus roachi), el muscardí balcànic (Dryomys nitedula), el liró gris (Glis glis), el liró nan (Muscardinus avellanarius) i el liró careta o comú (Eliomys quercinus). Cadascú apareix sobre una planta que és típica del seu hàbitat o de la seva dieta. A més, el liró comú, que és carnívor, es mostra al costat d’un cargol. La il·lustració es va realitzar en aquarel·la i carbonet per a la 11a Conferència Internacional del Liró, celebrada l’any passat a Svilengrad, Bulgària, on recentment ha estat redescoberta una gran població endèmica de liró col·lipelat.
Premi Any Cajal, remunerat amb 1.000 euros
Títol: Diversitat morfològica de les neurones humanes
Autoria: Maddi Astigarraga Bergara (Espanya)
Les neurones del sistema nerviós humà tenen formes molt variades. Aquest dibuix realitzat a llapis i ordinador representa algunes d’aquestes cèl·lules sense la mielina que les recobreix perquè se les pugui apreciar millor. Algunes de les neurones que veiem són multipolars, és a dir, del seu cos cel·lular o soma surten múltiples ramificacions anomenades dendrites. Aquestes neurones es diferencien entre si per la longitud de l’axó, la prolongació que condueix l’impuls nerviós. Les d’axó llarg inclouen les neurones motores (a) i les piramidals (b); i les d’axó curt, les cèl·lules en cistella (c) i les granuloses (d). També hi ha neurones bipolars com les de la retina (e), amb dues prolongacions: un axó i una dendrita, i neurones pseudounipolars, que tenen una única prolongació que es divideix en dues a molt curta distància del cos cel·lular, com la neurona ganglionar (f). Altres neurones reflexades a la imatge són els cons (g) i bastons (h), que són unipolars, les cèl·lules de Purkinge (i) i les cèl·lules amacrines (j).
Mencions especials
Títol: Procnias: el gènere d’aus més sorollós del món
Autoria: Jaime de la Torre Naharro (Espanya)
Quan canten, les procines emeten un soroll de fins a 125 decibels, superior al d’un concert de música o al que genera un tren en marxa. Aquest gènere d’aus és nadiu de l’Amèrica tropical i inclou les quatre espècies retratades en aquesta composició digital: Procnias albus (1-2.a), Procnias tricarunculatus (1-2.b), Procnias averano (1-2.c) i Procnias nudicollis (1-2.d). La clau de la seva potència sonora és la siringe, un òrgan exclusiu de les aus ubicat a l’extrem inferior de la tràquea (figura 3) i modulat per una sèrie de músculs (figura 4) que permeten la variació del so i els tons del cantell.
Títol: Victoria cruziana
Autoria: Juan Luis Castillo Gorroño (Espanya)
Victoria cruziana és una planta aquàtica originària de Sud-amèrica, on freqüenta rabeigs d’aigua a les conques dels rius Paranà i Paraguai. Com es reflecteix en aquesta imatge digital, té grans fulles circulars de fins a dos metres i mig de diàmetre que suren a l’aigua. La flor, amb una aroma similar a la pinya, floreix durant la nit i només durant dos dies. La primera nit, la flor, femenina i de color blanc, eleva la seva temperatura mitjançant una reacció termoquímica que afavoreix la difusió de la seva aroma i atrau pol·linitzadors com l’escarabat Cyclocepahala castanea. Aquest queda atrapat quan la flor tanca els seus pètals en clarejar.
Títol: Connectomes d’un tall coronal
Autoria: Daniel Casanova Martínez (Xile)
En tallar el cervell, les fibres de connexió, anomenades substància blanca, no s’aprecien de forma definida. Aquest dibuix realitzat amb tinta i ploma sobre paper negre representa de forma “anatomoartística” com les fibres connecten diferents regions cerebrals. La tècnica triada recrea la manera com Ramon i Cajal plasmava en el paper les seves observacions i teories. La informació en què es basa la il·lustració procedeix de la tractografia, una de les tècniques d’imatge més recents utilitzades en l’estudi de les connexions cerebrals.
Premi especial del públic
Títol: Andreaea nivalis
Autoria: Manuel Sánchez Villegas (Espanya)
A la península ibèrica habiten les poblacions més meridionals d’Europa d’Andreaea nivalis, una molsa acostumada a la neu que creix a l’alta muntanya. L’exemplar representat en aquesta làmina prové d’una de les escasses poblacions de la serra de Gredos, les úniques conegudes a la península que es reprodueixen sexualment. L’augment de les temperatures i l’escassetat d’aigua provocada pel canvi climàtic amenacen la supervivència d’aquesta espècie al nostre territori. Al Llibre Roig dels Briòfits Amenaçats d’Espanya està catalogada com a vulnerable segons els criteris de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN, per les sigles en anglès).
