Lara Bonilla rep el I Premi Internacional de Periodisme de Salut de la Fundació Dr. Antoni Esteve – PerCientEx

Diuen que la qualitat del periodisme ha descendit en els últims anys i que ja no existeix el bon periodisme. Res més lluny de la realitat, el passat 1 de juny, periodistes i comunicadors científics es van reunir per a celebrar el periodisme d’excel·lència en la cerimònia de lliurament del I Premi Internacional de Periodisme de Salut de la Fundació Dr. Antoni Esteve – PerCientEx, atorgat a la periodista Lara Bonilla pel seu reportatge Infertilitat, l’altra cara de la maternitat, el qual va ser seleccionat entre ni més ni menys que 30 obres periodístiques d’excel·lència.

Fotografia cedida per Fundació Dr. Antoni Esteve

Donar veu a un problema real

El I Premi Internacional de Periodisme de la Salut de la Fundació Dr. Antoni Esteve – PerCientEx va reconèixer el treball periodístic d’excel·lència de Lara Bonilla, periodista especialitzada en salut del Diari Ara, pel seu article interactiu Infertilitat, l’altra cara de la maternitat. A més a més, ha estat doblement nominada pel seu treball Cos de dona, medicina d’home, entre les 30 nominacions d’obres periodístiques d’excel·lència. Es destaca el treball guardonat, per donar veu a històries que no acostumen a tenir-la i per fer-ho mitjançant testimonis en primera persona que informen i emocionen, tot fugint del sentimentalisme.

Bonilla, va agrair al comitè haver triat el seu article, ja que gràcies a premis com aquest es pot donar a conèixer una lluita real, a la qual s’enfronten moltes famílies en el seu dia a dia. La col·laboració d’Ariadna, Ona i Edu, Sanda Arolas, Glòria, Sandra Albert i Miriam, les veus darrere del projecte, va ser indispensable per a desenvolupar un article sublim. “Sense la seva generositat, amb la qual elles van cedir la seva història i lluita, no hauria estat possible crear aquest reportatge. De fet, elles són el gran portal del treball“, ens explica Bonilla.

Amb el seu reportatge, pretén donar a conèixer un tema que moltes vegades ha estat silenciat i invisibilitzat: el desgast emocional, físic i econòmic d’intentar ser mare, així com la pressió social i la culpa a la qual estan sotmeses les dones i homes amb infertilitat. Un problema que no donem per fet fins que apareix i que, gràcies a treballs com aquest, hi ha més dones que no se senten soles o que alguna cosa falla en elles per no quedar-se embarassades.

Actualment, temes com la infertilitat, la maternitat o de qualsevol problema de salut que afecta les dones, són tractats amb inferioritat o es consideren un mal menor. Per aquesta raó, és necessari que els mitjans de comunicació donin veu a qüestions com les d’aquest article, per a així trencar amb els biaixos de gènere. “La possibilitat de no fer res ja no és possible”, ens apunta Bonilla. La perspectiva de gènere ens ajuda a explicar correctament els problemes de salut que afecten les dones, entre ells, l’endometriosi, el dol perinatal, la violència obstètrica, l’avortament, la sobremedicació, el càncer de mama, etc. Aquests són només alguns dels exemples amb els quals reportatges com aquest volen ajudar a trencar tabús.

El projecte ha estat premiat per la seva excel·lència i innovació amb un format digital interactiu, a més de la seva producció en paper. La periodista va agrair a l’equip del Diari Ara el seu temps de dedicació i haver apostat per noves eines digitals de comunicació.

Fotografia cedida per Fundació Dr. Antoni Esteve

Parlar de desigualtat de gènere és una moda?

L’article de Lara Bonilla, així com la seva intervenció, va tenir una gran acollida pel present públic a l’acte. Lucía Artazcoz, la segona ponent d’aquesta vetllada i especialista en medicina preventiva i salut públic, desigualtats de gènere en la salut relacionades amb el treball i risc psicosocials, va confessar que, de fet, li havien encantat. 

Al llarg de la seva trajectòria, Artazcoz ha après a conjuminar la informació quantitativa procedent de dades i estudis amb aquella més qualitativa: la de les històries de les persones. Intervencions com les d’Ariana, Ona, Sandra Albert, Sandra Arolas, Glòria i Miriam, les protagonistes del reportatge “Infertilitat, l’altra cara de la maternitat”, reflecteixen experiències derivades de les desigualtats de gènere en el camp de la salut. “Des del nostre naixement, s’espera de nosaltres que desenvolupem uns determinats rols, comportaments i maneres de relacionar-nos segons qual sigui el nostre sexe. No fer-lo, implica una sèrie de penalitzacions socials”, explica Artazcoz.

L’experta va iniciar la seva presentació amb les següents preguntes: Es parla de la desigualtat de gènere perquè és el políticament correcte? És una moda? És un debat ja superat? Diferents revistes biomèdiques de prestigi continuen publicant resultats sobre la importància de comprendre les diferències biològiques i de gènere entre homes i dones per a una bona praxi mèdica.

La simptomatologia en determinades malalties és diferent per a tots dos i encara així només es mesura la dels homes. El cas més paradigmàtic és el de l’infart de miocardi, que cursa amb dolor irradiat al braç esquerre… en homes. Les dones, a més, poden presentar dificultats per a respirar o dolor mandibular. Això fa que el personal sanitari no ho qualifiqui immediatament com un atac al cor, retardant així l’atenció a la pacient i empitjorant el seu pronòstic.

A més de les diferents respostes que dones i homes puguin rebre per part del personal sanitari, existeixen molts altres exemples de diferències relacionades amb el sexe i el gènere en l’àmbit de la salut: si has nascut dona, s’espera que et sentis dona (identitat de gènere) i t’agradin els homes (orientació sexual), i viceversa, de manera que no seguir aquest patró suposa viure amb un estigma social que comporta diferents problemes de salut. El mateix ocorre amb els estàndards físics. A més, la masculinitat tradicional implica hàbits menys saludables, una major assumpció de riscos, mantenir una aparença forta i amagar les febleses (incloses les malalties), un comportament més agressiu i un domini del físic que explica la menor esperança de vida dels homes enfront de les dones.

Els rols de gènere comporten també una divisió sexual del treball i diferents conseqüències per a la salut: d’una banda, el paper tradicional de la dona en l’àmbit de la cura suposa una major dependència econòmica i un menor accés a tractaments, a més de que s’ha traslladat a l’àmbit laboral, la qual cosa es relaciona amb una major presència femenina en professions com la de metgessa, infermera o educadora, i per una altra, en exercir els homes el paper de “sustentador” econòmic principal de la llar, encara que aquest rebi un major reconeixement i estatus social, en èpoques de crisis la seva salut es veu més afectada.

Fotografia cedida per Fundació Dr. Antoni Esteve

Abordar i comprendre les diferències sexuals i de gènere es indispensable, però no és un assumpte recent

En els últims anys, a les desigualtats de gènere presentades s’han sumat aquelles derivades de la pandèmia per COVID-19. Durant aquest temps, les dones han assumit una major càrrega de treball relacionada amb les cures i l’àmbit domèstic alhora que continuaven treballant, la qual cosa s’ha traduït, en el món acadèmic, en un menor nombre de publicacions científiques per part de les dones i major en el cas dels homes.

Abordar i comprendre les diferències sexuals i de gènere és indispensable per a la societat, tant en els aspectes tractats durant aquest acte, com en l’àmbit de la recerca, com bé recull la monografia “Perspectiva de gènere en medicina”, escrita per María Teresa Ruiz Campero i editada per la Fundació Dr. Antoni Esteve. No obstant això, hem de recordar que aquest no és un debat recent i és necessari tenir en compte tota la informació acumulada fins ara per a afrontar aquesta situació. Com va apuntar el director de la fundació, Félix Bosch, “és hora de veure en quina hem millorat i com, i en què no, per a deixar de redescobrir el problema i tractar de buscar solucions”.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *