Col·laboració, interactivitat i immediatesa: els ingredients del periodisme d’excel·lència

Post de la sòcia: Giulia Fornabaio

El passat 17 de juny es va celebrar al CosmoCaixa la IV Jornada de l’Observatori PerCientEx (Periodisme Científic d’Excel·lència). Durant l’esdeveniment, els autors de quatre treballs de reconegut prestigi van ser entrevistats per periodistes i experts amb experiència en el sector.

Immagine che contiene testo, interni, parete, soffitto  Descrizione generata automaticamente

“Serà molt difícil tornar al periodisme científic que fèiem fa dos anys, ara que els investigadors comenten els seus articles científics en directe quan encara són pre-prints. Els processos han canviat “.

Valentina Raffio, periodista científica a El Periódico i coordinadora de PerCientEx – una iniciativa dedicada des 2016 a relatar la ciència i fer visibles els treballs periodístics d’excel·lència sobre ciència, tecnologia, salut i medi ambient -, va obrir la IV Jornada de l’Observatori PerCientEx tot donant la benvinguda als participants i voluntaris i convidant a l’escenari al director de Cosmocaixa, Valentí Farràs, i al president de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), Rubén Permuy.

Farràs va destacar la importància i la necessitat de la comunicació i el periodisme científic. També va assenyalar que la ciència és i ha de ser per a tots els públics i totes les edats. Permuy va explicar que donar visibilitat a la figura del periodista científic és necessari perquè la ciència sigui més propera, però també perquè la societat empatitzi més amb els investigadors.

Karinna Matozinhos, comunicadora de Science for Change (SFC), va repassar el procés participatiu que ha permès arribar a la definició dels criteris PerCientEx sobre el bon periodisme científic: després d’una primera reunió explicativa sobre el projecte, els participants d’aquest any van rebre un article per a analitzar cada setmana i van discutir els resultats obtinguts a través de sessions altament pràctiques en Zoom i utilitzant la pissarra digital Miro. A partir dels debats sobre els articles, els voluntaris van posar a prova els criteris per redefinir-los en base a exemples reals de periodisme científic d’excel·lència.

Michele Catanzaro, periodista científic a El Periódico i coordinador de PerCientEx, va explicar que, encara que la idea o estructura dels criteris dels últims anys s’ha mantingut, enguany diversos s’han aclarit. També va destacar que alguns criteris s’han fusionat, altres s’han calibrat ad hoc i altres han estat ampliat amb preguntes o explicacions més exhaustives.

Pedro i Neus, dos voluntaris de PerCientEx, van compartir breument la seva experiència personal dins el projecte. Pere va assenyalar que, segons ell, el que realment va fer créixer el projecte van ser les sessions participatives per Zoom, on es van discutir i van aclarir dubtes. També va afirmar que es porta a casa “molta inspiració, optimisme, els nous criteris i la confirmació que la unió fa la força”.

Neus va explicar que per a ella el projecte PerCientEx és particularment rellevant perquè es basa en l’excel·lència periodística en una època en què ens bombardegen amb fake news. Cal seleccionar la veritat acuradament i distingir els bons articles de les notícies mediocres o falses.

“Les persones necessiten informació que es pugui utilitzar de forma immediata, pràctica”

A la categoria de ciència, Cecilia Rosen, comunicadora científica i periodista, va conversar amb Javier Salas, autor del reportatge ‘Un saló, un bar i 1 classe: Així Encomana el coronavirus a l’aire’ (El País), guanyador dels prestigiosos Premis Ortega i Gasset 2021. Aquest reportatge ens explica en manera directa i interactiva quines són els probabilitats d’infecció en tres escenaris quotidians depenent de la ventilació, les mascaretes i la durada de la trobada amb altres persones. Salas ha destacat que l’èxit d’aquest reportatge està vinculat a la seva facilitat de lectura, perque “les persones necessitin informació que és Pugui utilitzar de forma immediata, pràctica”.

Segons Salas, “serà molt difícil tornar al periodisme científic que fèiem fa dos anys, esperant el peer review, ara que a els investigadors comenten a els Seus Articles científics en directe Quan encara són pre-prints i no han pasado l’Avaluació per parells . Els procesos han canviat “.

“Apostem pel periodisme col·laboratiu i transnacional per explicar històries”

En l’àmbit de la salut, Mónica González Salomone, periodista científica, va parlar amb Patricia Marcano sobre el seu treball ‘La mala llet dels CLAP’ (ArmandoInfo, Veneçuela), guardonat amb els premis Roche. El reportatge tracta de l’anàlisi química a vuit marques mexicanes de llet en pols que el Govern veneçolà subministrava a la població de baixos recursos a través dels Comitès Locals de Proveïment i Producció (CLAP) i que han resultat no ser llet, sinó una pasterada pobre en calci i proteïnes però plena de carbohidrats i sodi. Marcano va destacar que “el mèrit d’aquest reportatge d’investigació és que li estàvem donant validesa científica al que fins al moment eren només rumors entre els usuaris d’aquesta llet en pols”.

“En ArmandoInfo no tenim publicitat tradicional, perquè sabem que això podria suposar un conflicte d’interessos, i apostem pel periodisme col·laboratiu i transnacional per explicar històries”, va explicar Marcano respecte a aquest projecte de periodisme independent nascut a Veneçuela.

“Dins de la tragèdia ambiental volíem també comptar l’alegria i la resistència de l’experiència comunitària”

Pel que fa a medi ambient, Toni Pou, periodista científic, va debatre amb Guido Bilbao, autor del reportatge ‘Els defensors del Darién’ (Premsa, Panamà), treball multimèdia finançat a través de les beques de l’Pulitzer Center i el Rainforest Journalism Fund. El reportatge tracta d’un grup d’indígenes que decideix enfrontar-se a la devastació del Darién, que posa en risc la supervivència de bosc i la seva cultura.

Segons Bilbao, la fortalesa d’aquest reportatge és que s’ha limitat a explicar la realitat de bosc i de la seva cultura, sense cosificar als indígenes i sense utilitzar un to condescendent, com s’utilitza sovint en els mitjans occidentals quan es tracten aquests temes : “Dins de la tragèdia ambiental, volíem també comptar l’alegria i la resistència de l’experiència comunitària”, ens va explicar Bilbao.

Pel que fa a el futur de l’periodisme científic i de la nostra societat, Bilbao va comentar que “cal canviar la lògica de com mirem i unir gèneres, unir el periodisme mediambiental amb el periodisme econòmic, perquè la gent s’interessi”.

“El volum d’informació era tal que vam decidir explicar-ho en forma de fils de Twitter”

En la categoria de formats innovadors i noves narratives, Karma Peiró, periodista especialitzada en tecnologies de la informació i la comunicació, ha conversat amb Ana Tudela sobre la seva especial ‘Mar Menor: història profunda d’un desastre’ (Datadista), destacat en els Premis NH. La peça tracta de com s’ha contaminat la llacuna d’aigua salada de la Regió de Múrcia després de tres dècades incomplint la llei.

Tudela va explicar que el projecte va néixer gairebé a l’atzar, ja que ella i Antonio Delgado, cofundador de Datadista, estaven al Mar Menor per investigar sobre l’urbanisme massiu de la zona i no sobre la contaminació de les aigües. Un cop allà, però, van començar a parlar amb els vilatans, inclosos diversos biòlegs i hidrogeòlegs, que els van explicar el que estava succeint en termes de destrucció de l’ecosistema.

Després de nou mesos d’investigacions, entrevistes i recopilació de dades, “el volum d’informació sobre el desastre al Mar Menor era tal que vam decidir explicar-ho de la manera que millor ens havia funcionat fins aquell moment, en forma de fils de Twitter”, va destacar Tudela.

Raffio va acomiadar l’esdeveniment agraint la seva assistència a tots els participants i revelant que, en aquesta nova edició, s’han afegit més 100 articles de periodisme científic d’excel·lència a la base de dades PerCientEx.

PerCientEx és un projecte coordinat per Science for Change i l’Associació Catalana de Comunicació Científica, amb el suport de la Fundación Española por la Ciencia y la Tecnología (FECYT-Ministerio de Ciencia e Innovación), Fundació “la Caixa” i Fundació Dr. Antoni Esteve.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *