Mercè Piqueres, expresidenta de l’ACCC i amiga de Joan Oró, impulsa la iniciativa.
El passat dijous 16 de gener, el regidor del Districte de les Corts va inaugurar la placa commemorativa a Joan Oró i Florensa, bioquímic català. La placa es troba a l’edifici de travessera de les Corts, 272, lloc on va viure després del seu retorn a Catalunya.
L’acte es va caracteritzar per la seva senzillesa i proximitat, amb paraules de familiars, amics i companys de professió. L’Associació Catalana de Comunicació científica i la Fundació Joan Oró van ser-hi presents.
Joan Oró fou una de les personalitats més destacades en els estudis de l’origen de la vida, així com un dels principals investigadors en el projecte Apol·lo i el programa Viking, ambdós projectes d’investigació espacial de la NASA. A més, en la seva tornada a Barcelona va donar-li un gir a les seves investigacions i va col·laborar en nous plans de desenvolupament energètic i en estudis de fonts alternatives d’energia.
Les dues grans aportacions de Joan Oró a la ciència van ser: per una banda, el descobriment de la síntesis de l’adenina, una de les molècules més importants per a la vida. I per altra, va ser un dels precursors de la teoria de la panspèrmia com a causa de l’origen de la vida del nostre planeta, és a dir, aquesta teoria sosté que la matèria orgànica que va donar lloc a la vida es probable que arribes al nostra planeta pels cometes que van impactar a la Terra primitiva.
Aquestes dues aportacions venen donades per la versatilitat de tasques realitzades per Joan Oró. L’origen del seu recorregut científic va començar com a catedràtic i fundador del departament de Ciències Biofísica a Houston, destacant amb l’estudi del metabolisme de l’àcid fòrmic a animals, fet precursor al descobriment de la adenina. Més tard, treballant amb la NASA, va desenvolupar els estudis d’anàlisis de roques lunars i altres mostres de material de la lluna. I també, es va encarregar del anàlisi molecular de l’atmosfera i la matèria de la superfície del planeta Mart. Aquests dos fets el van portar a convertir-se en assessor del govern d’Estats Units com a membre de la Junta Espacial de l’Acadèmia Nacional de Ciències. També ho va ser a Catalunya, sent assessor científic del president i diputat de CiU per Lleida al parlament de Catalunya. A més a més, el científic va escriure més de 30 capítols de llibres i monografies i aproximadament uns 350 articles. Per últim, va ser el Fundador de la Fundació Joan Oró dedicada al impuls de la recerca científica.
Post de Maria Fernández
