Els temes més comentats al febrer
Un dels primers temes comentats a la llista durant el febrer ha estat que el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) ha aprofitat aquest canal digital gestionat per l’ACCC per difondre al màxim de persones interessades el futur llançament de l’aplicació iNaturalist en versió catalana, èuscara, gallega i castellana. iNaturalist és «una plataforma molt completa que permet registrar el que es veu a la naturalesa, conèixer altres amants de la natura i aprendre sobre el món natural», informa la llistaire que compartia la informació. Algú s’ha interessat per si aquesta plataforma té ànim de lucre i vam saber que està desenvolupada en codi obert i és d’accés gratuït.
Una llistaire va aprofitar l’espai de la llista per consultar com podia treure profit com a comunicadora científica a la seva visita a Chicago (EUA) amb motiu de l’AAAS Annual Meeting, trobada que organitza la revista Science. «Una ciutat amb molts atractius», la va definir una altra participant mentre recomanava visitar la casa de l’arquitecte Frank Lloyd Wright o el Field Museum, «especialment la part d’antropologia, que permet conèixer els pobles que han viscut a Amèrica des de la Terra del Foc fins a Alaska», va afegir.
El febrer, Barcelona va acollir la Social Media Week, set dies dedicats a l’ús professional de les xarxes socials. Hi va haver una sessió dedicada a la comunicació de la ciència però els membres de la llista van destacar que hi havia una mancança de ponents especialitzats en continguts científics. El debat va retornar dies després de l’acte i algú mostrava la seva preocupació per determinades estratègies per posicionar els continguts a Internet -tècniques que composen el Search engine optimization (SEO)-, que allà es van explicar: «Si resulta que cada vegada més, en aquesta cursa frenètica pel posicionament, adaptem el nostre llenguatge als criteris del totpoderós Sr. Google… no acabarem “parlant” tots “igual”? No s’empobrirà el llenguatge? No ens uniformitzarà?». Un participant va apuntar que des del famós cercador s’està treballant per poder evitar abusar de les paraules clau. Hi ha qui treia importància al tema en comparar aquesta preocupació amb la popularització del llenguatge SMS que a alguns experts els semblava que podria provocar que la gent perdés competència escrita.
Durant aquest mes també s’han discutit qüestions terminològiques. Arran d’una nota de premsa que feia servir el terme «bioquímic» com a «compost obtingut per síntesi biològica, és a dir, produït i extret d’organismes vius, generalment (en el nostre cas) de bacteris, fongs i plantes», segons va definir la responsable de comunicació de l’entitat que enviava la nota, algú va apuntar que no estava gaire d’acord amb aquest ús de la paraula. És a dir, alguns llistaires van opinar que «bioquímic» ha de fer referència a la persona que s’hi dedica, però no pas a al compost, sent millor emprar «compostos/productes químics d’origen biològic», en aquests casos.
La il·lustració científica serà protagonista d’un reportatge que prepara el programa de Televisió de Catalunya QUÈQUICOM. Un dels membres del seu equip ha volgut recopilar els suggeriments dels membres de la llista en aquesta matèria i des de la pròpia associació no s’ha deixat passar l’oportunitat de recomanar Il·lustraciència, el premi internacional d’il·lustració científica, actualment en fase oberta de participació.
Més recomanacions. Una llistaire va escriure: «Algú em podria recomanar algun article que ajudi a entendre el perquè les teràpies “quàntiques” que tan han proliferat els últims anys no tenen res de quàntiques?». Entre les propostes trobem treballs de l’investigador serbi Dejan Rakovic, el blog Mitos y timos o el llibre de Wendy Kaminer Sleeping With Extra-Terrestrials, entre altres. Algú opinava que precisament conceptes com «quàntic» han estat manipulats per persones dedicades a activitats pseudocientífiques aprofitant el seu caire científic i el poc coneixement del seu significat per gran part de la societat.
«Ressuscitant» el Lamarkisme. Arran d’un article a El Periódico, que defensa amb «vehemència que el paradigma darwinià clàssic ja no és vigent, entre altres coses pels desconcertants descobriments de l’epigenètica, com per exemple la possible herència dels traumes», algú va compartir aquesta qüestió amb la llista. Les opinions mostrades van ser en desacord amb aquest canvi de paradigma. Fins i tot algú apuntava que alguns dels arguments de l’article del diari català són un tant «demagògics».
Una entrevista a La contra de La Vanguardia ha tornat a suscitar polèmica. L’investigador entrevistat va apuntar que va explicar a l’entrevistador una sèrie d’experiments en tercera persona però el periodista va transcriure el diàleg en primera persona, com si l’entrevistat n’hagués estat el seu responsable. Un llistaire mostrava la seva preocupació per la pràctica de canviar les cites per part dels periodistes que poden donar lloc a errades com aquesta.
A data 28 de febrer, s’han rebut 244 missatges a la llista de correu de l’ACCC.
