L’ACCC s'encarregarà de cercar entre els seus socis a moderadors (amb experiència en temes divulgatius) per conduir les sessions. El moderador/-a s'haurà d'informar sobre les principals novetats del món de la ciència i la tècnica del mes anterior i les haurà d'explicar. La col·laboració serà retribuïda.

La consulta que més respostes va obtenir va ser sobre si la revista Atzavara és actualment l'única revista de divulgació científica en català. Alguns membres van aportar que algunes institucions també publiquen butlletins especialitzats en català, i que revistes no especialitzades en ciència sovint publiquen articles de divulgació. Alguns exemples mencionats són la secció "Coses del cos" de la revista Tatano o l'Abellerol de l'Institut català d'Ornitologia.

La consulta que más respuestas obtuvo fue sobre si la revista Atzavara es actualmente la única revista de divulgación científica en catalán. Algunos miembros aportaron que algunas instituciones también publican boletines especializados en catalán, y que revistas no especializadas en ciencia a menudo publican artículos de divulgación. Algunos ejemplos mencionados son la sección "Cosas del Cos" de la revista Tatano o el Abellerol del Instituto Catalán de Ornitología.

La Biothèque en col·laboració amb Madrid Distrito Tetuán, el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona i l'Associació Catalana de Comunicació Científica organitza "Joves Científics/-ques". L'esdeveniment té l'objectiu de donar l'oportunitat als joves científics i científiques de fer una xerrada o un taller divulgatiu.

Mai és una tria senzilla, i aquest any tampoc ho ha estat. Però finalment el Jurat ha fet la seva elecció i ha decidit concedir 3 Premis i 9 Mencions per a guardonar els 12 millors vídeos presentats a la convocatòria X(p)rimenta 2017, a la que s’hi havien presentat 110 vídeos.

Barcelona, 23 de maig de 2017.  L’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) s’ha unit oficialment a la Federació d'Entitats de Vil·la Urània, constituïda inicialment per set entitats el passat 3 de maig. Aquest organisme cogestionarà el nou equipament, amb una important vessant de divulgació científica, junt amb l'Ajuntament de Barcelona i els tècnics d'una empresa concessionària. L’activitat al centre cívic Vil·la Urània s’iniciarà al setembre, tot i que al mes de juliol s'habilitarà un servei d'informació ciutadana.

La Universitat Ramon Llull juntament amb l'obra social "La Caixa" i l'Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), organitzen una jornada el dia 6 de juny on es presentaran i debatran les millors maneres de com comunicar les ciències en els diferents mitjans.

En els viatges del personal de l'empresa a congressos, reunions i trobades amb altres empreses, sol sorgir un dubte amb els seus interlocutors sobre l'origen de Futureco Bioscience. Ens pregunten si som una empresa canadenca. Responem que ens queda una mica lluny Canadà, amb oceà pel mig i una mica més amunt en latitud. La confusió es deu a la nostra imatge corporativa, el logotip d'una fulla que s'assembla a la de la bandera d'aquell país, però que també parla del nostre origen, no és una fulla d'arbre d'auró típic canadenc, sinó de l'arbre urbà més comú de Barcelona: Platanus Hispànica, o de forma més comuna anomenat plàtan.

Quina és la situació de la ciència als diferents països europeus? Per què es va organitzar la “March for Science” i quin impacte va tenir? Com es pot apropar més la ciència a la ciutadania? Com es pot facilitar l’accés a les dades i estudis científics tothom? Aquestes preguntes van protagonitzar la segona edició de Homo Scientifus Europeaus, una trobada entre els professionals del sector per entendre la relació entre la ciència i la societat que s’ha dut a terme el passat 16 de maig a l’Ateneu Barcelonès.

L’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) ha aprovat la creació del Grup de comunicació i divulgació de la nanotecnologia, NanoGrup-NG^-9. Aquest grup neix amb la intenció de ser un punt de trobada de nanodivulgadors i experts en diferents temàtiques relacionades amb la nanotecnologia. La seva missió és la de fomentar la cultura científica i el seu coneixement per part de la ciutadania i de promoure vocacions científiques entre els joves i petits.

Del 15 al 17 de maig de 2017, la ciència tornarà a omplir els bars a la tercera edició de Pint of Science, esdeveniment que reuneix a investigadors i a ciutadans als bars per parlar de ciència i uns dels festivals de divulgació científica amb major poder de convocatòria d’Espanya. Aquest any se celebrarà en més de 100 bars de 42 ciutats -21 més que el 2016-, participen més de 370 científics i hi ha prop de 400 xerrades programades.

Des que la humanitat va descobrir que les malalties genètiques estan escrites en el nostre ADN s'han dedicat innombrables esforços a aconseguir una "teràpia genètica" capaç de corregir els nostres gens danyats. Amb l'arribada de les noves tècniques de modificació genètica (CRISPR/Cas9), molt més eficaces i específiques que les que hi havia fins ara, aquesta teràpia sembla no ser tan llunyana. Aconseguirem arribar a curar malalties genètiques com el càncer, la diabetis o les distròfies musculars? Sabrem posar límits a la modificació genètica? Es podrien apropiar noves start-ups d'aquesta tecnologia? Són els gens patentables? Podria aparèixer un nou mercat de dopatge genètic?