Post del soci Bernat Romaní Cornet
M’atreveixo a explicar-vos que he publicat la novel·la “La cinquena extinció”, perquè hem creat una activitat relacionada al Museu de Ciències Naturals de Barcelona que penso que pots ser del vostre interès.
L’activitat és un joc de descoberta dins l’exposició permanent “Planeta vida” creat amb la complicitat de l’equip d’activitats del museu i del centre de documentació. Consisteix a trobar-hi un seguit d’elements presents o relacionats amb el Cretaci superior i també presents en el llibre. Podeu fer l’activitat proposada pel vostre compte i en qualsevol moment; no cal que hàgiu llegit el llibre. Però m’encantarà si ho feu, és clar!
Aquí teniu la guia de l’activitat.
La idea de fons és posar en relleu l’ecosistema que hi havia en el moment de l’extinció dels dinosaures, sense centrar-nos només en els grans saures. Mostrar que en el medi terrestre també s’hi trobaven cocodrils similars als actuals, serps primitives i diversos llangardaixos. Subratllar que ja existien les aus primitives, plenament diferenciades dels dinosaures no aviaris, i que hi convivien. I recordar que és el moment de l’expansió dels petits mamífers, en aquell període majoritàriament de vida nocturna. Espècies com l’alphadon o el purgatorius ocupaven nínxols ecològics semblants als dels rosegadors actuals i s’alimentaven d’insectes, llavors o petits vertebrats. I és gràcies al fet que van sobreviure el pas del Cretaci al Paleocè que van poder evolucionar i avui podem llegir aquest text. Al mar encara hi havia les grans bèsties depredadores com els mosasaures, que convivien amb les espècies que han resistit més extincions: els taurons i les grans tortugues.
Pel que fa a la vegetació, el Cretaci superior va ser un període clau per a l’expansió de les angiospermes que van transformar els paisatges terrestres. Aquestes convivien amb altres espècies més antigues; les coníferes, les falgueres i els equisetòpsids que encara podem veure en algunes zones molt humides de la península Ibèrica d’origen mesozoic.
No ens oblidem però dels dinosaures que havien regnat el planeta durant tants milions d’anys. Alguns dels més recognoscibles, com l’estegosaure amb les seves famoses plaques dorsals, o els immensos diplodocus, feia temps que estaven extingits. Però el Cretaci superior és l’època daurada de la diversitat. És el gran moment dels dinosaures ceratòpsides (amb banyes i escut ossi al voltant del cap), com els triceratops o els torosaures, tots ells herbívors. També va ser el temps dels perillosos teròpodes carnívors, començant pel degà de la memòria popular, el Tyrannosaurus rex. Els més abundants en nombre d’individus van ser els hadrosaures (dinosaures de bec d’ànec). També apareixen els anquilosaures (amb proteccions òssies a la pell), els paquicefalosaures (amb cúpula òssia), els dromeosàurids més evolucionats (parents directes dels velociraptors) i es mantenen els colossals sauròpodes de coll llarg, que a la nostra regió no eren tan grans com els d’altres continents a causa de l’aïllament insular. Exemple de sauròpode és el titanosaure, i l’he deixat pel final perquè és el que ha deixat més petjada al nostre territori.
En el moment de documentar-me pel llibre, em va sorprendre gratament el valor dels jaciments que existeixen a Catalunya específicament d’aquest darrer període. Tenia la idea equivocada que a les nostres comarques només teníem quatre ous i algunes petjades. Sovint mirem cap al Nord o a l’altra banda de l’Atlàntic, perquè és allà a on va començar la cursa per les grans troballes paleontològiques fa més de cent anys, amb les conegudes rivalitats per descobrir els fòssils més impactants. Actualment tenim restes visitables a Isona, a Coll de Nargó, a Vilanova de Meià, a Tartareu i a Fumanya i en tots aquests indrets tenim mostres de la presència de titanosaures que vivien en gran nombre al final del Cretaci, campant feliçment en zones humides, aiguamolls i ribes del mar que inundava mitja Catalunya. A Coll de Nargó s’hi troba la major posta d’ous de dinosaure d’Europa. A prop d’Isona es va excavar l’Abditosaurus, el titanosaure gran més complet del continent. I a Fumanya hi trobem alhora petjades, ossos i ous (com diuen en castellà, les tres hacs, Huellas, Huesos i Huevos). Però no només això, és dels pocs jaciments d’Europa amb una impressió de pell fossilitzada de dinosaure, palpable per als visitants. És per això que us recomano una visita a qualsevol d’aquests jaciments de proximitat.
Tornant al llibre que us presento, “La cinquena extinció” és una novel·la juvenil en un marc de ficció, però que pretén aportar la màxima veracitat de dades científiques en el moment de la fi del Cretaci. Si sou experts biòlegs o paleontòlegs i en trobeu alguna imprecisió, espero que m’ho comuniqueu! El llibre ha estat editat per Raig verd en el segell Indòmita.