- Un pangolí amenaçat per la caça, peixos que capturen les seves preses emetent llum i larves que sobreviuen gràcies a enginyoses adaptacions són els protagonistes dels treballs premiats
- 40 obres han estat seleccionades per formar part d’una mostra que s’estrenarà el 26 de juny al Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC)
- La iniciativa Illustraciencia, el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) són els organitzadors del certamen
- Aquesta edició ha inclòs la categoria especial Ciències Marines Luisa de la Vega, gràcies a la participació de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO-CSIC)
Un pangolí africà amenaçat per la caça il·legal, peixos rap que atrauen les seves preses emetent llum i larves marines que sobreviuen en un medi hostil gràcies a enginyoses adaptacions són les protagonistes dels treballs premiats en la tretzena edició del certamen internacional “Illustraciencia”, convocat per la iniciativa Illustraciencia, l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).
Entre les prop de 500 propostes presentades, el jurat ha atorgat un premi de 1.000 euros en cada categoria del concurs, Il·lustració Científica, Il·lustració Naturalista i la modalitat especial Ciències Marines ‘Luisa de la Vega’, així com sis mencions. A més, el públic ha concedit una menció mitjançant votació popular i 40 obres han estat seleccionades per formar part d’una exposició itinerant que iniciarà el seu recorregut el pròxim 26 de juny.
La seva estrena serà al Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC), que representa el CSIC en l’organització del certamen juntament amb la Vicepresidència Adjunta de Cultura Científica i Ciència Ciutadana de l’organisme (VACC-CSIC) i l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO-CSIC). La inauguració de la mostra serà a les 13:00 hores i inclourà el lliurament de premis.
Les restes òssies del cabirol europeu, un líquen format per una simbiosi complexa entre espècies de tres regnes i una planta endèmica del Brasil són altres dels fenòmens reflectits en aquesta edició del Premi, en la qual també abunden les imatges d’animals marins. La menció del públic i diverses mencions del jurat inclouen retrats d’un pop amb closca, una balena geperuda, un petit peix de les aigües profundes de l’Atlàntic descrit recentment i tres espècies de peixos comercials que es poden trobar a les peixateries espanyoles.
La nova categoria dedicada a les ciències marines, promoguda per l’IEO-CSIC, ha fomentat que s’hagin presentat al certamen molts treballs relacionats amb el medi marí. Aquesta iniciativa vol donar a conèixer l’obra i la figura de Luisa de la Vega Wetter, il·lustradora científica i pionera de les ciències del mar, i mostrar el valor dels referents femenins en la història de la il·lustració científica i de la ciència.
Molt més que un certamen: altres activitats per al 2026
“Illustraciencia” va néixer el 2009 amb l’objectiu de divulgar i premiar la il·lustració científica, mostrar la feina de les persones que es dediquen a aquesta tasca i apropar la ciència a la societat. A més del concurs internacional, la iniciativa organitza cada any nombroses activitats.
Així, els pròxims 15, 16 i 17 de juny ha programat un congrés internacional en línia d’il·lustració científica que reuneix professionals i persones interessades en aquest àmbit, i en el qual encara es pot reservar plaça de manera gratuïta. A més, la iniciativa organitza cada dos anys una Trobada Nacional d’Il·lustració Científica al MNCN-CSIC.
Per a més informació: www.illustraciencia.info
Obres premiades i reconegudes
Premi Il·lustració Naturalista
Títol: Pangolí
Autoria: Raquel Reis Silva (Portugal)
El pangolí arborícola (Phataginus tricuspis o Manis tricuspis) és un mamífer que habita a l’Àfrica equatorial. No té dents, però sí una llengua llarga i enganxosa amb la qual s’alimenta d’insectes. Gràcies a les seves urpes davanteres i a una llarga cua prènsil, es pot desplaçar de manera bípeda i quadrúpeda. El seu cos està gairebé completament cobert d’escates i, en situacions de risc, s’enrotlla per defensar-se. L’autora ha decidit retratar-lo en aquesta posició per denunciar que es tracta d’una espècie en perill, sobretot a causa de la caça il·legal. Amb aquesta imatge vol transmetre tant la fragilitat de l’espècie com la urgència d’actuar per garantir-ne la preservació. La il·lustració combina el puntillisme amb tinta xinesa i la tècnica del scratchboard o esgrafiat.
Premi Il·lustració Científica
Títol: Exemplar de cadascuna de les famílies del subordre Ceratioidei
Autoria: Ana Knittel (Portugal)
El subordre Ceratioidei agrupa els peixos de l’oceà profund que utilitzen un apèndix bioluminescent per atraure les seves preses. Alguns d’ells són coneguts com a dimonis marins, peixos ham o peixos pescadors. Aquesta il·lustració en scratchboard compara la morfologia de les famílies del subordre, del qual fins ara no existien il·lustracions detallades.
Aquests peixos viuen a les regions profundes dels oceans (entre els 1.000 i els 3.000 metres de profunditat), on la pressió de l’aigua és molt alta i pràcticament no arriba la llum. La majoria de les referències que es tenen d’aquestes espècies són imatges d’exemplars morts trobats a la superfície, que es troben molt deteriorats pel canvi de pressió. L’autora ha recorregut a llibres i articles científics per intentar representar aquests peixos de manera detallada i fidel a com són en el seu medi natural.
Premi Ciències Marines ‘Luisa de la Vega’
Títol: Adaptacions morfològiques en larves de peixos
Autoria: Joan Mir Arguimbau (Espanya)
Aquesta aquarel·la realitzada també amb llapis mostra algunes de les extraordinàries adaptacions amb què les larves de peixos marins intenten protegir-se de la depredació i la fam.
El drac negre o peix alienígena (Idiacanthus atlanticus) optimitza la detecció de preses i amenaces gràcies a una millora extrema de la visió, exemplificada en els seus ulls pedunculats (figura a). El nero o mero bru (Epinephelus marginatus) presenta una espinació molt marcada que incrementa la seva mida aparent i dificulta que sigui ingerit per altres peixos (fig. b). Zu cristatus dissuadeix els depredadors imitant organismes urticants (fig. c). I l’anxova de fons (Maurolicus muelleri) es camufla davant els depredadors de les aigües profundes gràcies a l’ús precoç de la tècnica de la contrail·luminació (fig. d).
Aquests trets exemplifiquen solucions evolutives clau per a la supervivència larvària.
Menció especial Il·lustració Naturalista
Títol: Mare i cria
Autoria: Ricardo Mendonça Esteves Pinto (Portugal)
Aquesta il·lustració en scratchboard representa una balena geperuda (Megaptera novaeangliae) juntament amb la seva cria. Es tracta d’una espècie emblemàtica dels ecosistemes marins que es caracteritza per tenir un cos robust, aletes pectorals allargades i plecs que s’estenen des de la boca fins al melic.
La composició retrata tant la seva anatomia com la relació de proximitat entre mare i cria, típica dels primers mesos de vida. L’escena va ser concebuda per l’autor per reflectir la interacció natural entre tots dos individus i la tranquil·litat i harmonia de l’espècie durant la natació.
Menció especial Il·lustració Naturalista
Títol: Omnia Mutantur
Autoria: Pietro Ruisi (Itàlia)
La imatge, feta amb bolígraf, mostra una acumulació de restes òssies del cabirol europeu (Capreolus capreolus) en un avançat estat de descomposició en el medi forestal. La composició dona protagonisme als cranis i ressalta les característiques anatòmiques que distingeixen l’espècie: les grans òrbites laterals i l’estructura òssia típica dels petits remugants.
Les restes s’entrellacen amb branques seques i detrits petris, fet que emfatitza la transició de la matèria orgànica d’un estat biològic a un de mineral i convida a reflexionar sobre l’equilibri de l’ecosistema. L’autor ha recorregut a l’ombrejat creuat i al puntejat per representar les diferents textures: la porositat de l’os erosionat, la superfície rugosa de la fusta seca i la duresa mineral de la pedra.
Menció especial Il·lustració Científica
Títol: Actinocephalus bulbosus
Autoria: Klei Sousa (Brasil)
La Serra de l’Espinhaço, al Brasil, és una de les regions més riques del món en diversitat de plantes. Alberga prop d’un centenar d’espècies del gènere Actinocephalus (també conegut com Paepalanthus). Aquesta làmina botànica, realitzada amb tinta xinesa, representa la gran diversitat de l’espècie Actinocephalus bulbosus.
Alguns individus mostren la tija principal ramificada, mentre que altres la presenten sencera, sense ramificacions. Aquesta diferència ha impedit que l’espècie hagi estat clarament delimitada des de la seva primera descripció, fa gairebé cent anys. La il·lustració té com un dels seus principals objectius aportar una làmina científica que ajudi a proposar una delimitació clara de l’espècie.
Menció especial Il·lustració Científica
Títol: Lobaria pulmonaria: holobiont
Autoria: Juan Antonio Blanchet Villezcas (Mèxic)
Lobaria pulmonaria és un líquen format per organismes de tres regnes diferents que viuen en simbiosi múltiple: un fong (pertanyent al fílum Ascomycota), una alga verda (Dictyochloropsis reticulata), un cianobacteri (Nostoc sp.), un llevat (Cyphobasidium sp.) i bacteris de l’ordre Rhizobiales.
La imatge integra tres escales d’observació d’aquest líquen: el tal·lus macroscòpic en el seu context ecològic, una secció transversal amb les seves zones simbiòtiques estratificades i ampliacions de les estructures reproductives i microbianes. La peça està executada amb aquarel·la i gouache.
Menció especial Ciències Marines ‘Luisa de la Vega’
Títol: Notacanthus arrontei
Autoria: María Morera Álvarez (Espanya)
Descrita l’any 2024, aquesta espècie, de només 23 centímetres de longitud, creixement lent i maduresa tardana, habita les aigües profundes de l’Atlàntic nord-oriental (entre els 528 i els 927 metres de profunditat).
La descoberta de Notacanthus arrontei confirma que aquests ecosistemes, els més extensos del planeta, alberguen una biodiversitat que encara és, en gran part, desconeguda per a la humanitat. La il·lustració ofereix un recurs gràfic valuós per a la comunitat científica i ha estat realitzada amb aquarel·la.
Menció especial Ciències Marines ‘Luisa de la Vega’
Títol: Tres peixos
Autoria: Juan Carlos Velázquez Iglesias (Espanya)
Aquesta composició, realitzada amb aquarel·la i acrílic, mostra tres espècies de peixos de consum humà freqüents, encara que no abundants, a les peixateries de Castella i Lleó.
El juliol o tord ros (Labrus mixtus) és el menys vist i el que presenta més variació de color (fig. 1). El santmartí o peix de Sant Pere (Zeus faber) és molt freqüent i té un aspecte inconfusible i invariable. Alguna llegenda atribueix la taca fosca dels seus costats a la marca dels dits de sant Pere, o d’algun altre sant pescador, en agafar-lo amb la mà (fig. 2). El lluerna (Trigla lyra) és el més abundant i el seu color oscil·la entre el rosa pàl·lid i el taronja rogenc intens (fig. 3).
Premi del públic
Títol: Argonauta hians, la vulnerabilitat d’un disseny biològic perfecte
Autoria: Sara Palacios Muñoz (Espanya)
La il·lustració representa Argonauta hians, una de les quatre espècies de pop de la família Argonautidae. Totes elles viuen allunyades de la costa i han adaptat la seva anatomia per sobreviure a la columna d’aigua gràcies a una closca que segreguen les femelles (figures c, d i e). Aquesta estructura els permet la posta contínua, la protecció dels ous i flotar mitjançant la captura de bombolles d’aire.
Els argonautes presenten un dimorfisme sexual extrem, amb mascles (fig. b) fins a vuit vegades més petits que les femelles (fig. a). L’espècie és molt vulnerable a l’acidificació dels oceans, ja que les closques es dissolen i es fan malbé amb més facilitat. Les il·lustracions estan realitzades amb llapis de grafit.
