L’1 de juliol es va celebrar a l’edifici Balmes de la Barcelona School of Management – Universitat Pompeu Fabra (BSM-UPF) l’esdeveniment satèl·lit del Congrés Mundial de Periodistes Científics de Lausana sota el títol de Periodisme científic per combatre les fake news i la desinformació. L’acte va ser coorganitzat per l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) i la BSM-UPF.
A la sessió de benvinguda, el vicedegà de la BSM-UPF, Llorenç Bagur, va destacar l’interès del centre en vincular els seus programes de formació acadèmica amb l’actualitat, per la qual cosa la col·laboració amb l’ACCC resulta fructífera. Per desenvolupar l’acte, Raül Toran, president de l’ACCC, va contactar amb Gema Revuelta, directora del Màster de Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental de la BSM-UPF, per coorganitzar aquesta jornada, tot escollint un tema d’actualitat com són les Fake News i la importància de transmetre informació veraç i comptar amb eines per detectar els “bulos”. El Cònsul de Suïssa, Bruno Riff, va donar la benvinguda a tots els assistents en nom de l’embaixada de Suïssa i felicità als organitzadors per fer possible aquest esdeveniment satèl·lit del Congrès Mundial de Periodisme Científic organitzat per la World Federation of Scientific Journalists (WFSJ) que se celebra de l’1 al 5 de juliol a Lausane.
Què són els “bulos”, com afecten a la societat i com els podem fer front
Margarida Mas, directora de l’agència de comunicació Galènia Comunicació Mèdica i responsable territorial de l’Associació Nacional d’Informadors de la Salut (ANIS), va començar explicant, precisament, què és un “bulo” o què són les Fake News. Es tracta de notícies falses que es difonen amb la intenció de fer creure que alguna informació falsa és veritat. El problema, a més, es que 1 de cada 3 notícies són Fake News i s’expandeixen per les xarxes socials molt ràpidament, especialmente per WhatsApp, on no hi ha necessitat ni de buscar la informació, sino que arriba directament al teu telèfon. Això pot passar per diverses raons: la gent les comparteix per si de cas és veritat, en un acte innocent, i d’altres ho fan perquè sí, amb mala intenció o per vendre algun producte. “Per escriure Fake News no necessites informació rigurosa, te la pots inventar, ser creatiu i jugar amb les emocions que desperten en la gent”, explica Mas. Això últim, lligat al desplaçament de les notícies reals i a la possiblitat de que hi hagi persones que per desinformació puguin fins i tot morir, fan de les Fake News un fenomen molt perillós. Parlem, per exemple, del “bulo” de que les vacunes causen autisme o que determinades pseudoteràpies poden curar el càncer. Per lluitar contra aquesta amenaça, existeixen iniciatives com “Salud sin Bulos”, que compta amb persones autoritzades i amb arguments científics per desmentir-los. Hem de tenir en compte, però, que no sempre aquestes Fake News es creen malintencionadament. “De vegades, els mitjans incorren en simplificacions que acaben exagerant el missatge inicial – explica Mas –, com per exemple, beure una copa de vi al dia es bo pel cor. Com a agència o centre d’investigació, podem escriure una nota de prensa amb rigor, però no podem controlar els canvis que hi introduïran els mitjans de comunicació”. De vegades, la forma que adquireixen aquests titulars ve determinada per la nacessitat dels mitjans digitals per aconseguir clics, ja que viuen de la publicitat. És important donar eines ja als nens en les escoles, que cada cop treballen amb més eines digitals, per ser crítics, diferenciar la informació de rigor i no compartir i donar visibilitat les Fake News.
Com ja apuntava Margarida Mas, Carolina Llorente, coordinadora del Màster de Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental de la BSM-UPF, opina que de vegades no hi ha una mala intenció darrere dels “bulos”, però estem sotmesos a la “dictadura del clic”. A part d’això, ens trobem també amb “la política de les Fake News”, en la qual es fa servir el desconeixement de la població en benefici de les campanyes electorals. El màxim exponent d’això ens el trobem en Donal Trump i el negacionisme del canvi climàtic. Trump és qui més ha fet servir el concepte “Fake News” per desacreditar els mitjans de comunicació i crear desconfiança entre la població. “Això fa que la gent, al final, només es cregui les notícies que corroboren una opinió o creença pròpia”, explica Llorente. “El negacionisme del canvi climàtic ve impulsat per interessos econòmics, d’indústries que giren al voltant dels elements que es relacionen amb l’escalfament global”, deia Jesús M. Sanz-Serna, President de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals. “La diferència entre el negacionisme i l’escepticisme és que els negacionistes neguen els arguments i ignoren les evidències científiques, mentre que els escèptics dubten i busquen respostes amb rigor”, apunta Llorente. Per poder fer front a les Fake News, la ponent proposa deixar d’anomenar-les així: “classificar-les de notícies les eleva a un rang que no els correspon. Són simplement mentides”. També incideix en que es necessiten codis de bones pràctiques, transparència, fomentar el periodisme de qualitat amb premis i bonificacions i apostar per l’educació.
Precisament en aquests punts és on incideix Valentina Raffio, periodista a El Periódico i vocal internacional de l’ACCC, que ens va presentar el projecte PerCientEx. Els seus objectius són recopil·lar exemples de periodisme científic d’excel·lència, reconèixer el treball dels seus autors, donar visibilitat al periodisme de qualitat i innovador i inspirar a altres periodistes, divulgadors i estudiants. “Per trobar aquests articles, busquem entre aquells que han rebut premis o beques en certamens de renom, tot procurant que els seus prescriptors siguin imparcials i donant prioritat als més accessibles”, explica Raffio. El resultat de cada edició d’aquest projecte són 40 nous articles i reportatges científics d’excel·lència que es recullen en un Scoop.it. “En el futur, volem analitzar en profunditat quines són les característiques d’aquests articles i fer un recull de bones pràctiques”.
La perspectiva de gènere en la ciència
Cristina Sáez, periodista científica, va mostrar un imatge que molts, en el seu moment, van tildar de “Fake”. Una plataforma d’enginyers s’anunciava amb una imatge d’una noia parlant del seu equip. La gent creia que aquesta plataforma havia contractat una model per fer l’anunci i atreure al sector masculí, quan aquesta noia era, efectivament, enginyera.
Alba Noguera Carol, doctoranda en la línia de recerca en l’ensenyament de les ciències de la salut a la UPF i docent a secundària, ens va explicar que hi ha determinats estudis de ciències on la presència de noies és molt baixa. Sabem que un 42% de noies estudien el batxillerat científic, però no sabem si la modalitat de salut o la tecnològica. “Si ens centrem en els estudis de ciències de la salut o amb els prefixes “Bio”, ens trobem amb una alta presència de noies, al contrari que en carreres de matemàtiques, física o enginyeries, excepte en enginyeria biomèdica, on la majoria de l’alumnat és femení”.
Després de parlar dels estudis universitaris, Gemma Rius, investigadora postdoctoral a l’IMB-CNM-CSIC, va parlar del panorama laboral tot referenciant l’article Women in Science (2013) de Nature: “Science remains institutionally sexist. Despite some progress, women scientists are still paid less, promoted less frequently, win fewer grants and are more likely to leave research than similarly qualified men”. “La baixa proporció de dones en els càrrecs de major responsabilitat en l’àmbit acadèmic de la ciència és encara més acusada en l’ambit empresarial, tot i que moltes de les qualitats d’un bon líder són típicament femenines, com la capacitat comunicativa, la generositat, o la prudència”. Algunes de les raons que es podrien atribuïr a aquest fet és que les dones s’autoimposen la responsabilitat del benestar aliè, tendeixen al perfeccionisme i una autoestima més baixa que els homes.
D’altra banda, com apuntà Lidia Arroyo, investigadora a l’Institut Interdisciplinari d’Internet (IN3), de vegades tendim a relacionar les ciències només amb les disciplines que segueixen típicament el mètode científic, com les ciències naturales o les físiques, sense tenir en compte que les ciències socials també treballen amb rigor, tot tenint sempre en compte la importància del marc teòric. Cal, per tant, visibilitzar també les científiques socials. De fet, Maria Ángeles Duran, la primera dona en guanyar el premi National Sociology Award al 2018, va mostrar la interrelació entre l’esfera reproductiva i l’esfera productiva. “A les institucions científiques encara segueixen pensant en l’home com “el que es guanya el pa” i en la dona com “la que s’encarrega de les feines de casa”, i això porta conseqüències com la desigualtat en l’àmbit laboral i biaixos en la generació de coneixement”, apunta Arroyo. Per tractar d’abordar aquestes desigualtats, s’han posat en marxa projectes i recursos oberts com GenPORT i ACT.
Debat entre professionals de la comunicació
Rubén Permuy, vicepresident de l’ACCC, va donar pas una taula rodona entre alguns professionals del sector que s’enfronten cada dia a les Fake News.
Lorenzo Marini va assenyalar que “si ens trobem davant d’un problema de paradigma tecnològic, hem de cercar una solució tecnològica”. Per això va crear la plataforma YouCheck, que posa en contacte a periodistes amb fonts expertes que, al seu cop, guanyen visibilitat en els medis de comunicació. Tot lligant amb el debat sobre perspectiva de gènere, Marini va anunciar que, en el futur, afegiran una opció que permiti triar al periodista si vol que la font experta sigui una dona.
Sílvia Martínez, professora agregada i directora del Màster Universitari Social Media: Gestió i Estratègia dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicación de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), es va parar a reflexionar si hauríem de demonitzar tant les xarxes socials tot i tenir un gran paper en les campanyes de desinformació. En aquests canals digitals s’explota molt el valor de la imatge. Pensem que les imatges impliquen veracitat, i a més fomenten el component emocional i la impulsivitat a l’hora de compartir-les, especialment si corroboren les teves idees. És difícil lluitar o desmentir els “bulos” perquè lluites contra creences i emocions que han fet servir una mica de veritat. Si la informació entra en conflicte amb les teves idees, normalment no te la creus. Com part de la solució, Martínez apuntà que “una educació informal i mediàtica per detectar les Fake News és clau per frenar la difusió d’aquests continguts”.
Tenint en compte que els periodistes tenen aquesta vertent educativa i que tot i això trobem titulars al servei del clicbait, podríem considerar ques les Fake News afecten a la credibilitat dels periodistes? Jesús Méndez, confundador de l’associació Dixit Ciència, no té una resposta clara. Troba que els periodistes no reben gaire retorn del que escriuen, i si hi ha cap retorn, es troba polaritzat. O bé reben elogis, o bé respostes de persones que parlen des de les seves idees preconcebudes sense haver llegit l’article. Un estudi de la UOC apunta a que les cambres d’eco no tenen tant influència sobre la població, i potser estem sobrereaccionant. “Tot i que les Fake News es compartiexen molt, això no significa que la gent se les llegeixi i que els influeixin”, puntualitzà Méndez.
Valentina Raffio explica que les eines que fan servir per detectar les Fake News són l’escepticisme i els contactes amb experts. Tot i això, en el moment en què desmenteixen un “bulo”, reben respostes com “aquesta serà la teva opinió”. Per això, per desmentir-los, Raffio proposa fer servir les mateixes eines que els que propaguen la desinformació. “Si ells fan servir històries que donen suport a les pseudociències, nosaltres podem mostrar històries de persones afectades per elles”, va apuntar Raffio.
De vegades, però, els científics estan tan entusiasmats amb els seus resultats que aporten títols que bé es podrien fer servir com a clicbaits. El treball de les agències de comunicació és frenar aquesta pràctica. “Si necessites exagerar la teva notícia, potser no és notícia. És important discernir si és el moment idoni per compartir-la”, explicà Margarida Mas.
Per últim, Carolina Llorente va fer èmfasi en la importància de l’educació científica. Més que saber de ciència, és important mantenir un esperit un esperit crític. Hi ha decisions que prenem cada dia i que poden afectar la nostra salut, com pot ser prendre o no un antibiòtic. Com va apuntar Llorente, “és important saber com funciona la ciència, que està en contínua revisió, perquè la gent entengui que el que avui es considera veritat, demà pot no ser-ho”.
