Els temes més comentats al gener
«Per a un projecte, quant cobraria un expert de xarxes socials per seguir un esdeveniment científic?», va consultar un membre de la llista de correu. Hi ha qui li va avisar que mostraria el seu interès en un missatge privat i, aprofitant l’avinentesa, es va aclarir que «tot i que no hi ha cap problema en informar sobre les tarifes que es paguen, no es poden fer recomanacions oficials tarifàries en un fòrum públic.»
La principal polèmica del mes ha estat l’organització de la taula rodona Del debat científic a l’acció directa: resistències als transgènics que va tenir lloc el passat 18 de gener a l’Institut d’Estudis Catalans, organitzada per la Societat Catalana d’Història de la Ciència i la Tecnologia (SCHCT). Diferents llistaires no van entendre com una entitat com l’SCHCT impulsa un acte d’aquesta mena amb activistes antitransgènics i, a més, sense la presència de científics, especialment tenint en compte que l’acollia una institució acadèmica com l’Institut d’Estudis Catalans. Per part de l’organització es va justificar que el debat no era estar o no a favor sinó discutir sobre les resistències als transgènics. Un altre llistaire va apuntar que «és un debat que certament ja és història. […] Amb tècniques com les CRISP-CAS9 i les variants millorades d’aquestes tècniques d’edició de gens, és molt possible que en molt poc temps molts malalts passin a ésser persones transgèniques saludables. […] Ja no és només qüestió de no voler menjar blat de moro transgènic perquè un ja va molt fart de menjar altres coses més sofisticades i aquest blat de moro li resulta “indigest” (psicològicament), sinó que si et vols curar hauràs de passar per “l’adreçador de gens”.» Hi va haver qui va ser més contundent: «No és un debat científic sinó una reunió d’antitransgènics.»
Entre els suggeriments que hi vam poder llegir trobem que, arran del plantejament d’un reportatge sobre l’origen, la història i la base de funcionament dels ordinadors, un membre de la llista va aportar que al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) hi ha l’exposició L’enigma de l’ordinador «que entoma aquestes preguntes, presenta elements reals i té l’afegit de tenir una mirada de més a més de com la informàtica es va implementar i desplegar a Catalunya.» També hi va apuntar que TVC té entre el seu arxiu històric programes sobre informàtica d’interès, com ara Connecta el micro, Pica l’start, Digits, o «algunes càpsules del programa Medi ambient sobre el consum energètic d’internet o les deixalles tecnològiques». Finalment hi va indicar que «respecte a qui fa ciència sobre computació, a més a més de la gent del Barcelona Supercomputing Center (BSC), hi ha el tema xarxes i connectivitat amb el Ricard Solé i l’exposició del CCCB +Humans i, sobre la història d’Internet, a casa nostra una de les memòries vives d’aquest tema és Luis Ángel Fernández Hermana, expresident de l’ACCC.»
De l’1 al 28 de gener van ser enviats a la llista de distribució 134 missatges. Durant tot el 2015, 2.494. Si voleu conèixer més sobre aquests debats, participar-hi o promoure’n, podeu inscriureu-vos a la llista de forma gratuïta seguint les instruccions d’aquest enllaç.
