Els temes més comentats a l’octubre
L’octubre ha començat a la llista de correu de l’ACCC amb una felicitació per part d’alguns dels seus membres a Octavi Planells -soci de l’ACCC-, responsable del bloc Buscaciència, que ha estat guanyador dels Premis Blocs Catalunya 2013 en la categoria d’Universitats, Recerca i Ciència. En aquest certamen també ha estat guardonat el blog del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, en la categoria de corporatiu. També ha estat felicitada a través de la llista la publicació Investigación y ciencia, que va rebre el Premi Especial del Jurat del concurs Ciencia en Acción d’enguany, i els autors del vídeo Gaia: el satélite -elaborat pel Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB-, reconeguts amb el primer premi ex aequo de curts científics al mateix concurs.
Altre motius de felicitació han estat la nova etapa professional de Jordi Morató, soci de l’ACCC, a l’oficina de premsa de l’Institut Català de la Salut, i l’exposició Experiències matemàtiques, oberta fins a l’11 de novembre a l’IES Menéndez y Pelayo (Via Augusta 140-142, Barcelona), iniciativa dell Museu de Matemàtiques de Catalunya. També ha rebut l’enhorabona a la llista el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, arran de les jornades de portes obertes guiades que va organitzar el passat estiu, i els autor de The Big van Theory, un espectacle de monòlegs que barreja humor i ciència i que va tenir lloc al CosmoCaixa.
Hi ha hagut diverses consultes que han generat conversa entre els participants. Per una banda, s’ha preguntat d’on es pot obtenir música d’ús lliure per a vídeos científics –han estat suggerides les pàgines www.jamendo.com, creativecommons.org/legalmusicforvideos, www.freesound.org–, quins llibres es podrien incloure en un recurs bibliogràfic per a un curs de periodisme científic –se n’han fet moltes recomanacions, com ara un monogràfic online o un recull de l’Observatori de la Comunicació Científica de la UPF– i s’ha consultat sobre la possibilitat d’accedir als números de Ciència, una revista de divulgació editada en la dècada de 1980 i que es digitalitzarà proximament.
«En un mitjà com Internet, amb una lògica narrativa diferent de la del món imprès, quins mecanismes o fenòmens cognitius marquen el curs de la lectura i la comprensió dels continguts?» Aquesta va ser una de les preguntes plantejades a la llista durant l’octubre. Entre les respostes figuren l’accés a unes ponències d’un curs titulat L’impacte de la revolució digital en la condició humana, del Centre Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona; una carta enviada a Science titulada Science, new media and the public, on, segons el llistaire que la va compartir, «els autors comenten el desplaçament del pes de la font d’informació cap a nous mitjans, i com això afecta la credibilitat del missatge»; la referència al professor de la UAB Miguel Ángel Martín-Pascual, que, segons algú va comentar a la llista, «fa aplicacions per als mòbils intel·ligents. Domina molt en l’àmbit conceptual la nova narrativa audiovisual per als nous dispositius, ja que estudia el tema des d’una perspectiva científico-cognitiva»i també es va indicar que des del Festival de literatura Kosmopolis del CCCB s’organitzen les visites per als amants del llibre i la lectura La Barcelona Lectora, on –segons qui ho va compartir– «una feia referència al “cervell lector”», afegint com a referència un vídeo.
El tema més comentat –amb 17 missatges– del mes ha estat la possible relació entre antenes de telefonia mòbil i càncer. S’hi va compartir inicialment informació a través dels següents enllaços: el web de Governança radioelèctrica i un estudi de recerca del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental. Sobre la primera referència, un participant va fer notar la manca de dades del web esmentat i va aprofitar per destacar «les més de 18.000 referències que ha anat recopilant la Universitat d’Aachen sobre els EMF (electromagnetic fields: camps magnètics elèctrics i de radiofreqüència), en general, i en les recomanacions de la Food and Drug Administration (EUA) sobre els telèfons mòbils, en particular». També es va preguntar si hi havia alguna relació entre càncer i microones, una consulta que va ser replicada per un llistaire que va compartir un enllaç a un escrit amb el seu punt de vista.
Un dels temes de controvèrsia de l’octubre ha estat el risc d’«escapament massiu de gas» a la plataforma Castor, que ha estat denunciat per d’Ecologistes en acció. Segons un membre de la llista, l’informe presentat per aquella entitat conté algunes errades, posicionament que va argumentar de la següent manera: «El gas natural té, efectivament, menys densitat que l’aire. I això fa que, en les fuites, circuli cap amunt a l’atmosfera, i no s’acumuli a les parts baixes. Això és un avantatge perquè dificulta l’acumulació en zones obertes. La comparació que fa l’estudi amb el CO2 del confinament en cavernes subterrànies és incomprensible. Tant un gas com l’altre s’escaparien en cas d’un forat en l’escorça, si estan a més pressió que l’aigua del damunt. La diferència és que el CO2, en arribar a l’atmosfera (el que no s’hagués dissolt en l’aigua) quedaria a la part més baixa creant una capa de CO2, i en canvi el gas natural aniria amunt. No és irrellevant».
«La pressió de 60 m de columna d’aigua és una nimietat (6 atm, 6 kg/cm2, comparable a la d’una bombona de butà) i molt menor que la pressió que hi ha -o que hi hauria – dins del dipòsit subterrani. L’analogia del gra ple de pus és una analogia errònia: la pressió de l’aigua no es “transmet” dins de la Terra a 1500 m de profunditat perquè l’escorça terrestre no és un sòlid elàstic com un globus», va afegir.
«El gas natural que s’hagi injectat o s’injecti al Castor no farà pudor d’ous podrits –fet que defensa l’informe d’Ecologistes en acció-, perquè no té sulfur d’hidrogen. Hi ha gasos “naturals” que en tenen, però el que s’injecta -o s’injectaria- al Castor és ja depurat, perquè ve de les canonades que travessen Espanya. Si li han injectat ja el fluid que li dóna olor (cosa que no sé, encara que crec que li afegeixen en la distribució domèstica, no abans) no faria olor d’ous podrits sinó olor… de gas (de tetrahidrotiofè o una substància similar)», va precisar.
«Comparar la catàstrofe de la Deepwater Horizon –fet que també duu a terme l’esmentat informe- amb una hipotètica fuita de gas per les falles d’Amposta-Vinarós no té raó de ser. Deepwater era una plataforma de perforació i extracció semisubmergida, que tenia a sota 1300 m d’aigua. La fuita que va provocar l’explosió va ser de la canonada que venia de sota, no de la fuita de gas a través de les falles, que és el que pretén denunciar l’informe. Per altra banda, els incendis que mostren les fotos no semblen de gas sinó de cru. Quan es van fer les fotos el gas que hagués pogut fugar ja devia haver cremat», va continuar.
«Es parla d’evacuar la plataforma, de delimitar una zona d’exclusió, etc., però les falles no són sota la plataforma, sinó esteses en un ampli territori, a 22 quilòmetres de la costa i en paral·lel a aquesta», va concloure el llistaire.
Una altra participant va afegir-hi que l’informe –tot i estar escrit per geòlegs– no li semblava rigorós ni objectiu, ja que es basa en declaracions fetes per científics als mitjans de comunicació, amb referències que són en gran part notícies, entrevistes o notes publicades en la premsa diària. A més, l’estil no és adequat per a un informe científic, inclou expressions com ara «¿Puede poner la mano en el fuego sobre esto que afirma? Por supuesto que no…», «¿Cómo se puede afirmar esto…?», «parece obvio que» o «estamos seguros que la compañía explotadora de la plataforma lo sabe a ciencia cierta, pero callan prudentemente para no levantar la alarma».
Ecologistes en acció va defensar l’informe al·legant que «no és un informe científic, en sentit estricte, nosaltres mai ho hem dit. És un informe elaborat per un científic, Miguel de las Doblas, que ha estudiat el tema i aporta dades, anàlisi científica, fets i algunes expressions […] per fer més entenedor al públic en general».
Alguns participants de la llista han lamentat la presència d’Eduard Punset en una fira anomenada Espiritualment, que els participants han qualificat de pseudocientífica. Alguns participants van destacar que, segons el seu punt de vista, el divulgador fa temps que és permissiu amb temes que entenen com a no rigorosos des del prisma de la ciència. Uns altres van defensar que no s’ha d’oblidar tot el que ha fet Punset per la visibilitat de la ciència entre el públic general.
El programa Tinc la regla… o no! de l’espai Quèquicom de TV3 ha estat motiu de controvèrsia ja que entre les persones convidades a analitzar el tema hi havia la Dra. Arianna Bonato, ginecòloga i homeòpata. L’homeopatia present a la definició professional de la doctora esmentada ha estat la causa de la polèmica, ja que algun llistaire va argumentar que «no està avalada pels principis científics globalment acceptats».
Diversos membres de la llista van lamentar una història d’assetjament sexual en la qual està implicat «el més destacat bloguer de ciència, Bora Zivkovic, que fins abans d’aquests fets dirigia la xarxa de blogs de Scientific American (SciAm). Com passa massa sovint, no ho ha destapat la institució per la qual treballava, sinó les víctimes», va escriure qui va iniciar aquest fil temàtic. El propi Zivkovic va voler explicar aquest fet al seu blog, i va reconèixer un dels casos d’assetjament. El membre de la llista que va engegar el debat va aclarir que «hi ha tres casos diferents. La bloguera insultada per no voler treballar gratis per l’editor de Biology Today i les dues blogueres que han denunciat assetjament pel Bora […] Una bloguera va informar SciAm de l’assetjament fa un any, però la revista ha pres decisions dràstiques només ara, després que el tema sortís a la llum pública».
Fins al 29 d’octubre, data de la redacció d’aquest resum, s’han rebut a la llista durant el mes 469 missatges.
