Castellano   English
02-12-2015

Falling Walls Berlin: el futur es femení

Crònica del soci Ramon Sangüesa, qui -com el membre de l'ACCC Lluís Amengual- va assistir a aquest esdeveniment gràcies a una beca de l'European Union of Science Journalists' Associations (EUSJA) gestionada per l'associació catalana

Ramon Sangüesaequipocafeina (ACCC). Berlin entre el 8 i 10 de Novembre ha estat el lloc on els murs del saber han volgut caure. La trobada Falling Walls cerca esfondrar les muralles dins la ciència, entre disciplines científiques, entre ciències bàsiques, experimentals, socials i humanes. Per rematar-ho i clavar-ho a la memòria del públic, cada presentació de Falling Walls va començar sistemàticament igual. Amb la resposta del o la conferenciant a la pregunta "on estaves tu el 9 de Novembre de 1989?", el dia que va caure el mur de Berlin. Doncs jo a l'Institut Francès de Barcelona, dinant, i tant soprès de no haver predit tal caiguda que em vaig decidir a anar directe cap a Berlín. No hi vaig arribar mai. Clar que això és una altra història. Finalment, aquest any -i d'altres- era a Berlin. La història ens compensa via casualitats/causalitats que no anticipem. En aquest cas i per a mí, en forma d'ajut per assistir a Falling Walls via ACCC i EUSJA vaig arribar el 9 de Novembre de nou a Berlin, exposat a el bó i millor de la recerca de mig món.



El Forum Stage a la Falling Walls Conference 2015 (foto: Falling Walls Foundation)

 

Coneixement en positiu amb un toc críticl

La Falling Walls Conference és un festival ràpid, encaixat poc més de dos dies, amb moltes presentacions a la TED però amb un toc europeu. Això ens estalvia en un 87% de les vegades un excès de psicologia positiva. Perquè a Falling Walls, si més no aquest any, no es defuig el toc d'atenció. Allò de la crítica encara hi té un espai. La qual cosa és molt d'agraïr. Certament vaig sortir molt animat i positiu amb les possibilitats de la ciència. Ara, us he de dir que casi em va animar més saber que no s'ha perdut el toc de reflexió i la capacitat d'arriscar-se a apuntar els problemes de la pròpia ciència.

 

A Falling Walls, de risc n'hi ha. Risc en comprimir 100 presentacions de 3 minuts en el primer dia del Falling Walls Lab. Risc en proclamar desde la Física la necessitat de mantenir capitalisme i democràcia Dirk Helbing. Risc en fer presentar a un americà (Rush Holt, AAAS) a la conferenciant de Medecins San Frontiéres que ens anava a parlar... del bombardeig americà de l'hospital de MSF a Kunduf. Risc en apropar la ciència i els diners del món ric i hiperdesenvolupat amb les idees i l'empenta del món no desenvolupat. Risc en denunciar des de la recerca científica la bretxa de gènere, la prepotència del poder financer, i, davant de molts i molts homes poderosos, evidenciar que el futur de la ciència és femení.

 

Si m'he de quedar amb dos moments d'aquest Falling Walls són la Joanna Liu en un sentida denúncia de les accions antihumanitàries del powers that be i el president del certamen tancant l'acte recordant-nos o, gairebé diria, admetent, que finalment aquest any Falling Walls ha tingut més contribució femenina que masculina.

 

Fast Forward

El primer dia de Falling Walls es un carrussel, una carrera, un bombardeig, un no parar. Cent presentacions de joves investigadors i investigadores de tot el món. Han estat seleccionats entre més de 1300 candidats que es van presentar en esdeveniments satel·lit arreu en els mesos previs a la trobada de Berlin. Cada presentació no pot durar més de tres minuts per convèncer al públic (i al jurat) de que la recerca que s'hi descriu pot esfondrar algun mur.

 

Tres minuts i no ni un més per parlar de com aplicar els drons a la neteja de granges solars, de com resoldre els problemes de l'aigua, de com generar energia neta, anticipar la diagnosi de neonats, anticipar la mobilitat de les cel.lules canceroses de la metàstasi,... Anticipar, anticipar, anticipar... La predicció abans que apareguin els símptomes, com diria segons quina prensa, ha estat tendència en els Labs d'enguany. Caldria reflexionar sobre aquesta idea de la ciència com a predictora i componedora de "tot allò que podria potser ser però no sabem si serà tot i que, per si de cas, ho arreglem abans no passi". És, potser, l'argument que més vegades vaig escoltar en totes aquestes presentacions accelerades i nervioses. Aquí la recerca es ven -perquè el format es de venda-, es presenta i es publicita com a útil perquè és "ciència Pre-Cog": anticipació del desenvolupament de malalties, sequeres, inundacions... I és Pre-Cog perquè ho vol resoldre gairebé tot abans no passi.

 


Les guanyadores del Falling Walls Labs 2015 (foto: Falling Walls Foundation)

 

Però si jo vaig quedar gairebé esgotat i amb feines podia seguir totes les presentacions no vull saber la feina i la rapidesa del jurat. Només va trigar 30 minuts més de l'horari previst per donar el seu veredicte. La puntualitat, sembla ser, ja no és alemanya, s'ha quedat a Suïssa. La veritat és que la cosa estava realment difícil i el jurat es va agafar el seu temps. Molt correcte.

 

Qui va guanyar?:

1. Sabrina Badir, Escola Politècnica Federal de Zürich per un mètode que prediu la probabilitat de naixement prematur i en recomana tractament.

2. Lillian Willetts, Universitat d'Alberta, Canadà amb un mètode per diagnosticar el càncer de pròstata amb una sola gota de sang i també la seva probabilitat de metàstasi.

3. Shani Elitzur, de l'Institut Technion d'Israel per un mètode per emmagatzemar l'energia sorgida de les reaccions aigua-alumini (adreçat a l'economia de l'hidrogen)

 

Tres dones de tres possibles guanyadors. No totes Pre-Cogs.

 

Noms de pes i comunicació de primera

Dilluns va començar una altra carrera de relleus si bé amb un ritme més pausat: la Falling Walls Conference, la conferència pròpiament dita.

 

Vulguis que no, que a la palestra amb humor i claredat sortissin uns quants premis Nobel, no deixa de ser un dels grans punts de Falling Walls. Aquí hi ha nivell. També és cert que a vegades no acabava de captar del tot la novetat i importància d'algunes coses que mostraven persones de gran reputació. Així, no vaig acabar de veure què tan nou ni hipertrencador hi havia a la presentació de CRISPR que va fer Emmanuelle Charpentier. Em va deixar mès preocupat encara la presentació deDemis Hassabis, de Google: una introducció hiperlight al reinforcement learning amb la coneguda i comercial etiqueta de Deep Learning. Potser a vosaltres no us diu res però per a mí és cosa corrent en Intel·ligència Artificial. I aquí és on, per un moment, vaig dubtar de la novetat i importància de totes les presentacions que no eren del meu àmbit. Va ser un moment només, però.

 

Primera reflexió, doncs: potser no tot serveix per trencar murs i avançar sinó més bé per trrencar els murs de la manca d'informació. És a dir, no em vaig exposar el darrer crit però sí que em vaig poder posar al dia de molts camps en molt poc temps. Segona reflexió: hi ha premis Nobel quen saben comunicar el què fan però d'altres, a més, saben comunicar perquè és important el que fan. Tercera reflexió: una certa uniformitat de tó i recursos expressius. Falling Walls s'escapa de la TEDificació total per un pèl. Gràcies a intervencions crítiques sobre la ciència i la societat varem poder sortir-nos d'un excès de confiança massa californià. Allò que us deia d'aquell toc europeu, de quan Europa era un refugi de crítica, si voleu (ja fa temps d'això). Saskia Sassen, sobre els poders financers, Nalia Kabeer sobre les trabes de l'accès de la dona al treball i la desigualtat de genère,Nilüfer Göle sobre la ceguesa i responsabilitat d'Europa en la consideració de l'Islam a Europa (només quatre dies abans de París), i Nina Kraus sobre la relació entre pobresa i educació a través de la música van ser investigadores -tot dones com veieu- que van temperar la positivitat habitual com es presenta i justifica la recerca. A més, ja ho he dit, del toc d'atenció de Médecins Sans Frontières, que va fer entrar directament l'ètica en el panorama. Totes plegades ens van  salvar de caure acríticament rendits a les meravelles de la ciència amb tocs d'atenció ben posats en mig de tanta promesa. Aquestes dones van fer que Falling Walls es distingís, amb nota, d'altres esdeveniments basats en el toc extrapositiu i acrític de presentació i venda de la ciència als que estem ja, per desgràcia, massa habituats. I la ciència tenia alguna cosa a veure amb l'esperit crític, oi?.

 

Hi ha més Falling Walls però són dins Falling Walls i a vegades casi no es veuen

Falling Walls no s'esgota en el Lab ni en les presentacions. El Venture Falling Walls i el Falling Walls Circle ("by invitation only")  són tan importants com la resta. I s'hi couen coses. En el primer diners i start-ups i en el segon recomanacions per organitzar la recerca científica a Europa. Del primer se'n comuniquen els guanyadors. Del segon, encara n'estic cercant els resultats. Deu ser que encara falta algun mur comunicatiu que esfonsar en això de la comunicació de la política científica.

 

En qualsevol cas, Falling Walls va ser una bona ocasió per posar-se al dia, trobar-me amb companys de l'ACCC i amb vells coneguts de Barcelona, com en Rolf Tarrach o en Luc Steels (si es que podem dir que tant l'un o l'altre encara són de Barcelona).

 

Us recomano que viviu aquesta experiència. I espero que quan em preguntin on estava el 9 de Novembre de 2016 pugui dir que a Falling Walls.