Castellano   English
25-09-2018

Il·lustració de plantes

Post de la sòcia Maravillas Boccio

Quan s’observen les il·lustracions tan fantàstiques dels segles XVII-XIX, sovint ens preguntem com han estat fetes. Si ens hi fixem bé, descobrirem que totes aquestes il·lustracions tenen un tret comú: l'existència de dos aspectes cabdals que es donen la mà sense que l'un pesi més que l'altre: l'art i la botànica, o la botànica i l'art, tant se val. L'equilibri entre aquestes dues ciències és el que permet obtenir aquests resultats que tant ens agraden.


Quan es mira una planta, d'entrada, s’observa un munt de coses. Es veuen fulles per tot arreu, branques sense cap mena de sentit aparent, flors que costa d'entendre d'on surten i fruits que han aparegut després de les flors com per art de màgia. Pot semblar un autèntic embolic, com un caos que hem de dibuixar i no sabem per on començar. No és pas una missió impossible.

 

Per iniciar el dibuix d'una planta cal saber-la observar, conèixer-la i entendre-la. Malgrat el seu aparent desgavell hi ha un ordre molt estricte. El món vegetal es regeix per unes pautes que es repeteixen constantment. Però per a copsar-ne l'organització interna cal tenir unes idees bàsiques de com són les plantes. Ens hem de fixar en la ramificació, en la forma de les fulles i la seva disposició respecte a la tija. Hem d’observar les flors: com són, quina forma tenen, si són solitàries o agrupades, si miren cap amunt o cap avall, quants estams hi ha, de quin color són cadascuna de les parts, etc. Semblantment cal fer-ho amb els fruits, amb totes les formes tan curioses i estranyes que solen presentar, si tenen banyes, si s'obren espontàniament o no, etc. I així podem seguir amb les altres parts de la planta, amb totes les seves característiques. D'aquesta manera, si s’analitza amb cura les plantes, el caos inicial esdevindrà una realitat coherent, resultat d'una llarga evolució biològica, que progressivament es farà més entenedora. Només així serem capaços d'esbrinar quins elements són els que defineixen una planta i que no poden mancar en el nostre dibuix.

 

Conceptes de botànica

 

Per poder fer un dibuix hem de saber què estem dibuixant i per això hem de conèixer, en aquest cas, com són les plantes.

La ciència que estudia el món vegetal és la Botànica. La part que tracta de la classificació de les plantes és la taxonomia botànica o sistemàtica botànica. La taxonomia divideix el conjunt dels vegetals en unitats o grups anomenats tàxons i la unitat de referència és l’espècie.

 

La designació científica del tàxon espècie està formada per la unió de dos noms llatins, com Rosmarinus officinalis, que és el romaní. El primer correspon al gènere i el segon és l'específic, que, generalment, fa referència a alguna característica de l'espècie, per exemple: luteus (groc), acaulis (sense tija), officinalis (relatiu a l’oficina de farmàcia).

 

Figura 1. Anthericum liliago (lliri de Sant Bru). Herba alta amb arrel fasciculada de la família de les Liliàcies. Les fulles són llargues, planes i estretes. Les flors es reuneixen en raïm i són blanques, brillants i amb bràctees membranoses. Viu en els prats assolellats de muntanya.

 

Una regla a tenir en compte és que qualsevol nom escrit en llatí ha d’anar en cursiva.

 

Quan s'observa una planta, hom es fixa sobretot en el seu aspecte global, que ve donat per les seves dimensions, tipus de ramificació i orientació de les branques. És el que s'anomena hàbit de la planta. Quan es dibuixa una planta sencera, doncs, es representa el seu hàbit. La figura 1 mostra l’hàbit de Anthericum liliago (lliri de sant Bru) i anomena diferents parts de la planta.

 

Les principals parts de la planta són: arrel, fulla, flor i fruit. Com exemple analitzarem breument la fulla per tal de poder copsar allò que cal saber per a dur a bon terme un dibuix.

 

La fulla és un òrgan laminar de creixement limitat i que neix de la tija. La seva funció principal és l’obtenció d’energia per a la planta. La part o cara superior es diu anvers i la inferior, revers.

 

Els elements principals de la fulla són: el pecíol (part de la fulla de forma més o menys cilíndrica que uneix el limbe amb la tija), el limbe (làmina foliar) i els nervis (cadascun dels feixos en forma de fils que es troben a la fulla o en qualsevol altre òrgan de naturalesa foliar). Sovint hi ha un nervi principal (nervi que recorre la fulla seguint la seva línia mitjana) i uns nervis secundaris (nervis que neixen en el nervi principal).

 

Hi ha diferents tipus de fulles en relació amb les característiques de les seves parts. Segons la làmina foliar o limbe es tracta d’una fulla simple (quan el limbe no està dividit en folíols) o fulla composta (quan el limbe es divideix en folíols), i segons la forma general, lanceolada, orbicular o linear. En relació amb el marge de la fulla n’hi ha de diversos tipus: entera, dentada, serrada, lobulada, etc. En les figures 2 i 3 es representen els elements principals de les fulles.

 

 

Figura 2. Alnus glutinosa (vern). Arbre esvelt de la família de les Betulàcies. Les fulles són simples, irregularment arrodonides i amb el marge sinuós. Les flors masculines i femenines estan separades damunt el mateix peu (arbre monoic). Ambdues s’agrupen en aments de mida diferent (els femenins són més petits i en forma de pinya i els masculins són llargs i penjants). És l’arbre del bosc de ribera per excel·lència.

 


Figura 3. Sambucus ebulus (évol). Herba alta amb rizoma i tiges robustes de la família de les Caprifoliàcies. Les fulles són oposades i compostes de 5-9 folíols amb el marge en forma de serra i el limbe asimètric. Les flors són actinomorfes, pentàmeres, blanques i reunides en inflorescència. El fruit és una baia negra.

 

Trobem també una gran diversitat en la disposició de les fulles en la tija. Les oposades es troben a banda i banda de la tija i les verticil·lades neixen, en nombre major de dues, en un mateix nivell de la tija. Són esparses quan tenen una disposició determinada al voltant de la tija i no poden classificar-se com oposades o verticil·lades. Les basals són a la base de la planta, sovint en roseta si són molt juntes i es disposen radialment, i les caulinars, a la tija.

 

Hi ha uns òrgans que a vegades es poden confondre amb les fulles. Són les bràctees, que se'n diferencien perquè de la seva axil·la surt una flor o inflorescència. A més a més, les bràctees poden ésser de color i forma molt vistosa.

 

Composició de la làmina

 

Una làmina es pot dibuixar per diferents motius: per un encàrrec, per acompanyar un text, perquè ens ve de gust, etc. En qualsevol cas, a l’hora de fer el dibuix s’ha de ser fidel a la realitat. Aquesta és una idea que sempre hem de tenir present quan treballem en la il·lustració de plantes.

 

 

Figura 4. Làmina amb tres espècies del gènere Sorbus. El gènere Sorbus petany a la família de les Rosàcies. A Catalunya n’hi ha cinc espècies. Són arbres de flors petites i blanques i fruits carnosos vermellosos. Les espècies es diferencien per les fulles i els fruits.

 

Per poder dissenyar una làmina cal conèixer la planta i per això cal un treball previ molt intens: s’ha d’estudiar, s’ha d’anar al camp i s’han d’observar detalladament les plantes tant de forma directa com amb una lupa (eina molt útil per veure les parts més petites). Com més es coneguin les plantes, millor serà el dibuix. És fonamental detectar els seus trets característics per reproduir-los.

 

El dibuix s’ha de planificar molt, ja que s’han de tenir en compte tots els trets característics de la planta, que han de quedar reflectits al dibuix. S’hi ha de representar la ramificació, la disposició de les fulles i la seva nervació (si cal s’ha de comptar quants nervis té), així com la distribució de les flors amb el nombre de peces i de fruits, a més d’estudiar la textura de cadascuna de les parts.

 

A més de la part tècnica, s'ha de tenir en compte la part artística. La làmina un cop acabada ha de ser equilibrada, no pot haver-hi una part molt atapeïda i un altra de buida. Si hi ha un element principal, s’ha de començar per aquest i a partir d’aquí es distribueixen la resta d’elements. 

 

La figura 4 és un exemple de com es pot realitzar la il·lustració d’una planta. A la làmina hi figuren tres espècies del gènere Sorbus, cadascuna d’elles representada per una branca fructificada. En la distribució dels diferents dibuixos s’ha tingut en compte la seva forma. No hi ha cap element central, tots tres dibuixos tenen un pes similar. Per raons estètiques s’ha triat l’espècie amb fulles simples per situar-la al mig i les de fulles compostes als extrems i aconseguir d’aquesta manera un equilibri entre la part superior i la inferior. Si fem una línia imaginària que uneixi els fruits de les tres branques, veurem que es forma una “S” que dóna moviment i crea una sensació d’inestabilitat. Tot plegat atorga volatilitat a la làmina, fent que les branques no reposin i evita que hi hagi elements pesants que descompensin l’equilibri aconseguit. S’aprofiten els espais buits per incloure-hi el nom de les espècies i el de la làmina.

 

Tècniques en la il·lustració de plantes

Tècniques tradicionals

El suport principal per a realitzar les il·lustracions de plantes ha estat des de sempre el paper, amb textura i gramatge variable depenent de la tècnica emprada i el resultat que es vol aconseguir.

 

 

Figura 5. Arisarum vulgare subsp. simorrhinum (frare cugot). Petita herba de la família de les Aràcies que es fa en els marges de màquies i boscos més aviat ombrívols. Les fulles són en forma de cor o fletxa.  Les seves “flors” són molts singulars; l’aspecte general és la d’una caputxa de frare, que en realitat és una bràctea verdosa o rogenca anomenada espata que envolta a les veritables flors. Aquestes flors es reuneixen en una inflorescència en espiga anomenat espàdix que té un eix engruixit, especialment la punta, en forma de bola rogenca. Les “flors” resten amagades sota les fulles, perquè els peduncles són més curts que els pecíols. Els fruits són baies verdes.

 

Les principals tècniques són: la ploma i les tècniques a l’aigua (aquarel·la i guaix).

 

La ploma és la tècnica més emprada en la il·lustració de plantes. El dibuix anomenat “en negre” és el més utilitzat en treballs científics a causa del traç tan precís de la ploma que permet afegir molts detalls al dibuix. Les figures 1-4 estan fetes amb ploma.

 

Les tècniques a l’aigua (aquarel·la i guaix) són molt utilitzades en la il·lustració botànica amb resultats espectaculars. La figura 5 és una làmina d’Arisarum vulgare subsp. simorrhinum realitzada en aquarel·la. La part inferior mostra com les “flors”, realment és una bràctea (espata) que embolcalla les flors (espàdix), es troben amagades entre les fulles. És una característica d’aquesta planta. En la part superior de la làmina hi ha un dibuix de l’espata amb l’espàdix i al costat un dibuix dels fruits madurs amb restes de l’espata.

Tècniques digitals

A poc a poc les noves tecnologies estan guanyant terreny als mètodes tradicionals i la il·lustració no és una excepció. Cada vegada hi ha més il·lustradors que fan servir tècniques digitals per a realitzar els seus dibuixos. El fet de treballar digitalment té molts avantatges. En primer lloc l’espai de treball es redueix considerablement, només cal un ordinador i una tauleta gràfica o bé una tablet i un pencil. Per una altra banda, el treball sempre estarà net i no existeix el problema de fer mal bé el paper. Tot això no impedeix que l’esbós per a un dibuix digital també s’ha de fer amb llapis i paper com en qualsevol tècnica tradicional.

 

 

Figura 6. Alnus glutinosa. La descripció de la planta es troba a la figura 2.

 

En el mercat hi ha moltes aplicacions per a fer il·lustracions. A causa de la gran oferta que n’hi ha no és gens fàcil escollir una aplicació que s’adapti a les necessitats de cadascú. Jo en faig servir dues: Affinity Designer i Procreate.

 

Affinity Designer és una aplicació de dibuix molt potent amb moltes eines per aconseguir un resultat excel·lent. Es poden realitzar dibuixos vectorials, bitmap o una barreja de tots dos. Fins ara només hi havia la versió per a ordinador, tant per a Mac com per a Windows. Aquest estiu ha sortit la versió per a Ipad. La figura 6 és una branca de Robinia pseudoacacia realitzada amb Affinity Designer fent servir ordinador i tauleta gràfica.

 

Procreate és una aplicació específica per a Ipad. És molt senzilla però amb les eines suficients per a aconseguir bons resultats. És imprescindible la utilització del pencil. La figura 7 és una làmina de Melilotus indicus realitzada amb Procreate.

 

Per a conèixer més sobre la il·lustració de les plantes, consultar el llibre:

Boccio, M. 2013. Il·lustració de plantes. Ed. Dumalis.

 

 

Figura 7. Melilotus indicus (melilot de flor petita). Herba de la famÌlia de les Papilionàcies que creix en els prats més o menys humits, sovint damunt de sòls salabrosos. Les fulles són compostes amb tres folíols oblongs i dentats. Les flors són petites de color groc pàl·lid i que es reuneixen en inflorescències en raïm. El fruit és un llegum arrodonit amb arrugues transversals que en la maduresa és de color palla.