Castellano   English
17-09-2015

Obrin pas a la ciència

Professionals de la comunicació científica es van donar cita en una nova edició del Campus Gutenberg

R. Permuy (ACCC). "Quan en un informatiu no s'explica una notícia científica rellevant, hem de queixar-nos". Aquesta va ser una de les afirmacions de Cristina Ribas, presidenta de l'Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), al moderar un dels debats d'aquesta nova edició del Campus Gutenberg de Comunicació i Cultura Científica. L'esdeveniment, organitzat pel Centre d'Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra (CCS-UPF), amb el suport d'entitats com l'ACCC, va donar cabuda a més de 300 professionals de tot l'Estat que tenen en comú trencar-se el cap per fer arribar millor i a més gent la ciència.


 

Cristina Ribas recordant al Campus els 25 anys de l'ACCC (vídeo: R. Permuy)


I és que no només amb ciència de frontera o puntera n'hi ha prou. Al llarg de dues jornades de treball, els participants van poder conèixer de primera mà l'aprofitament de tot tipus de canals -la gairebé infinitat de xarxes socials, abastant des de Twitter a Instagram, suposant que les que no han estat protagonistes en aquesta edició d'una especial anàlisi ho seran en properes-, formats (des del periodisme escrit, la televisió o la il·lustració), aplicacions, especialitzacions temàtiques i un reguitzell de qüestions concentrades entre el 14 i 15 de setembre. 20 tallers, 8 laboratoris d'idees -gairebé els podríem considerar també una mena de tallers-, 4 debats, diversos moments lúdics i molts intercanvis d'opinions, desvirtualitzacions de contactes, programacions de reunions, esborranys de projectes ..., és a dir, un molt carregat i enriquidor networking. He tingut la sort de poder assistir a les 5 edicions que se celebren del Campus des de 2011 i cal reconèixer -en petit comité hi ha qui ho corrobora- que es queda un amb la sensació de perdre's moltes qüestions interessants en no ser físicament possible assistir a tot el que s'ofereix donada la coincidència i concentració d'activitats en aquests dos dies. El Gutenberg no és un esdeveniment per passar-hi de puntetes perquè, en una pseudocientífica aproximació genèrica, solen acudir la majoria dels que considero líders d'opinió de l'Estat en matèria de comunicació científica. Bé és cert que aquesta bona gent de vegades es repeteix, com el bon allioli, però els seus comentaris són el perfecte guarniment per poder dibuixar una il·lustració a grans trets de com està la professió avui dia.

 

Si entre l'ampli catàleg de formació que ens ofereix el Campus Gutenberg ens limitéssim a les activitats conduïdes per membres de l'ACCC, tampoc ens centraríem en unes poques. Com a mostra, el taller sobre l'aprofitament d'Instagram en la divulgació científica a càrrec de Raül Toran, vicepresident de l'associació, juntament amb Miquel Baidal, coordinador d'Il·lustraciència, el premi internacional d'il·lustració científica que impulsa l'entitat catalana. També hi va haver l'oportunitat de conèixer els secrets de l'agenda divulgativa Buscaciència, coordinada per Octavi Planells, membre de la junta directiva de la pròpia ACCC. L'associació també va ser protagonista en si mateixa ja que compleix aquest 2015 les seves noces de plata. La mateixa Cristina Ribas va aprofitar la festa científica que va tancar la primera de les jornades a la plaça interior del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) per compartir l'efemèride amb els assistents i convidar a associar-se a tots aquells que vulguin comptar amb el nostre suport per impulsar nous projectes.

 

En els debats, vam poder escoltar sobre la incertesa en ciència i comunicació i la batalla dels professionals contra una pseudociència estesa sobretot per Internet i legitimada per molts simplement pel seu nivell de propagació. Aquest va ser el debat que va obrir dimarts el Campus en què Javier Armentia, director del planetari de Pamplona, ​​va destacar com a mostra que "en el cas de l'anomenada ‘sensibilitat electromagnètica' hem sucumbit al discurs pseudocientífic". En aquesta mateixa tertúlia, Carolina Moreno, catedràtica de periodisme científic a la Universitat de València, va incidir que "les institucions han d'estar en xarxes socials i cal destacar les veus dels experts". Contundent i polèmic va ser Andreu Segura, professor associat al departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF, que va reflexionar que -a partir d'un cas com el de la polèmica generada pels antivacunes arran de la mort d'un nen per diftèria a Olot- obligar a vacunar podria ser anticonstitucional: "¿Per què he de fer alguna cosa que no exigeix ​​la llei?". Segura va incidir que "la ciència també té biaixos". Gemma Revuelta, directora del CCS-UPF, va ressaltar que els professionals de la comunicació no podem predir "com reaccionarà el públic" amb les informacions que li proporcionem.

 

L'últim dels debats va versar sobre si la ciència convertida en espectacle és divulgació i va ser moderat per Cristina Ribas. En aquesta taula, José A. Pérez, director del programa de TVE de divulgació científica i humor Órbita Laika, no sense pocs acudits va posar en relleu les que va considerar bones dades de l'espai en la cadena pública i el no tenir por a barrejar humor i rigor científic. Órbita Laika, que arrenca pròximament la seva segona temporada, va obtenir una audiència pròxima al 3% de share al llarg de les seves emissions. Pérez va reflexionar que potser els programes de ciència a la televisió acabin sent una bombolla temàtica "com ho són els de cuina en l'actualitat". Ricardo Moure, membre de The Big Van Theory, també va apostar per no tenir por de combinar rialles i ciència i va assenyalar programes com Cuarto Milenio com a part dels culpables de la propagació de la pseudociència entre la cultura del nostre país. Jordi Camí, director del PRBB, va deixar palès que un dels problemes de la ciència mal explicada rau en la praxi de substituir el treball en profunditat dels continguts informatius pel científic mediàtic de torn.

 


Cristina Ribas, primera per l'esquerra, al debat sobre ciència i espectacle (foto: ACCC)

 

Aquesta és part de l'essència d'un Campus Gutenberg que no tanca mai, ja que com va comentar en la clausura Vladimir de Semir, director del Màster de Comunicació científica, mèdica i ambiental de la UPF, l'organització està desitjosa de rebre un bon nombre de noves propostes per dissenyar el programa de l'edició 2016. El Campus és un èxit i per a mostra el fet que el seu hashtag #CGutenberg va tornar a ser Trending Topic, com en edicions anteriors, fet al qual va voler restar importància el propi de Semir en l'obertura de l'esdeveniment.

 

Una crònica a part podrien merèixer les idees que es van poder escoltar en l'informal Beer for science després de finalitzar la jornada de dilluns, fet que va confirmar la bona sintonia entre aquelles persones que es dediquen a intentar fer arribar la ciència. Tot el que es va comentar entre canyes es queda en off the record.