Castellano   English
17-11-2017

Com s'ho fan els mags per aconseguir enganyar el nostre cervell?

Crònica de la xerrada “La màgia del cervell” al cicle Joves Científics

La majoria de vegades que veiem un truc de màgia no aconseguim esbrinar el que hi ha al darrere, com s’ho fa el mag per poder enganyar el nostre cervell. El passat divendres 10 de novembre vam tenir l’oportunitat d’endinsar-nos en la relació entre la màgia i la neurociència de la mà de la investigadora Mireia Tarrés-Gatius de l’Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB-CSIC) / IDIBAPS i l’il·lusionista Joan Bartolomé Guillén.


La xerrada “La màgia del cervell” va tenir lloc dins el cicle Joves científics, que és una iniciativa de La Biothèque amb la col·laboració del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), emmarcat dins la Setmana de la Ciència. Un públic molt participatiu, concentrat al màxim, va gaudir dels trucs de màgia mentre aprenia sobre neurociència d’una manera molt distesa.  

 

Per començar, l’il·lusionista va fer el truc de la carta signada per un membre del públic, en el qual la clau va ser desviar l’atenció del públic i ningú va ser capaç de veure com havia guardat  les cartes. Així van il·lustrar el fenomen conegut com a ceguesa per inatenció. No tenim prou capacitat per processar tot el que hi ha al nostre voltant, així que quan estem concentrats en una cosa i hi fixem la nostra atenció, les nostres neurones s’activen i s’inhibeix la resta de la informació, per tant no veiem el que passa al voltant. 

 

Un fenomen similar és la ceguesa al canvi, és a dir la incapacitat de detectar alguns canvis en una escena que estem presenciant. Ho van exemplificar amb un truc en el que el públic està atent a una moneda o una carta però tothom passa per alt que aquesta va canviant. A vegades, els trucs de màgia permeten que els neurocientífics puguin estudiar el cervell. Investigadors de Londres van fer aquest truc com un experiment al laboratori i van demostrar que els participants no detecten el canvi d'una moneda, tot i que la monitorització de la seva visió (eye tracking) indica que els ulls segueixen la moneda tota l’estona. 

 

En un altre truc, el mag fa passar una moneda de la mà esquerra a la dreta diverses vegades i una d’elles la deixa a l’esquerra però ens sembla que també l’ha passat a la dreta. Això és degut a la memòria-predicció, ja que el nostre cervell deixa d’estar atent a alguna cosa si ja ha passat altres vegades i creu que tornarà a succeir igual. El mag juga amb l’habituació, cada vegada que veiem com la moneda passa de la mà esquerra a la dreta el nostre nivell d’atenció disminueix, les neurones ja coneixen l’estímul. Investigadors van reproduir aquest truc de la moneda al laboratori i van fer una ressonància magnètica als subjectes que participaven per veure quines zones del cervell s’activen quan passa alguna cosa que no esperem. Els científics esperaven que el nucli caudat només s’activés durant la sorpresa però van veure que va estar activat durant tot l’experiment. Aquest nucli està relacionat amb les prediccions i amb l’ús de la nostra memòria i ens indica que hi ha una relació causal entre dos esdeveniments. 

 

La nostra memòria és molt fràgil i és possible crear falsos records. La desinformació i parèntesi d’oblit són utilitzades pels mags quan per exemple deixen passar un temps entre dues parts d’un truc mentre ens entretenen, d’aquesta manera ens resulta més difícil relacionar el mètode amb la causa. Un exemple d’això seria si algú ens diu que un bolet no és verinós, però un temps després de menjar-lo ens fa mal la panxa: serà més difícil relacionar el dolor amb el bolet (que no pas si sentim dolor immediatament després de menjar-lo). 

 

Amb un truc final de pilotes i cubilets van poder repassar tots els conceptes explicats. La conclusió final va ser que la màgia existeix gràcies a les limitacions del nostre cervell i que en general, encara que ens esforcem no podem evitar que els mags ens sorprenguin!  

 

Mari Carmen Cebrián