Castellano   English
14-11-2017

Com adquirim el llenguatge?

Crònica de la darrera edició de l'Esmorzar de Ciència “Llenguatge i cervell”

Com adquirim el llenguatge? És una capacitat innata per als humans o és adquirida? Quins mètodes utilitzen els investigadors per estudiar-lo? Aquestes van ser algunes de les qüestions que es van plantejar al darrer Esmorzar de Ciència, que va tenir lloc diumenge 29 d’octubre. La Dra. Cèlia Alba, cofundadora de l’empresa In Medulla i coautora de l’exposició Talking Brains (CosmoCaixa) i la Dra. Anna Gavarró, investigadora i professora agregada del departament de filologia catalana de la UAB, van ser les ponents del debat, que va ser moderat pel periodista Eduard Berraondo.


Durant una hora i mitja, la tertúlia organitzada pel restaurant 7 Portes, la companyia Big Van i l’Associació Catalana de Comunicació Científica, i que compta amb la col·laboració de l’Obra Social “La Caixa” i Alumni UB; va permetre que un públic molt interessat pogués aprofundir en la capacitat humana del llenguatge. L’esdeveniment va començar amb un monòleg per part del Dr. Xavier Luri, membre de Big Van, que va fer somriure al públic, tot presentant el tema del debat.  

 

Tot i les diferències que hi ha entre les més de 6000 llengües que es parlen al món, l’adquisició de la primera llengua per part dels nens de diferents països es fa d’una manera sorprenentment uniforme, seguint unes fases molt equiparables durant un període de temps similar (d’uns 3 o 4 anys). Per tant, el llenguatge és una habilitat adquirida que es pot comparar a la visió. 

 

En l’adquisició del llenguatge existeix un període crític, que podríem dir que equival al “periode de caducitat del nostre hardware”, a partir del qual no és possible adquirir la gramàtica correctament. Lògicament els investigadors no poden fer experiments amb humans per estudiar aquest període, però sí que s’han pogut estudiar casos d’”infants salvatges”, que van estar privats d’input lingüístic durant el seu període crític. Les ponents van explicar un exemple d’un nen mexicà sord que no va aprendre el llenguatge de signes fins l’edat adulta. Un altre cas que tots coneixem és el dels poliglots singulars, les persones que poden parlar diverses llengües. Un exemple extrem n’és Daniel Tammet, un home amb Asperger que va ser capaç d’aprendre islandès en una setmana.  

 

 

A continuació Berruondo va plantejar si hi ha llengües més difícils que altres i les ponents van explicar que totes les primeres llengües s’adquireixen en els mateixos termes i per tant cap llengua és fàcil o difícil. Però en el cas de l’aprenentatge de la segona llengua sí hi ha diferències importants, principalment degudes a factors com quina és la primera llengua, l’interès, la motivació o la necessitat de l’aprenentatge.  

 

Respecte als canvis que s’han experimentat en l’àmbit de l’estudi del llenguatge en els últims anys, la Dra. Gavarró va explicar mètodes d’investigació que utilitza com la monitorització de la velocitat de la succió en els nadons, de la visió (eye tracking) o els estudis de neuroimatge. D’altra banda, la Dra. Alba és especialista en la sintaxi de les llengües de signes i va voler destacar que, tot i que molta gent pensa que la llengua de signes és universal, no és així, són llengües que també neixen, evolucionen i moren. 

 

En el col·loqui final, membres del públic van plantejar les seves preguntes de temes diversos com per exemple les patologies que afecten la capacitat del llenguatge, els beneficis del multilingüisme o la localització de la capacitat del llenguatge en àrees concretes del cervell. Finalment, van concloure que el gran repte futur d’aquest àmbit d’estudi és establir la relació entre els comportaments lingüístics i el que passa al cervell, una qüestió que ben segur requerirà una aproximació multidisciplinar

 

Aquí podeu veure el vídeo de l’acte. 

 

Mari Carmen Cebrián