Castellano   English
26-10-2018

European Health Gastein Forum 2018: salut i desenvolupament sostenible

Post de la sòcia: Cristina Junyent

L'European Unit of Science Journalists Associactions (EUSJA) va concedir una de les seves beques per assistir al Fòrum Europeu de Salut de Gastein que es va celebrar del 3 al 5 d'octubre a Bad Hofgastein, Àustria, a la sòcia Cristina Junyent, la qual ens ha informat de l'esdeveniment a través d'aquesta crònica.


Font: Flickr del European Health Forum Gastein (EHFG)

 

Enguany se celebren diverses efemèrides relacionades amb la salut. El marc global de totes es va establir el set d’abril de fa setanta anys, quan l’ONU –tres anys després de ser constituïda– va crear l’Organització Mundial de la Salut com autoritat internacional coordinadora dels afers de salut pública. I mesos després, el deu de desembre, en promoure el tractat de la Declaració Universal dels Drets Humans; l’article vint-i-cinc establia que «tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas d'atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independent de la seva voluntat».

 

Enguany en fa quaranta que, degut que el nivell de desigualtat en salut era «políticament, social i econòmicament inacceptable», la OMS i la UNICEF van organitzar la conferència internacional a Almá-Atá (ara Almati, a Kazakhstan) patrocinada per l’aleshores Unió Soviètica. Sota el lema «salut per a tots el 2000», la conferència es va centrar en la importància de l’atenció primària en salut com a estratègia per a millorar el nivell de salut dels pobles.

 

Una altra efemèride va tenir lloc ara fa deu anys quan, amb l’objectiu de millorar la salut dels ciutadans de la regió europea de l’OMS, es va signar la Carta de Tallin (Estònia); finalment, a més del Consell d’Europa, s’hi van adherir els estats membres de la OMS, com també el Banc Mundial i la UNICEF. El lema de la reunió que la va promoure va ser «sistemes sanitaris: salut i riquesa», pel compromís d’enfortir els sistemes sanitaris tot implicant els diferents interlocutors per assegurar que podien afrontar la crisi econòmica. 

 

Els informes anuals de la pròpia OMS sobre l’estat de la salut pública global reconeixen els clarobscurs després de l’aplicació dels programes globals. Pel que fa a les malalties infeccioses, persisteixen encara brots de malalties com el zika o l’ebola. Quant a les prevenibles, l’aplicació general de vacunes –encara no del tot generalitzada a Àfrica– n’ha alliberat algunes regions, tot i que en altres casos no s’acaba d’assolir. Ha ressorgit el xarampió al continent americà, d’on semblava que havia desaparegut, per la crisi veneçolana i la migració associada. A Europa, a més de l’augment de casos de xarampió per manca de vacunació, augmenta el número de morts per malalties ambientals com ara l’alcoholisme i pels efectes que la contaminació ambiental té sobre la salut. 

 

D’una altra banda, les desigualtats sanitàries persisteixen tant entre països com dins els països. Si prenem com a indicador l’esperança de vida, la diferència a nivell internacional pot ser de fins a 34 anys: un nen nascut a Sierra Leone pot esperar de viure 50 anys, mentre que un nen nascut al Japó pot esperar de viure’n 84. Encara dins la Unió Europea, al Regne Unit la diferència segons la zona de naixement pot ser de 18,4 anys per a les dones i 15,6 anys per als homes. A Barcelona mateix, segons dades de l’Agència de Salut Pública, la diferència en l’esperança de vida entre els districtes més desafavorits, com ara Ciutat Vella i Nou Barris, i els més afavorits, com ara Les Corts, pot arribar a ser de sis anys. 

 

Font: Flickr del European Health Forum Gastein (EHFG)

 

Recuperant els propòsits de les efemèrides i vinculant-los amb el tercer Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'Agenda de les Nacions Unides 2030 –que s’adreça a garantir una vida sana i promoure el benestar a totes les edats– entre el tres i el cinc d’octubre es va celebrar a l’European Health Forum Gastein (EHFG), una trobada anual als Alps austríacs on líders i agents vinculats a la Salut Pública intercanvien experiències per a implantar les millores en aquest camp. Enguany la trobada es va intitular «Salut i Desenvolupament Sostenible; opcions polítiques agosarades per a l'Agenda 2030» i l’enfocament de les sessions es va estructurar entorn quatre eixos. 

 

L’eix «innovació per a tots» va reflexionar sobre la capacitat i els obstacles que cal superar per tal de modernitzar els sistemes de salut, tant en el vessant clínic com en el tècnic. Perquè tot i l’avenç derivat de la implantació de la medicina basada en l’evidència hagut en les darreres dècades, encara calen estratègies per a que el coneixement científic en salut i la seva aplicació impregnin tota la pràctica mèdica. Per això es van estudiar mètodes cooperatius entre els estats membres de manera que la presa de decisions sigui basada en l’evidència, unificar criteris en l’avaluació de la tecnologia sanitària i per a garantir la sostenibilitat del sistema. En resum, trobar eines i mètodes que els diferents agents puguin adaptar a cada situació específica. 

 

L’eix «sistemes sostenibles» projectava el futur dels sistemes de salut europeus. En aquí es va fer èmfasi en la necessitat d’incloure la millora de la salut en les agendes de desenvolupament econòmic. Un dels punts més tractat de manera transversal en les sessions va ser l’apoderament dels pacients. Un dels promotors era la iniciativa All.Can, que agrupa els diversos perfils de persones que participen en la cura del càncer. Si les polítiques sanitàries aconsegueixen que els pacients coneguin millor el diagnòstic, el pronòstic i el tractament –en definitiva, el camí que els espera– no només pot millorar l’atenció, sinó que s’eviten ineficiències del sistema. 

 

També es va destacar l’objectiu imperiós d’integrar la comunitat sanitària en el seguiment dels mercats financers que afecten l'alimentació i la indústria de les begudes, per tal que assumeixin la responsabilitat que els pertoca en la salut alimentària. Segons l’OMS, un dels aspectes més positius en matèria de salut pública van ser els avenços en el control del tabac per a reduir-ne el consum.

L’eix «evidència per a l'acció» reflexionava sobre el fracàs en alguns casos d’aplicació de l’evidència en la formulació de polítiques sanitàries, especialment en el cas de malalties infeccioses. Les dificultats venen donades bàsicament per la dificultat d'accés i la desinformació; és a dir, per la desconfiança creixent en la medicina oficial, que ha estat la causa dels brots recents de malalties que es poden prevenir amb una adhesió general a la vacunació, com en el cas del xarampió mencionat abans.

 

El darrer eix «que ningú no resti enrere» es va centrar en la persistència de les desigualtats en salut. Un dels punts tractat va ser les recomanacions de la Comissió Europea per a garantir justament la cobertura general de vacunació a tota la Unió, com per exemple unificant les dates de vacunació en tots els països. També es va abordar d’ampliar la formació obligatòria dels professionals de la salut per a reduir les desigualtats sanitàries que experimenten persones lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersexes (LGBTI).

 

Òbviament, en els diferents debats del fòrum i a les xarxes –que van ser una eina més de debat– es va fer palès que encara som lluny d’aconseguir que els compromisos per a la millora de la salut es configurin en el context polític actual, en què els programes de salut semblen haver deixat de ser prioritaris. Un argument recurrent per aconseguir una major acció política en salut va ser de fer èmfasi en el guany econòmic i social que genera la inversió en salut; per a que els determinants comercials, el paper dels mercats i el treball conjunt amb el sector privat garanteixi que els interessos financers no vagin contra els interessos sanitaris. Caldrà seguir-ho per a veure quines passes es poden donar en el sentit de dirigir-nos cap al compliment del dret general a la salut.

 

[Vaig poder participar en aquesta trobada gràcies a una beca de la EUSJA gestionada per l’ACCC].

 

Més informació