Castellano   English
07-03-2018

Dones a la història de la ciència? Les grans desconegudes

Les investigadores Sònia Estradé i Clara Florensa van reflexionar sobre les barreres culturals que dificulten el reconeixement de les dones científiques en un debat moderat pel periodista Eduard Berraondo i presentat per l’astrofísic Xavier Luri.

El debat es va dur a terme el passat diumenge 4 de març, en un dels Esmorzars de Ciència del 7 Portes, en el marc del 8 de març, Dia Internacional de la Dona.


Catalogar estrelles: una feina que no llueix, que és pesada, mecànica, tediosa i que ni tan sols els alumnes del famós astrònom Edward Charles Pickering volien fer. En fi, una feina “de dones”. Una feina, no obstant, que va permetre teoritzar l’expansió de l’univers gràcies al brillant treball de l’astrònoma Henrietta Swan Leavitt. Però no va ser ella qui es va portar el mèrit, sinó, evidentment, el Dr. Pickering. 

 

Amb aquesta introducció per part de Xavier Luri, començava l’Esmorzar de Ciència "Dones a la història de la ciència? Les grans desconegudes” al 7 Portes de Barcelona. Al llarg de la història, només el treball d’unes poques científiques ha estat reconegut. “El relat habitual en el món de la ciència és que un home científic té una idea revolucionària en un moment donat”, ens explica Clara Florensa, doctora en Història de la Ciència.

 

 

D'esquerra a dreta: Clara Florensa, Xavier Luri, Eduard Berraondo i Sònia Estradé

 

Existeix un sostre de vidre científic? Sònia Estradé, doctora en Neurociències, investigadora i presidenta de la Comissió d’Igualtat de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona, va explicar que el fet que les dones no arribin a posicions superiors en el camp de la ciència es deu a un problema de fons cultural: “El que sigui que s’atribueixi a un triomfador, no es relaciona amb les dones. Al món occidental, on el treball en equip s’atribueix a les dones, una actitud individualista es relaciona amb el triomf. Al Japó, on es creu que les dones són més individualistes, passa el contrari”.

 

Un dels obstacles amb que es troben les dones és compaginar la vida domèstica amb la feina. “L’edat a la qual un investigador o investigadora ha de treballar més per tal de promocionar-se i ascendir en el món científic i acadèmic és l’edat a la qual comença la maternitat”, va explicar Estradé. “Això és un desavantatge en un ambient tant competitiu”, va apuntar Florensa.

 

En el món científic, els èxits que compten són aquells relacionats amb les institucions (obtenir el doctorat, publicar a les revistes científiques...), que estan masculinitzades. Les dues ponents destaquen que, històricament, la institucionalització de la ciència, tot i que beneficiosa, ha tendit a masculinitzar la ciència en treure-la dels àmbits als quals les dones tenien accés, com la cuina o els convents. Clara Florensa va explicar que “Agnes Pockels va ser la inventora de la cubeta de Pockels, una eina que va permetre mesurar la tensió superficial de l’aigua de forma molt més precisa que la vigent en aquell moment, i ho va fer la seva cuina, de forma autodidacta”.

 

A part de les explicacions culturals, un altre intent d’explicar la manca de dones en ciència ha estat el determinisme biològic, i encara avui existeix el perill de caure-hi. “Molts estudis biològics intenten veure si les dones són capaces en l’àmbit científic, però no s’estudia si els homes ho són – va explicar Florensa –. És a dir, que s’intenta assegurar els rols socials establerts. De la mateixa manera, pel que fa a la paritat, alguns n'argumenten en contra dient que es deixaran de contractar homes competents per contractar dones que no ho seran, però no pensen que potser homes incompetents estan ocupant els llocs de les dones capaces”.

 

Sembla que les dones es conformin amb formar part d’un equip en comptes d’aspirar a liderar-lo, i és que la presència pública o empresarial de les dones és inferior a la dels homes. En un estudi publicat a Science en el qual preguntaven a homes i dones líders de grups d’investigació en qui havien pensat per succeir-los, es va observar que els homes, majoritàriament, pensaven en altres homes. Tenint en compte que la majoria de líders de grup són homes, es perpetuaria aquesta figura entre els alts càrrecs científics i, per tant, la relació entre home i èxit. “És el mateix que passa en les nominacions dels Premis Nobel. Ens trobem en un ambient masculinitzat”, va explicar Florensa. “Tampoc s’ens tracta igual en els medis de comunicació, on no se’ns esmenta com líders en un camp, com passa amb els homes, sinó que només s’esmenta el nostre càrrec”, va apuntar Sònia Estradé.

 

I quin paper juga la comunicació a favor de les dones en la ciència? A moltes se les anima a fer autopromoció de la seva feina per tal de donar-li visibilitat. No obstant, segons Sònia Estradé, “si fas autopromoció sent dona, es percep diferent que si la fas sent home. En el primer cas, de forma negativa. Sembla que vagis de víctima o que presumeixis de la teva feina”. 

 

Com a conclusió, Clara Florensa va destacar que “han caigut moltes barreres socials, però existeixen condicionants culturals que fan que les nenes segueixin jugant a jocs relacionats amb la cura dels altres i els nens a jocs de construcció. Intentar superar les barreres culturals és una lluita constant contra l’entorn”.