Castellano   English
25-02-2019

Rigor, emoció, temps i finançament: les claus del periodisme científic d'excel·lència

En aquesta edició de l’Observatori PerCientEx s’han seleccionat 40 nous treballs de periodisme científic d’excel·lència que s’han afegit a la seva base de dades

El passat 21 de febrer es va celebrar la II Jornada de l’Observatori PerCientEx a les instal·lacions de CosmoCaixa. Durant l’esdeveniment, vam conversar amb els autors de quatre reportatges científics d’excel·lència a nivell internacional.


Michele Catanzaro, coordinador de PerCientEx i periodista a El Periódico, va iniciar la Jornada tot agraint la seva feina i assistència als ponents, als organitzadors, a l’ACCC i a les entitats co-patrocinadores de l’esdeveniment, Obra Social “la Caixa” i la Fundació Dr. Antoni Esteve. El director de l’Àrea de Divulgació Científica i CosmoCaixa, Jordi Portabella, va incidir en la importància del periodisme científic, que ha d’atorgar el coneixement necessari a la població per tal que aquesta pugui prendre decisions informades, amb llibertat. De fet, PerCientEx va néixer com un projecte de ciència ciutadana ideat pel soci de l’ACCC Michele Catanzaro, tal com va explicar el president de l’Associació, Raül Toran: “els projectes que engeguem sorgeixen dels nostres socis, i des de la Junta treballem per ajudar-los a fer-los possible”.


L’objectiu de PerCientEx és trobar les bones pràctiques que condueixen a un periodisme científic d’excel·lència i donar reconeixement als seus autors i autores. “Això pot servir d’inspiració als nous periodistes”, comenta Valentia Raffio, coordinadora de PerCientEx, periodista a El Periódico i Vocal de Relacions Internacionals de l’ACCC. En aquesta edició de l’Observatori PerCientEx s’han seleccionat 40 nous treballs de periodisme científic d’excel·lència que s’han afegit a la seva base de dades. Es tracta d’obres periodístiques ja guardonades per altres premis i beques, amb formats innovadors, en els quals s’han trobat una sèrie de característiques comuns que els fan excel·lents. A la Jornada del 21 de febrer, es van presentar quatre d’aquests treballs.


“Els periodistes necessiten fer servir metàfores”


Javier Cruz Mena, professor de periodisme científic de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, va conversar amb el periodista científic Antonio Martínez Ron sobre el seu reportatge, Plasticidad a la carta para salvar cerebros, publicat a Vozpópuli. La història tracta d’una solució de risc: la cirurgia per extirpar un tumor cerebral. Durant l’operació, és possible que algunes parts del cervell properes al tumor quedin malmeses, cosa que pot afectar a diverses funcions, com la parla o el moviment. Per tal d’evitar el risc, és possible “moure aquestes funcions” a altres zones del cervell abans de procedir a l’operació, mitjançant un entrenament determinat. “És com moure els mobles d’una habitació a una altra”, comenta Martínez. El periodista senyala que les metàfores són essencials per comunicar i divulgar la ciència, fins i tot si es perd algun matís en simplificar la informació. La seva passió per la poesia i parlar dels seus articles amb la gent l’ajuda a trobar metàfores adequades, que després són aprovades pels experts en la matèria.


Per a Martínez, la ciència és un camp sorprenent, i la seva passió per les històries sorprenents és el que l’empeny a realitzar treballs de periodisme d’excel·lència. “Aquest tipus de reportatges necessiten temps. He de combinar la feina que faig habitualment, el periodisme de supervivència, amb el periodisme d’excel·lència”.

 


“El millor del periodisme de dades és que et fa independent”


Gonzalo Casino, professor de periodisme científic i de dades a la Universitat Pompeu Fabra, ens va presentar el treball d’investigació periodística Anticonceptivos, d’Eva Belmonte, editora, desenvolupadora i dissenyadora de Civio. Anticonceptivos no és un reportatge a l’ús: es basa en una gran quantitat de dades que aporten informació a diferents nivells. Només la fase de documentació i investigació periodística ha portat dos mesos de feina i diversos viatges a alguns països implicats en l’estudi. Hi ha col·laborat un equip de nou persones i va necessitar una gran quantitat de finançament per convertir-se en una realitat.


“Les dades no expliquen res. El treball del periodista és traduir aquestes dades per treure a la llum la informació, la història que amaguen”, comenta Belmonte. “Jo em pensava que la dificultat de l’accés als anticonceptius en determinades zones es devia a raons culturals, però eren mèdiques, en particular, els efectes adversos que comporten”. Tanmateix, explica que les dades li permeten, com a periodista, no dependre d’algunes fonts que condicionen o filtren els seus escrits.

 


“Hem de trobar l’equilibri entre la part emocional i racional del periodisme”


Cristina Ribas, periodista, professora de periodisme a Internet en a la Universitat Pompeu Fabra i Vocal de periodisme ambiental de l’ACCC, va conversar amb Mònica Pelliccia, l’autora del reportatge Las rutas de las migrantes climáticas, publicat a El País i finançciat per un IWMF Reporting Grants for Women’s Stories. El seu treball té com a protagonisttes les dones d’una regió d’Hondures que es veuen obligades a migrar degut als problemes que el canvi climàtic comporta per a les seves collites i a vendre-les a l’estranger per crear un nou model de negoci. “Només un 24% de les notícies estan protagonitzades per dones, i d’aquest percentatge, la majoria són altes executives”, comenta Pelliccia.


La periodista explica que és necessari donar una perspectiva de gènere a les notícies. Les històries d’aquestes dones ens poden ajudar a donar visibilitat i trobar solucions a problemes dels quals no som conscients. Perquè aquestes notícies tinguin un alt impacte, cal temps per fer un bon treball, una protagonista i una història. És el cas de la figura de Greta Thunberg i la seva lluita vers el canvi climàtic. Que s’ha fet viral. Tot i així, “cal buscar l’equilibri entre el rigor de les dades i l’emoció de la història”.

 


“El periodisme del clic és una trampa”


Eva Domínguez, periodista, doctora en comunicació i emprenedora, va entrevistar a Javier Sauras i Michelle Bertelli, dos dels autors del reportatge Coding Like a Girl, publicat a El Confidencial. Aquest treball explica la història de superació de tres noies informàtiques de zones socialment i econòmica molt diferents, en un format que recorda als videojocs dels anys 80. Va ser precisament en aquesta època que l’enfocament de la publicitat de les computadores personals va fer augmentar l’interès dels homes en la informàtica en detriment del de les dones.


Sauras ens explica que “un reportatge com aquest no es podria haver realitzar amb el finançament dels mitjans de comunicació espanyols, que hauria estat insuficient. Si s’ha aconseguit fer, ha estat gràcies a beques europees. Sense finançament, és igual a quants premis et nominin i quants reconeixements obtinguis. No es pot fer”. D’altra banda, el periodista explica que rebre aquest finançament implica enviar un informe sobre l’impacte que ha tingut el reportatge. “Fer-ho en forma de número de clics és una trampa, ja que poca gent arriba a veure tot el vídeo. Per això ho justifiquem per la repercussió que té en xarxes socials, senyalant les personalitats i esdeveniments més importants que n’han fet difusió”.

 


De Bertelli i de Sauras, així com de la resta de ponents, ens quedem amb algunes lliçons sobre el periodisme científic d’excel·lència:


    • Passar el màxim de temps al lloc objecte de la investigació.

    • Disposar del temps suficient per fer una bona feina, rigorosa, que expliqui una història.

    • Sense treball col·laboratiu, ni es pot fer un bon periodisme ni tindrà tant d’impacte.

    • Disposar dels recursos econòmics necessaris per fer una bona feina.