Castellano   English
27-03-2017

Orce al Campus Gutenberg

Crònica d'un debat sobre l'Home d'Orce i la seva història, entre d'un historiador, un investigador especialista i un periodista.

Miquel Carandell, 16 de setembre de 2016 - Paleontologia, prehistòria i paleoantropologia estan de moda: marques de pell de dinosaure en roques, noves espècies homínides, pintures rupestres, les últimes dades sobre el primer europeu...  No paren d'arribar nous descobriments. En aquest sentit, el Campus Gutenberg d'enguany va dedicar un dels seus debats plenaris a un d'aquests descobriments molt més desconegut: el polèmic Home d'Orce i la seva història. 


A partir d'aquesta controvèrsia científica, aquest debat, organitzat per l'historiador de la ciència Miquel Carandell i per la divulgadora Mercè Piqueras, amb el suport de l'ACCC, pretenia discutir en profunditat sobre com interaccionen els científics i periodistes en el moment que hi ha un nou descobriment. Per poder fer-ho considerant tots els punts de vista, el debat va comptar amb la participació d'un historiador, un investigador especialista i un periodista, a més de la moderació de Cristina Ribas, presidenta de l'ACCC.

 

En primer lloc, el mateix Miquel Carandell, doctor en història de la ciència pel Centre d'Història de la Ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona, va exposar breument l'origen de la història d'Orce i els primers anys del seu desenvolupament, als quals ha dedicat la seva tesi doctoral. En Miquel ens va explicar qui, com i on es va descobrir el fragment de crani anomenat Home d'Orce i com, un any després de la presentació a la premsa, va esclatar una forta disputa entre científics que es va dur a terme, sobretot, als mitjans de comunicació: uns deien que l'Home d'Orce era un homínid i els altres que era “només” un ase. Entre altres coses, una portada a la coneguda revista satírica El Papus, que va causar rialles entre el públic, va mostrar l'abast popular que va tenir la polèmica d'Orce a l'Espanya de principis dels anys 80.

 

En segon lloc, l'investigador Andrés Santos-Cubedo, que actualment treballa a l'Universitat Jaume I de Castelló, però que havia treballat a l'Institut de Paleontologia de Sabadell i havia excavat a la zona d'Orce, ens va explicar, per una banda, com, durant la seva carrera, ha “patit” en carn propia, i en diverses ocasions, el particular tractament per part dels mitjans d'un descobriment en el qual ell va participar. En concret, va mostrar l'evolució d'una notícia dedicada al descobriment d'una musaranya fòssil, de dos milions d'anys, a diferents jaciments de la conca mediterrània espanyola. Així, l'Andrés va explicar com els investigadors van “convèncer” el responsable de comunicació de l'Institut, que era escèptic respecte l'impacte que podia generar una notícia sobre musaranyes, i la nota de premsa va sortir finalment. A partir, d'aqui, els titulars van evolucionar fins a un estat d'allò més grotesc, provocant també moltes rialles entre els assistents al Campus Gutenberg. Finalment, l'Andrés ens va explicar la seva experiència com a investigador a Orce, i com la polèmica dels anys 80 encara portava cua a principis del segle xxi

 

L'últim a parlar va ser el conegut periodista de ciència de El Periòdico Antonio Madridejos. En la seva presentació, l'Antonio va fer veure al públic com n'és, de difícil, la feina del periodista en general, i dels periodistes de ciència en concret, que ha d'escriure sobre temes sobre els quals té poca informació i, sovint, poc coneixement. Si un investigador de nivell acreditat fa arribar una informació a un periodista, aquest ha de creure en aquesta informació i publicar-la com a tal, encara que, a vegades, aquest tipus de notícies amaguin controvèrsies científiques de més abast. Madridejos va deixar clar que el periodista ha de contrastar i assegurar-se de la veracitat del que publica, però ha de ser el científic el que tingui la responsabilitat de fer arribar el missatge complet i no només la part que li interessa. L'Antonio va explicar també la seva experiència respecte a informar sobre la investigació a Orce, destacant com, anys després de la polèmica, les investigacions a la zona encara estan bloquejades.

 

Durant el torn de paraula, molts dels assistents van voler participar en el debat, creant-se així una interessant discussió sobre la ciència i els mitjans de comunicació, els límits mateixos de la investigació científica i com tot això pot afectar la percepció de la ciutadania de la ciència. Es va parlar també del descobriment, l'any 2015, d'una dent de llet a Orce, que, malgrat sembla confirmar una vegada més la presència d'homínids de fa més d'un milió d'anys a la zona, no va fer més que revifar la llarga polèmica d'Orce. Una llarga controvèrsia que, encara que sembla que no s'ha resolt del tot, en el Campus Gutenberg 2016, va servir per encetar un viu debat sobre la comunicació científica.