Castellano   English
17-02-2016

Investigacions mostren com pressions de la indústria eviten la prohibició de substàncies perjudicials

El cas dels disruptors endocrins

R. Permuy (ACCC). Regular substàncies que són perjudicials per a la salut i el medi ambient. Aquest és l'objectiu que persegueixen entitats com Ecologistes en Acció o periodistes com Stéphane Horel, que el passat 10 de febrer van convocar una roda de premsa juntament amb l'Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) al Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC) per denunciar la manca de regulació europea dels disruptors endocrins i les presumptes pressions que -segons Horel- la indústria realitza a l'administració perquè no s'aprovin mesures que puguin perjudicar els seus interessos econòmics. Va conduir l'acte Raül Toran, vicepresident de l'ACCC.


 

 

Vídeo de l'acte (ecologistasenaccion.org)


El farragós camí per a la seva regulació

Els disruptors endocrins són substàncies que es troben en productes de consum d'ús diari, des de plàstics i cosmètics fins a plaguicides. A causa de la seva capacitat d'interactuar amb el sistema hormonal (endocrí) dels éssers vius, se sospita que ocasionen greus efectes sobre la salut i el medi ambient. Així comença l'informe de Stéphane Horel, periodista francesa independent, que ha col·laborat amb Corporate Europe Observatory (CEO), entitat sense ànim de lucre que realitza investigacions i campanyes contra les accions de lobby sobre les polítiques de la UE. Titulat Un assumpte tòxic. Com el lobby de la indústria química va bloquejar l'adopció de mesures contra els disruptors endocrins, el document detalla de forma cronològica les pressions rebudes en el si polític europeu per part de la indústria per evitar l'aprovació de reglaments sobre aquestes substàncies que poguessin presumptament perjudicar els seus interessos, principalment econòmics. Una batalla vigent en l'actualitat -no han estat encara regulats- i que té com a punt de partida el 2009, quan la Direcció General de Medi Ambient comunitària va tenir l'encàrrec de regular els disruptors endocrins.

 

 

La taula de ponents amb Raül Toran al mig (foto: ACCC)

 

Per tractar de definir amb claredat els disruptors i poder així regular-los, es va crear un un grup d'experts coordinat pel Joint Research Centre de Sevilla, que van consensuar uns criteris partir de la definició de l'Organització Mundial de la Salut (OMS): "un disruptor endocrí és una substància exògena, o barreja de substàncies, que altera les funcions del sistema endocrí i, en conseqüència, causa efectes adversos per a la salut en un organisme intacte, o la seva descendència, o (sub)poblacions". No obstant això, l'informe presentat al juny de 2013 va ser criticat a través de la publicació d'un bon nombre d'editorials en revistes científiques. La Direcció General de Medi Ambient va ser pressionada -segons l'informe de Horel- perquè es tinguessin en compte aquestes opinions que, segons la investigació de la periodista francesa, no es van tractar més que de falses controvèrsies científiques, és a dir, la "fabricació de dubtes" usant llenguatge científic. Horel mostra al seu informe que 56 dels 60 investigadors que van signar les editorials tenien llaços amb la indústria.

 

 

Un bon nombre d'assistents van participar al torn de preguntes interessats per la temàtica (foto: ACCC)

 

A això cal sumar la sol·licitud d'avaluació d'impacte -procediment administratiu que dura de 12 a 18 mesos- a les autoritats europees per part del lobby industrial, que defensa que d'aplicar els criteris consensuats pels científics es produiran pèrdues multimilionàries en diferents sectors, així com diversos problemes en determinats cultius en prohibir segons quins plaguicides. Horel també assenyala en la seva investigació que el propi govern dels Estats Units es mostra contrari a aquesta regulació perquè suposa una "barrera comercial" al polèmic Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP, en anglès) o que Anne Glover, assessora científica del llavors president de la Comissió Europea Durão Barroso, va ser pressionada de forma directa a través de científics afins a la indústria. Un estira i arronsa que va culminar en les eleccions de 2014, en què després de la victòria de Jean-Claude Juncker, la responsabilitat de regular els disruptors endocrins va passar de les mans de Medi Ambient a Salut i Consumidors. Tot i que la Comissió Europea ha estat condemnada pel Tribunal General de la UE el passat mes de desembre per incomplir els terminis per establir els criteris d'identificació dels disruptors que permetrien la seva regulació, aquests encara no han estat aprovats.

 

 

Emails enviats per la indústria a membres de la Comissió Europea per pressionar-los a l'hora de prendre una decisió sobre la regulació dels disruptors (imatge: Stéphane Horel)


Investigació científica

Maribel Casas, investigadora del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) - ISGlobal, va centrar la seva intervenció en concretar algunes de les substàncies que la ciència ha demostrat que són disruptors endocrins -segons l'informe de Horel, més de 1.000 són susceptibles de ser-ho- i tenen efectes perjudicials. És el cas d'un pesticida del passat com el diclor-difenil-tricloroetà (DDT), que va suposar el 1948 un Nobel per a Paul Hermann Müller, el seu descobridor, per posteriorment ser prohibit per l'Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units el 1972. Després de diverses investigacions, es va veure que el DDT podia afectar el neurodesenvolupament infantil, entre d'altres efectes sobre la salut. La científica del CREAL va explicar en la seva exposició que els disruptors no només afecten les persones directament exposades al compost sinó, en cas d'estar embarassades, poden tenir efectes nocius en els seus fetus. "Els disruptors endocrins, que poden bloquejar senyals hormonals, són presents en productes del dia a dia com colònies, desodorants, pastes de dents o sabons. Per això, totes les persones tenim disruptors endocrins en el nostre cos en diferents concentracions ", aclareix Casas.

 

"En experimentació animal hi ha ja diferents evidències sobre els efectes de determinats disruptors sobre la salut", afegeix Maribel Casas. És el cas del Bisfenol A, present en tiquets de màquines registradores o llaunes de conserva, que ja ha estat prohibit en biberons per la Unió Europea. "El Bisfenol A és un bon producte per aïllar aliments i per això es produeix en grans quantitats. En diferents estudis realitzats a la regió de Sabadell s'ha conclòs, entre altres, que l'exposició durant la gestació a Bisfenol A pot incrementar el risc d'obesitat dels nens de 4 anys, el de patir infeccions respiratòries i sibilàncies durant la infància i, fins i tot, el de patir Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat. No obstant això, no hi ha un estudi epidemiològic concloent sobre els efectes en persones d'aquest disruptor endocrí. A més, en la vida real les persones no només s'exposen a aquest disruptor endocrí, sinó a molts més, com els ftalats o els parabens. Poder analitzar el conjunt d'exposicions ambientals que una persona està exposada en el dia a dia és un dels principals reptes de la investigació actual", apunta Casas.

 

 

Efectes del Bisfenol A (diapositiva: Maribel Casas)

 

En aquest enllaç és possible descarregar la presentació de Maribel Casas.

 

Detoxificar la societat

Dolors Romà, responsable de polítiques de substàncies químiques d'Ecologistes en Acció, va presentar la manera en què davant de la passivitat de les autoritats europees, països com Dinamarca, França o Suècia han pres mesures legals per establir regulacions dels disruptors en els seus respectius països. França prohibeix l'ús del Bisfenol A en envasos d'aliments i fins i tot ha entrat en conflicte per això amb la UE. Suècia ha impulsat un pla de medi ambient lliure de tòxics amb horitzó el 2020, ha presentant iniciatives a nivell europeu, ha establert diàleg amb empreses -de sectors com el de les joguines, el tèxtil, la higiene o la cosmètica-, disposa d'un pla per fer complir la seva normativa i està impulsant les ecotaxes i les compres públiques verdes", aclareix Romà. Dinamarca -com Suècia- compta amb un ampli consens polític i el seu parlament ha aprovat per unanimitat les regulacions dels disruptors endocrins. "Volen detoxificar les seves societats", reflexiona Romà. Aquests països nòrdics inverteixen en investigació en disruptors i han fet propostes clares de restriccions a Europa. L'altra cara de la moneda són estats com l'espanyol que no han presentat cap proposta a nivell comunitari i no compten amb normatives pròpies: "Només hi ha escasses propostes autonòmiques i municipals", afegeix la responsable d'Ecologistes en Acció. L'abisme queda patent en casos concrets com és el fet que Dinamarca o França fan recomanacions a embarassades davant la possible exposició a disruptors, o directament prohibeixen aquestes substàncies, mentre que a Espanya no s'han pres mesures per prohibir-ne cap. "El govern espanyol va indicar en el seu moment que no faria res mentre Europa no prengués mesures", ha apuntat Romà.

 

Ecologistes en Acció proposa que contractes d'entitats públiques en llocs com escoles, menjadors, residències o biblioteques facin servir productes sense disruptors, o s'evitin plaguicides en zones verdes públiques -com així va decidir l'Ajuntament de Barcelona amb el Glifosat, un disruptor-. "Les biblioteques o llars d'infants es fumiguen amb substàncies amb disruptors endocrins i no cal", va aclarir Romà, que va insistir, a més d'en la necessitat de prendre mesures legals, en què s'informi adequadament a la ciutadania per part de les autoritats competents.

 

En el següent enllaç és possible veure el vídeo de la taula rodona i descarregar documentació relacionada.