Castellano   English
18-11-2014

"Fan falta periodistes especialitzats en tecnologia"

L'ACCC va presentar la seva nova Comissió de Tecnologia amb un debat sobre la comunicació en aquest àmbit

Text: Lidia Montes. Vídeo: Rubén Permuy (ACCC). El passat dijous 13 de novembre el Col·legi de Periodistes de Catalunya va acollir la taula rodona Com comunicar la tecnologia, entre el màrqueting i la por dins d'una sessió que va moderar Cristina Ribas, presidenta de l'Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), i a la que van posar veu i punts de vista Albert Cuesta, periodista i analista especialitzat en TIC i en electrònica de consum; Juan Insua, coordinador del CCCB Lab del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Alina Mierlus, col·laboradora de Mozilla a Catalunya i desenvolupament de projectes digitals en similis.cc; i Ramon Sangüesa, responsable de la Comissió de Tecnologia de l'ACCC, professor del Strategic Innovation Lab de l'Ontario College of Art and Design i del Centre on Organizational Innovation de la Universitat de Columbia i cofundador de La Mandarina de Newton SL.


 

Resum en vídeo de l'acte

 

La presentació de la Comissió de Tecnologia de l'ACCC va ser l'excusa que va donar peu a aquest debat centrat en els factors que condicionen la comunicació tecnològica i en el seu context històric i social, amb especial atenció a les tecnologies de la informació i les tecnologies digitals. En aquest sentit, Sangüesa va apuntar que, quan ens referim a la comunicació tecnològica, estem parlant de tecnologia digital: "tot és codificable, tot és programable, tot són algorismes i estan organitzats en xarxa." I va afegir que no es troben espais on es pugui experimentar aquest procés, cosa que és un dels desavantatges de la comunicació tecnològica.

 

Ja immersos en un debat que va intentar conciliar quin ha de ser el perfil del comunicador tecnològic pel que fa a la seva especialització en l'àmbit o si, per contra, hauria de ser un periodista generalista; els ponents van coincidir en la necessitat de comunicadors especialitzats i amb coneixements profunds sobre aquest tema. En aquest sentit, Juan Insua va reflexionar: "En un món tan especialitzat, el que no tenim són visions generals del món des del punt de vista ideològic o tecnològic. Em refereixo a una visió generalista, és a dir, una visió global del món com pot ser el conjunt del que ha portat Internet per a la democràcia i la cultura del coneixement".

Una altra de les posades en comú al voltant de les quals es va parlar a la taula va ser el tecno-optimisme. Els ponents van coincidir en el fet que es promou una visió utòpica des de la pròpia tecnologia, impulsada per referències com la publicació Wired i el predomini d'una perspectiva californiana de la qual beuen molts blogs de referència. En aquesta línia, Albert Cuesta va vaticinar que no hi ha lectors interessats en la comunicació tecnològica de qualitat i que es dóna una clara tendència cap al màrqueting i els publireportatges encoberts dins de la comunicació tecnològica: "sempre cal posar en quarantena el que llegeixes".

 

Alina Mierlus no va deixar escapar l'oportunitat d'insistir en el fet que cal un pensament molt més crític i va considerar que va la mà d'una educació tecnològica i, per tant, de la introducció de la tecnologia a les escoles. I és que la necessitat d'una educació tecnològica i d'un repàs històric de la tecnologia va ser una de les constants en els discursos dels participants del debat. Mierlus assenyalar: "En els mitjans ens parlen del present i del futur de la tecnologia. Però si parlem del passat de la tecnologia, ens ajudarà a veure que el futur se'ns pot presentar com optimista o com incert".

 

Sangüesa va mostrar el seu interès per generar un nou format, el que va denominar com un "pre-debat" per poder analitzar anticipadament les conseqüències i dilemes que ens pot presentar l'ús tecnologies que es van a implementar, com passa ara amb la privacitat a la xarxa.

 

L'acte també va servir per a la presentació del nou portal buscaciencia.cat, que sota la responsabilitat d'Octavi Planells -membre de l'ACCC- i amb el suport de l'associació, s'ha convertit en una agenda d'esdeveniments de divulgació científica a Catalunya de referència per als professionals de la comunicació de la ciència.