Castellano   English
02-10-2014

La salut del periodisme científic enmig de la crisi

Taula rodona sobre les possibles vies de sostenibilitat del periodisme científic

R. Permuy i A. Mauricio (ACCC). 11.151 persones dedicades al periodisme van perdre la feina des del començament de la crisi fins al 31 de desembre de l'any passat, va recalcar Fabián Nevado, representant del Sindicat de Periodistes de Catalunya, a la taula rodona Bates blanques sense gossos guardians? Periodisme de ciència en temps de crisi celebrada el passat 29 de setembre a l'Ateneu Barcelonès. Al costat de Daniel Mediavilla, fundador del diari digital Materia, i Mònica Ferrado, responsable del suplement de ciència del diari ARA, guionista del programa de TVE Tres14 i sòcia de l'ACCC, Nevado, que compta amb gran experiència en negociació d'ERO, va analitzar la situació actual de la professió i les alternatives que des d'aquest punt es presenten. El debat va estar moderat per Michele Catanzaro, ponent de ciència de l'Ateneu i soci de l'ACCC.



La taula de ponents amb el moderador (foto ACCC)

 

Menys diversitat d'informació

En aquest sentit, Nevado va realitzar una crida d'atenció aclarint que no només són els professionals els que perden amb aquesta situació, sinó també els ciutadans: es percep com aquells mitjans que no formen part dels monopolis de la comunicació -i en els quals es fonamenta la diversitat de criteris- van desapareixent paulatinament. També cal tenir en compte la precarització d'una feina que cada vegada ha de contractar més freelancers abans que comptar amb una plantilla de treballadors.

 

També va assenyalar el disbarat que suposa l'oferta formativa en els diferents camps de la comunicació, recordant que el 2012 es van graduar en periodisme, comunicació audiovisual i publicitat 5.016 persones a l'Estat. Aquell mateix any, 3.807 professionals del sector van perdre la feina i les últimes seccions de ciència desapareixien dels diaris.

 

Per la seva banda, Mediavilla va explicar la seva experiència laboral, des dels seus inicis a l'Agència Vaticana fins el salt a les pàgines de ciència amb ABC quan el diari inaugura la seva secció específica, després a Público i quan aquest tanca les portes -fruit d'una reestructuració financera infructuosa- a Materia, la web de notícies científiques que crea al costat dels seus antics companys.

 

Un nou periodisme científic

Durant aquest procés, Mediavilla va apuntar la importància de dignificar el periodisme científic tot i no generar emocions tan viscerals com una altra classe de notícies, sobretot per la percepció general que aquestes informacions han de suposar un contrapunt "alegre" a la cruesa de les notícies sobre política o societat, simplificant així el valor dels temes científics.

 

Així mateix, defensa la possibilitat d'èxit de les noves formes d'organització i empreses periodístiques -posant Materia com exemple- provant amb el crowdfunding, després com a secció externalitzada de ciència i fins a trobar la rendibilitat i l'impacte que les seves notícies es veiessin replicades per mitjans de tot el món. Tot això va portar a El País a convertir-lo en la seva secció científica després d'una negociació de mig any.

 

La tercera ponent, Mònica Ferrado, amb una àmplia trajectòria en el món del periodisme científic, va incidir en el fet que si hi ha 200.000 revistes científiques en el món segons la UNESCO és per la importància de les qüestions que tracten.

 

Va aprofitar per donar una guia de bones pràctiques que els professionals de la comunicació científica haurien d'acatar, recomanant abans que res que per fer bé la seva feina han de valer-se de totes les eines possibles per entendre allò que han d'explicar.

 

Si bé durant la major part de la seva carrera Ferrado ha treballat en plantilla, en els últims dos anys exerceix com a freelance, fins i tot amb les mateixes responsabilitats. La periodista va reclamar la flexibilitat en aquest aspecte que permeti a les persones conciliar vida familiar i laboral, com en el seu cas, el que és impossible en la majoria dels periodistes per l'alt volum de treball de les redaccions.