Castellano   English
13-12-2013

Barcelona mereix un aire més net

L'ACCC participa en una campanya de recollida de signatures per defensar millors actuacions contra la contaminació atmosfèrica de la capital catalana

A. Mauricio i R. Permuy (ACCC). «Si Barcelona reduís la contaminació, reduiria la mortalitat per motius ambientals», va afirmar Jordi Sunyer, investigador del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), a la jornada El 2014, cap a la millora de l'aire a Barcelona, organitzada per l'Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), la Fundació Ciència en Societat i la Secció Biologia i Societat, de la Societat Catalana de Biologia de l'Institut d'Estudis Catalans -entitat que va acollir l'acte-, dedicada a analitzar la delicada situació de la contaminació atmosfèrica a Barcelona.



D'esquerra a dreta: Jordi Sunyer, Enric Aulí, Cristina Ribas, Maria Teresa Pay i Xavier Querol (foto: ACCC)

 

En la seva exposició, Sunyer va recordar que la contaminació ambiental és la novena causa de mort al planeta i va presentar l'exemple de Dublín, on després de la prohibició el 1990 de la venda de carbó per a les calderes, es va constatar un descens de la mortalitat d'un 15% per causes respiratòries i d'un 10% fruit de les malalties cardiovasculars.

 

Així mateix, va alertar sobre l'efecte de les partícules ultrafines -menys d'un micròmetre de gruix- que emeten els vehicles dièsel i que afecta els alvèols pulmonars, que no estan preparats per bloquejar el pas d'aquest tipus de substàncies. L'investigador del CREAL va alertar sobre els nivells de NO2 de la ciutat, que superen els límits de la UE, demanant que es prenguin mesures atès que ja se sap com i en quina mesura aquests contaminants afecten greument la nostra salut.

 

Per la seva banda, Xavier Querol, investigador de l'Institut de Diagnòstics Ambientals i Estudis de l'Aigua (IDAEA-CSIC), va explicar les normatives que afecten la qualitat de l'aire i va deixar clar que si hi va haver una millora va ser gràcies a la UE i a la pressió que, cada vegada amb més èmfasi, exerceixen els partits ecologistes del nord del continent.

 

Contaminants problemàtics

Querol va aprofundir sobre l'excés de NO2, «la nova normativa va ser sancionada el 2005, però va començar a aplicar-se el 2010 per la pressió de la indústria automobilística», sosté Querol. El científic va apuntar que les ciutats més denses són aquelles on aquest contaminant es dispara, com és el cas de Barcelona, la ciutat d'Europa amb més cotxes per km2, al voltant d'uns 4.000.

 

Un altre dels elements que afecten Catalunya, amb més intensitat a les comarques interiors, és l'excés d'ozó. Querol va explicar que la importància de reduir la seva generació rau en que si disminueix l'ozó, també ho fan altres contaminants. L'investigador també va recordar que malgrat els resultats que ofereixen els límits imposats per la UE, aquests són laxos si els comparem amb els sostres que marca l'OMS.

 

El transport i les emissions

Maria Teresa Pay, del Barcelona Supercomputing Centre (BSC), va detallar la situació de la qualitat de l'aire a Catalunya, alertant sobre les sancions de la UE en cas de no complir els límits establerts. Pay va assenyalar al transport rodat i industrial com el major emissor de contaminació, un 39% del total al país i un 58,9% a Barcelona, apuntant que la ciutat produeix el 22,7% de la contaminació catalana.

 

D'aquestes dades va destacar el paper del port a nivell d'emissor de contaminació a les zones adjacents, maximitzat pels corrents de vent. La investigadora del BSC va incidir en la necessitat d'adoptar diverses mesures, ja que encara que les emissions s'hagin reduït -sobretot a partir de la crisi econòmica- aquesta disminució no es va donar de la mateixa manera en les zones amb concentració de contaminants com Barcelona i àrea metropolitana.

 

Enric Aulí, del Servei de Qualitat Mediambiental de l'Ajuntament de Barcelona, va demanar no ser imprudent en tractar la contaminació atmosfèrica a Barcelona davant el risc de danyar el nom de la ciutat, i va posar èmfasi que excepte el de NO2, la ciutat compleix la resta d'indicadors ambientals de la UE.

 

Aulí va afegir que on resideix bona part de la població europea no es compleixen els límits que assenyala l'OMS i va ressenyar la bateria de mesures de l'Ajuntament, que van des del foment dels autobusos amb major eficiència energètica -que fan de Barcelona una de les ciutats amb el transport públic menys contaminant- fins a l'objectiu d'assolir els 280.000 arbres al nucli urbà, o la idea de fomentar «súper illes urbanes», grans edificis amb jardins no només interiors o exteriors, sinó també verticals.

 

Finalitzades les exposicions, Cristina Ribas, presidenta de l'ACCC, va moderar un col·loqui entre els ponents i el públic i va destacar la necessitat que té Barcelona de situar la millora de la seva qualitat de l'aire com un dels seus grans objectius. El comiat va ser a càrrec de Cristina Junyent, presidenta de la Fundació Ciència en Societat.

 

Recollida de signatures

Amb motiu de la celebració d'aquesta jornada, les entitats implicades volen impulsar una campanya ciutadana per contribuir a la millora de la qualitat de l'aire de la capital catalana, tenint en compte el que es va recollir en la sessió.

 

És possible sumar accions de persones i col·lectius conscienciats amb el tema i per això les entitats organitzadores de l'esdeveniment conviden a col·laborar a les persones interessades deixant les seves dades per establir accions i campanyes.