Rubén Permuy (ACCC) «Tenim evidències que es poden aplicar al sistema educatiu i millorar-hi els resultats?», plantejava als presents Cristina Ribas, presidenta de l'ACCC, per a donar sortida a un debat al que es va analitzar què és el que pot estar fallant al nostre sistema educatiu o més aviat, a la nostra forma d'ensenyar i d'aprendre. De fet, les evidències van aparèixer i des d'àrees del coneixement molt dispars. Gemma Altell, psicòloga de la Fundació Salut i Comunitat; Jordi Jubany, mestre i antropòleg; Anna López, neuropsicòloga; i Anna Sans, neuròloga infantil; totes dues de la Unitat de Trastorns de l'Aprenentatge del Servei de Neurologia de l'Hospital Sant Joan de Déu, van apuntar circumstàncies que afecten al nostre model educatiu i que fan que de vegades els alumnes no aconsegueixin els objectius desitjables.

Busquem alumnes i professors que vulguin fer experiments interessants i que els gravin en vídeo. Aquest és l'objectiu del concurs X(p)rimenta que ha engegat la segona edició. El certamen promogut per l'Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) i la Fundació Institució Catalana de Suport a la Recerca premiarà les millores obres audiovisuals i les incorporarà al portal www.recercaenaccio.cat i rebran un premi.

Locució, eines 2.0, community manager o posicionament SEO són alguns dels cursos programats pel Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC) als que els membres de l'Associació Catalana de Comunicació Científica s'hi poden apuntar i gaudir d'un descompte.

Rubén Permuy (ACCC). En què es diferencia un científic del segle XVIII d'un del segle XXI? Tot i haver un marge temporal de tres-cents anys, hi ha determinades actituds del professional de la ciència que són atemporals. Ambició, ètica i curiositat científica són alguns dels traços diferenciadors d'aquesta tasca. Valors tan universals com ho són els gèneres literaris: assaig, novel·la o teatre. La Grècia i la Roma clàssiques van posar de moda la dramatúrgia, d'igual manera que van establir les bases de l'estudi científic. Si un gènere literari s'ha mantingut amb tanta vitalitat malgrat el pas dels segles, per què no fer divulgació científica a través del teatre? Aquesta és l'essència d'"Oxigen".

Era millor el sistema educatiu de fa 30 anys que l'actual? Com ha de ser l'educació dels nostres fills? El model d'ensenyament que tenim és bo? Hem de basar-lo en un model científic? Aquestes són algunes de les qüestions que sortiran a debat el proper dimarts 24 gener, a les 19.00, al «Calaix de la Ciència». La primera sessió del 2012 del cicle de debat científic coorganitzat per l'Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) i l'Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra (OCC-UPF) analitzarà els errors del model educatiu i cap a on ha de caminar el sistema d'ensenyament. L'acte és obert a tothom i, com és costum, tindrà lloc al Campus de la Comunicació UPF (Carrer Roc Boronat 138 de Barcelona).

Encara no has reservat les teves entrades per a venir a veure la lectura dramatitzada de l'obra de teatre "Oxigen"? L'Associació Catalana de Comunicació Científica et convida a gaudir de l'obra de Carl Djerassi i Roald Hoffmann, premi Nobel de química, que va ser traduïda recentment per Mercè Piqueras, ex-presidenta de l'associació, i Arantxa Gorostiza. La publicació de l’obra ha estat possible gràcies a la col·laboració de l’Institut d’Estudis Catalans i de la revista Mètode. Les lectures tindran lloc el proper 21 i 22 de gener al Museu Blau, sota la direcció de Míriam Alamany. Hi participen Míriam Alamany, Carles Martinez, Climent Sensada, Mònica Aybar, Eduard Muntada, Meritxell Manyoses i Pau de Nut. L'ACCC ja va organitzar en tres ocasions la lectura dramatitzada d'aquesta obra com es pot veure al vídeo de a continuació.

Lectura dramatizada i visita al Museu Blau de franc. Des de l'Associació Catalana de Comunicació Científica presentem la lectura dramatitzada de l'obra de teatre “Oxigen”, de Carl Djerassi, bioquímic i professor de la Universitat de Stanford, i Roald Hoffmann, químic, premi Nobel de química 1981 i professor de la Universitat de Cornell com a colofó de l'any de la Química.

Xavi Joya (ACCC). El passat dijous 15 de desembre es va convocar a Barcelona el primer Beer for Science Forum. L'acte va tenir lloc al Bar Dostrece del barri del Raval i van assistir-hi aproximadament 30 persones. La trobada va néixer fa aproximadament un any durant el congrés Media for Science Forum que es va celebrar a Madrid. En aquest congrés es va debatre sobre les perspectives de futur de la comunicació científica espanyola i, habitualment, finalitza amb alguns dels assistents intercanviant impressions al voltant de la barra d'un bar.

Rubén Permuy (ACCC). «Ajuntar-nos en una associació amb una mirada professional ens pot ajudar a crear les condicions que volem per a la professionalització de la comunicació científica». Aquesta va ser una de les valoracions de Cristina Ribas, presidenta de l'Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), que va participar al debat La comunicació ambiental a Catalunya. El passat 19 de desembre, el Centre UNESCO de Catalunya va organitzar la cloenda del curs de Comunicadors per al Desenvolupament Sostenible en un acte públic al Col·legi de Periodistes de Catalunya. Sota el títol La comunicació per a la sostenibilitat a Catalunya es van donar cita comunicadors i periodistes científics catalans per a analitzar la comunicació científica al nostre país. 

Rubén Permuy i Xavi Joya (ACCC). Tot i no ser un espai de grans dimensions, la sala habilitada a l'Institut d'Estudis Catalans per a dur a terme una jornada sobre neurociències es va quedar petita. L'aforament complet, el passat 14 de desembre, de l'acte «El 2012, de què parlarem? De neurociències», organitzat per la secció Biologia i Societat de la Societat Catalana de Biologia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans (SCB-IEC), amb la col·laboració de l'Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) i la Fundació Ciència en Societat, va ser una bona mostra de quin és el grau d'interès de què gaudeix la neurociència a l'actualitat. El cervell, tantes vegades mencionat com «el gran desconegut», ha començat a donar moltes pistes sobre quin és el quid del seu funcionament.

Catalunya té una llarga tradició en divulgació. La Vanguardia sense anar més lluny, va publicar un reeixit conjunt de suplements, de mitjans dels 80 a mitjans dels 90. La ràdio i la televisió van agafar el relleu mediàtic en crear espais especialitzats, i sempre hem disposat de museus i centres dedicats a la difusió de la ciència. Tots han fet possible que la societat valori tota la cultura científica alhora que s'han format perfils professionals específics. L'Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) agrupa 200 d'aquests professionals, periodistes, científics o divulgadors.