Entre experts: Ciència amb majúscules
La part d’ESOF per als Científics va tenir una bona formulació dels temes de les ponències amb enfocaments transversals i títols atractius. La durada de les xerrades – deu minuts per a cadascú dels tres ponents d’àrees i centres diferents, deu minuts per al moderador i trenta minuts per al debat – és un aspecte clau que permet tenir a gran escala diverses persones, de diferents camps científics i de diferents centres al mateix temps.
A més, la creació d’un entorn online on es podran consultar totes les xerrades és molt important. Disposar d’aquest material permet visualitzar les xerrades que no s’han pogut abastar, recomanar les que han resultat interessant i fins i tot fer-les servir de punt de sortida de futurs debats. Un gran pas que s’hauria d’anar desenvolupant i complementant però al qual ja no podem renunciar en futures edicions.
També valorem de manera positiva la realització de cursos de formació inicial per donar als científics un inici d’habilitats per tractar amb els periodistes – com escriure un text divulgatiu, com superar una entrevista, etc –. D’això en tenim a Catalunya, però no es quelcom que es vegi als congressos. Per aixó, valorem la idea d’incloure’l amb reunions com aquestes perquè serveix per trencar la barrera a molts – joves – científics que després pot ser s’apuntarien més a d’altres cursos.
Altres iniciatives positives han estat l’aposta d’alguns centres amb espais d’exposició força bons i adients per a contractar i atreure científics; la inclusió de xerrades d’empreses, tot un pas en l’esforç cap aquesta integració del capital privat en la recerca i l’elecció d’alguns ponents de presentar petits vídeos per alleugerir les presentacions amb diapositives.
Menys és més
La “coordinació/coherència/revisió” prèvia per part dels organitzadors de les presentacions dels ponents: segueix sent molt imprevisible saber si una xerrada que t’atrau sobre el paper, resultarà o no. Una mica com els bombons embolicats.
A més, per part de molt científics, encara hi ha una manca de capacitat de síntesi: molt sovint hem observat que un ponent amb deu minuts disponibles i tres conceptes molt interessants per a exposar, decidia posar abans cinc diapositives sobre l’origen de la seva recerca, i cinc més sobre el seu centre de recerca, amb la mala sort que només té temps per passar vuit, nou diapositives i et pots quedar sense veure les tres diapositives que eren interessants. S’observa aquesta por en “grans i petits”, tot i que, esperançadorament, hi ha una cada cop més forta consciència col•lectiva sobre que cal evitar això. En aquesta edició cal felicitar els voluntaris de sala per l’eficiència a tancar les xerrades a temps.
Pel que fa a aspectes de disseny, el formulari d’avaluació de les xerrades resultava molt antiquat. Si bé és quelcom d’imprescindible, ens ha semblat molt dur la fulla DinA-4 a una cara, on calia escriure nom de la xerrada, de la sala, la data i hora i avaluar del 1 al 5 uns quants conceptes, apart dels comentaris que si vulguin afegir. Esperem que en el futur es pugui fer l’avaluació directament en una pantalla tàctil on en un aparell propi.
En aquest sentit, els eterns pòsters de sessió científica ni són ecològics, ni lògics. Actualment suposen a més un encariment del viatge en les línies low cost al contar com un paquet addicional. Esperem que ben aviat siguin superats per un format digital projectat que podria incloure vídeos i no només imatges fixes, o altres representacions de gràfiques.
Seguint amb el merchandising, es segueixen fent samarretes, que tenen una gran demanda, en format exclusivament de noi, tot i la lliçó que va donar Ingrid Wünning, la Vice Chair d’ESOF, retallant la samarreta a la presentació de l’ESOF Barcelona que es va fer a Munic. Pas a pas.
Finalment, hi havia espais d’administracions o meta-entitats que no transmetien la diversitat que tenen al seu entorn geogràfic i com que és difícil de preveure si una sala s’omplirà o no, no estaria malament tenir una sala auxiliar per aquestes ocasions que els oients desborden la sala.


