Ciència per tots

Aquesta edició ens ha demostrat que els esdeveniments per a tots els públics llueixen més en el centre de la ciutat, sobretot si com en aquesta ocasió ocupen no només places, carrers i biblioteques sinó també institucions emblemàtiques: cercle de lectors, rectorats, acadèmies d’art, museus de ciència i d’art, mercats, etc.

És encertat estirar l’horari fins a ben entrada la nit, en aquest cas cap a les 23h, ja que amplia la tipologia de públic que assisteix als diferent esdeveniments. Els grans escenaris amb bons dinamitzadors de debat ajuden molt. En aquest ESOF les nits a la plaça estaven plenes de gent. A més, ès important que la llengua sigui la del país, amb subtítols en anglès. Això atreu la ciutadania sense tirar enrere als científics inscrits.

La mateixa importància

Encara falta diàleg previ entre organitzadors i la gent de cultura científica ja que a vegades sembla que no es tenen en compte les bones experiències ja existents. A més, caldria destinar més pressupost a aquesta part del programa, tot i que la prioritat sigui l’altra part. Probablement es poden optimitzar recursos fent un replantejament de l’ordenament i els criteris de selecció. Entre els espectacles específics i de gran qualitat que cal contractar, els que han de ser de coberts per tal que no tinguin despeses, els que van a compte de qui el porta i els que han de pagar aquí com a qualsevol fira perquè senzillament són espais (potents i de qualitat) de promoció empresarial.

Pel que fa a les propostes, caldria diferenciar i ordenar-, en espai i temps, per tal que no esdevinguin soroll o siguin incoherents. No sobra ningú, més aviat en falta,  però cal posar als novells a una banda, als sorollosos a una altra, i ordenar tot plegat: als que es venen a ells com empresa, als que porten directament recursos i personal, als que fan format d’arts escèniques, als que són un conjunt d’entitats, a les masses socials d’aficionats a la ciència etc.

També és important posar molta atenció als protagonistes dels formats xerrades, així com en l’espai ESOF científics pot haver-hi relliscades. En aquest cas han de ser casos molt ben seleccionats i que ja hagin demostrat èxit, doncs en aquest formats els errors el públic triga en oblidar-los.

Finalment, caldria pensar com fer més visible tots els inscrits a l’ESOF a la ciutadania, tot i que és un aspecte difícil si no es vol renunciar a les instal•lacions firals per congressos, ja que aquestes no acostumen a existir al centre de la ciutat sinó en zones més perimetrals. Potser caldria ocupar un edifici públic per a dur a terme l’ESOF Científic, tot i que això podria ser prohibitiu (o no) pressupostàriament si es vol tenir el mateix nivell que en un centre de congressos.